Hi ha relacions d´època on un cop han acomplert el seu paper s´esvaeixen. L´etapa escolar i laboral manté uns vincles durant anys, i arribat el moment s´acaben on cadascú preserva la seva independència. Quan volem establir vincles persistents de parella i/o fills, el marge de maniobra queda condicionat en l´espai, temps i recursos. ¿ Què impulsa a desitjar una presència constant d´algú ? Paraules encisadores, certes accions, habilitats artístiques, la bellesa ? Hem calculat el cost d´aquestes cessions per només unes hores diàries ? Els lligams propers i habituals tenen per objectiu aprendre encaixant les diferents singularitats que entrin en escena. Aquest potencial de creixement no es reflecteix en fets per que cadascú actua d´acord als seus criteris. Per què volem perdre o sacrificar privacitat i llibertat, privant-nos de moments de recolliment ? Per que influenciats socialment, la idea de tenir parella i/o fills ha de suposar vivencies emocionals gratificants, i això dependrà del tarannà, de la capacitat dels integrants, i observant la superficialitat imperant és difícil forjar situacions engrescadores. ¿ L´anhel de proximitat freqüent és per amor ? Quin tipus d´amor ? Interessat i egoista ? Per donar i compartir ? Què podem donar, què podem compartir ? Pel que som ho mostrarem, i si hi ha defectes i absència de qualitat, els esdeveniments així ho reflectiran. Ningú pot omplir buits interns des de fora. Els altres hi són per a intercanvis esporàdics, només el contacte permanent amb nosaltres mateixos és qui ens pot fer millors. Gaudir de silenci, pau i tranquil-litat, són els bens intangibles més preuats, i ningú des de l´exterior ens ho pot donar. La majoria s´imagina, suposa o creu que algú introduirà elements d´insomni, sabent que l´encant d´una atracció dura poc i l´avorriment és el que queda. No hem de precipitar-nos en hipotecar la vida. És molt fàcil embolicar-nos, i difícil desfer el lligam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada