Què impulsa a criticar ? L´afany de perfecció. ¿ Com podem saber el què és apropiat en cada cas tenint en compte les nostres mancances, ignorància i imperfeccions ? En el fons, la major part de vegades, és per que altres diuen o fan allò que no ens agrada des de la nostra perspectiva ideal d´acord a la idiosincràsia que ens hem forjat al llarg dels anys.
Hi ha ocasions on la crítica té un fonament per les evidències, però en aquests casos hauria de ser més una observació, una reflexió, per a esmenar el que perjudica.
Com és possible que davant el mateix fet algú ho critiqui i altres ho defensin ? Qui està encertat ? Si una de les parts exposa arguments irrefutables, com pot l´altra tergiversar l´acontegut amb invencions davant les evidències ?
Tothom critica i tothom ha estat criticat. Ens creiem en possessió de la veritat, però això és producte de l´ego. Per a saber on radica el correcte o l´incorrecte és precís una consciència en constant expansió, instruir-se espiritualment, no deixar-se afectar emocionalment per a preservar l´equanimitat, i deixar els interessos personals fora de context per a emetre el veredicte just.
La crítica és un judici, fixant-nos en una petita porció. No sabem quin és el detonant ocult del per què s´estan produint determinats fets, perquè s´han pronunciat certes paraules o realitzat accions i el ressó ocasionat.
Si a cada moment passa el que ha de passar, el que sembla incorrecte des d´una observació superficial mancada de referents, és correcte des de la subtilitat.
Si el criticat al principi d´acord a les nostres creences, gustos i conviccions, al cap d´un temps esdevé un benefici ¿ era criticable o era una oportunitat ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada