RESIDUS INFINITESIMALS

Residus infinitesimals és el que queda al final de la jornada. Ocupacions diverses, variades, i de tot plegat quin profit n´hem extret ? Anem passant dia a dia la prova de la subsistència mantenint-nos, amb breus descansos i activitat sostinguda. Volem preservar la presència física però sense ideals elevats transcendents, senzillament anar allargant sense saber realment per a què, amb quina finalitat ni ens preguntem si el realitzat i els propòsits són els adequats.                                                                                Al llarg dels anys podem conèixer desenes de persones o centenars ¿ i d´aquestes quantes han estat significatives ? La majoria insubstancials, a l´igual que les successives rutines de cada època.                    Quants fets recordem d´un any ? Quants remarcables ? Quants dies hem vibrat o entusiasmat en el que portem de vida actual ? Volem viure experiències apassionants, però les obligacions, les dependències, la concentració gairebé exclusiva en temàtiques mundanes, juntament amb uns coneixements limitats enfocats a l´àmbit laboral, allunyen aquesta concreció. El dia a dia reduït a rutines repetitives amb un estret marge de maniobra per a sortir d´un cercle forçós, és simplement anar cobrint l´expedient sense saber exactament per a què i a on ens conduirà tot plegat.                                                                              El nostre potencial pot ser gran, però per factors diversos queda reduït a la mínima expressió. En tots els fronts les possibilitats queden en porcions infinitesimals. ¿ Què hem retingut de l´estudiat com a coneixements permanents ? D´una conferència considerada interessant, què acabem retenint ? De l´alimentació diària aprofitem l´indispensable i la resta s´elimina. Tot queda en síntesi. El treball diari, activitats diverses, converses, passen per una espècie de sedàs per a que quedi l´útil a la pràctica. Aquestes evidències ens haurien de fer replantejar en què invertim el temps, la viabilitat o no de segons quins esforços, què ens nodreix realment i què és prescindible, per que si el considerat valuós  es dilueix al màxim, el buit de contingut és directament una pèrdua.