FAMÍLIA ( IV )

Per a cobrir les demandes socials és precís que molta gent senti la necessitat de tenir fills per assegurar la cobertura de serveis. A més, el relleu generacional és fonamental per a la continuitat de l´essencial.
Si tenim en compte que la paternitat és un dels actes de major responsabilitat, és indispensable clarificar molt bé per quin motiu es produeix l´impuls i quina pot ser la seva incidència. Adonar-se si només és una " il-lusió " amb la magnitud que representa, o bé pensant en educar-los per aportar grans persones a la societat. Dubto que el segon apunt el pensi molta gent.
Els pares són un mitjà, on la paraula " meu " relacionada als fills és simplement identificativa respecte altres persones. No és que siguin creadors, són reproductors per a que una gran cadena d´enllaços més enllà de la nostra percepció conscient, pugui realitzar un propòsit d´ordre còsmic.
Tenir fills condiciona la llibertat, l´espai, el temps i els recursos, per tant abans de quedar hipotecats indefinidament hauriem de pensar intensament si s´està preparat, quines consequències tindria i si la finalitat serà edificant globalment.
La focalització en el mundà és el que genera l´anhel de voler fills, on s´ha de preveure les connotacions de tot el que comporta.
En realitat la funció pares/fills és acomplir un encaix que permeti afrontar un karma determinat, on la majoria de vegades es viu insconcientment sense possibilitats d´aprenentatge ni de correcció.
Si ens fixem en el nivell evolutiu humà, no és d´estranyar la baixa capacitat paterna per a saber inculcar als fills valors de disciplina, responsabilitat i respecte envers el proïsme. I malgrat tot encara preval l´ordre, sense trobar les formes òptimes que redrecin els múltiples factors problemàtics socials.
Si volem de debó un món millor, primer hen de conreuar la perfecció en hom mateix, i després ja pensarem en si és convenient o no portar fills al món. Un acte d´aquesta trascendència exigeix pesones sensates per a copsar la magnitud del fet. Abans de dur a terme una acció cal pensar les consequències a curt i llarg termini, cara a nosaltres i el col-lectiu. Som responsables del que fem i de tot el que passa.