FAMÍLIA ( II )

Les parts treballen per al tot, i el tot sustenta les parts en un intercanvi permanent que dóna proposit a les accions.
L´immensitat és un conjunt de grans, mitjans i petits blocs. La diversitat sorgeix de l´unitat, i malgrat les diferències, l´objectiu és fusionar-se amb l´unitat.
Les famílies són estructures grupals que serveixen per a organitzar-nos dins d´un àmbit determinat amb unes condicions per a que el nostre potencial pugui abastar-ho.
Ens movem en un medi específic, amb unes característiques culturals, meteorològiques, d´ubicació geogràfica, marcant la nostra concepció de l´univers, amb un peculiar codi de valors i tarannà, i això només és possible des d´àrees delimitades.
Hi ha moltes singularitats, moltes maneres de fer, cadascú s´identifica amb les seves, les que ha vist als ancestres que les han anat transmetent. Unes posen émfasi en uns aspectes, altres poden ser totalment diferents, la questió és que formen part dels seus criteris formats de la pròpia identitat. El que cataloguem com a " poble ", cultura, són famílies amb qui ens sentim identificats, tenim un sentit de pertinença. I encara que haguem adquirit una àmplia formació, haguem viatjat arreu del planeta, la manera de pensar, de viure, respon a les arrels del païs, del continent on hem crescut.
Els pares són el primer referent, l´organització en petits grups, aquí aprenem a interactuar amb els altres, a adquirir responsabilitats, que s´han de reflectir en l´exterior en la vida social.
El medi circundant influit per uns paràmetres distintius forjats durant segles, ens impregna d´uns costums que  adquirim com a propis  formant part de la nostra singularitat en relació a grups que traspassen el límit de l´estricta família biològica. I després hi ha el gran bloc, que som tots nosaltres, independentment de creences, costums i idees, per diferents que siguem, concebuts d´igual manera i amb les mateixes necessitats bàsiques, des dels respectius llocs i peculiaritats, hem de procurar vetllar pel bé comú, doncs la font subministradora que ens permet viure depèn del comportament particular envers el medi.
Tots som individuals, cadascú només pot viure per ell mateix, ningú pot fer-ho per altres, però en aquest objectiu som dependents de les aportacions de tercers que contribueixen a la subsistència, per tant, adonem-nos que som una família immensa i en lloc de mirar únicament pel propi interés fem-ho pel col-lectiu, que en realitat és mirar pel propi interés però amb una perspectiva més intel-ligent.