Impotència social és voler redreçar els conflictes constants i no tenir capacitat per aconseguir-ho. La perpetuació de problemes incidint en una part o en la majoria de la població, és el reflex d´unes maneres de fer que responen a la idiosincràsia humana i el nivell d´intel-ligència i consciència limitada. Enlloc d´una àmplia visió en perspectiva ideant objectius per al benefici comú, volem el nostre benefici personal, i mentre´s la base que dona peu als plantejaments i esdeveniments amb les seves conseqüències, sempre hi haurà afers a resoldre. La massa és majoritària, però l´estructura governamental disposa d´aparells intimidadors, dificultant l´introducció de canvis si van en contra dels interessos imperants del poder establert. Tots anem rere el propòsit d´aconseguir condicions benestants, la diferència radica en que els dirigents controlen i el poble està sotmès a unes directrius. Al llarg dels segles van canviant les formes externes, anem substituint elements antics que queden desfasats per altres amb millors prestacions, més ràpids, més lleugers, amb unes possibilitats impensables en temps pretèrits. L´anhel de comoditats ha facilitat l´introducció de materials sofisticats. En canvi, nosaltres seguim mantenint pautes i maneres de procedir igual que segles enrere, per això repetim errors, perpetuem el malestar i mai s´acaben els enfrontaments per que volem guanyar, imposar, subjugar. Els dilemes socials no resolts, perpetuant-se, no és més que l´extensió dels dilemes individuals producte d´una manca d´harmonia que impedeix veure amb claredat, i per tant provoca actuar negligentment amb els desencadenants de curt o llarg abast. Mentre´s no modifiquem objectius i conducta adreçats a un bé comú, prevaldrà una insatisfacció generalitzada com ha estat sempre i així continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada