FAMÍLIA ( I )

La família és el punt de partida, la porta d´entrada al món. La base d´enteniment que serveix de referència, extraient la provisió de l´essencial per a passar de l´estadi inicial de dependència a la autonomia individual posterior.
Les formes de vida conegudes a la terra s´organitzen mitjançant grups. Des dels minerals, vegetals, plantes, animals i les diferents races humanes, dotant-les d´un nom, coneixent les característiques, peculiaritats i aportacions en cada àmbit que fan de senyals d´identificació.
La família és anàloga a les arrels, els fonaments. L´origen de la manifestació. Tot comença amb una idea, i a partir d´aqui segueix un procés de l´abstracció a la concreció. I així, és precís un terreny on afermar-se per acomplir el seu propòsit, un terreny que ja existia préviament, l´origen de l´origen.
L´estructura familiar es concentra en petits nuclis, com a factor de reconeixement i ordenació, doncs si no fos així es produiria una dispersió, i en el cas del génere humà no s´aprofitarien els talents particulars si no es produís la contracció en parcel-les reduides en la fase de creixement. Un cop s´assoleix un grau de desenvolupament òptim i l´autonomia suficient, llavors estem en condicions d´acoplar-nos a l´estructura col-lectiva gràcies a la formació.
La família ha de ser com un laboratori d´experimentació que ens proporciona els estris per a integrar-nos a la societat. L´aixopluc que necessitem per a sentir-nos segurs, del contrari deambulariem d´un cantó a un altre com una bruíxola espatllada. L´estructuració de clan serveix d´entrenament en donar i rebre, per a fer-ho extensiu en l´àmbit extern fora del contorn parental.
A través del pare i la mare hem d´aprendre a integrar el principi masculí i femení en nosaltres, a fi d´extreure´n les qualitats ajustant-les en les nostres pautes de conducta.
Abans de ser pares s´ha de pensar en la responsabilitat que comporta, dotant-se del màxim bagatge formatiu per al paper d´educador i nodridor, tenint en compte a més, que concebre un fill no és una decisió exclusiva dels possibles futurs pares. Tenir un fill és un acte social, doncs cadascú individualment efectuem una aportació al conjunt, i això es reflecteix en el bon o mal funcionament de la societat.
Els fills són l´extensió dels pares per a garantir la continuitat de l´espécie, la mà d´obra que permet cobrir les diferents i variades ocupacions que s´encarreguen de fer funcionar l´engranatge d´una complexa maquinària de la qual tots som dependentes per accedir a les necessitats bàsiques i altres pretensions des del nivell d´independència condicionada que tots tenim en major o menor mesura.
Ens sentim identificats per grups col-lectius propers, professionals, lingüistics o d´altres, que són petites famílies. Tant és la distància que hi pugui haver per ocupació o per ubicació, doncs fem el que fem, estem on estem, tots bevem de la mateixa font immensa que ens permet viure.