Els pares són el referent que ha d´ensenyar-nos a comportar en societat. De l´inconsciència del naixement hem de passar a una mínima consciència per a saber que volem i com hem d´actuar amb eficàcia. A tal fi és primordial adquirir formació, i que els pares aportin una concepció madura de la vida, per a transmetre valors que reverteixin en un benefici comú.
Malgrat la jerarquía familiar, aquest fet no ha de suposar submissió ni domini, senzillament un tracte just, tractant-se amb dignitat entre tots.
Els fills no són propietat dels pares, tothom és lliure. El rol dels pares és exercir d´intermediaris físics per a que cadascú dugui a terme la funció específica a realitzar.
La família, per les seves connotacions, esdevenen les persones més remarcables, pel lligam, convivència i vincles establerts. Les influències rebudes es posaran de manifest en la manera de procedir. No obstant, només és la base, el punt de referència, doncs individualment som diferents amb les respectives peculiaritats que transmetem a la societat.
El creixement és passar d´una dependència a una independència, d´una ignorància a un aprenentatge. Els pares proporcionen nodriment, i també han de ser un recolzament en el mental i emocional.
A mesura adquirim major autonomia, la família passa a ocupar un lloc més secundari, fins a formar-ne una de nova si és el cas.
L´organització en petites parcel-les facilita la concentració, un millor funcionament al centrar-nos en el que podem abastar. I allò que necessitem i hem de cercar fora, ens ho proporcionen altres grups, fent tots plegats d´intermediaris.
La divisió en infinitat de famílies facilita l´ordre, del contrari hi hauria una dispersió impossibilitant el bon funcionament de les parts i el conjunt.
Tot té la seva raó de ser, es tracta de saber acoplar-nos, i en el paper de pares i fills es produeix un ensenyar i aprendre mutus.
A través de les experiències es generen nous reptes que posen a prova els integrants del nucli familiar, i el mérit consisteix en trobar l´expressió adient en cada cas per a uns intercanvis fluids. La col-laboració, diàleg i entesa, han de ser l´objectiu per a superar disonàncies on la bona convivència esdevingui realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada