CAOS - ORDRE

L´ordre és l´estat natural, el caos és trencar aquest estat. Ubicar cada cosa al seu lloc per a que exerceixi la seva funció, i quan no hi és ni fa el que ha de fer és quan s´esdevé el caos.
Per a instaurar l´ordre hem de saber que volem, amb que comptem i tenir l´habilitat d´encaixar els components que intervinguin. Claredat, voluntat i capacitat executora, són fonamentals en aconseguir i preservar les condicions que perseguim dotant-les d´un servei útil.
El caos és una desconnexió, la qual cosa provoca no veure amb nitidesa, i en consequència les accions producte d´uns criteris erronis, condueixen a tensions i conflictes que només es resoldran amb sentit comú.
Hi ha caos perquè hi ha espai entre nosaltres i les persones. Si tanquem aquest espai, llavors podrem eliminar l´origen; però això només és possible si la foscor causant dona pas a una amplitud de mires clarificadora.
Ordre és sinònim de ben fet, acurat, correcte. Caos és sinònim de mal fet, desacurat, incorrecte. L´ordre és situar les parts individuals en confluència pel bé del conjunt. El caos separa, i llavors ni les parts ni el tot realitzen la funció que pertoca, resultant inútils.
L´ordre és una questió de civilitat, bones maneres, organització, procedir amb pulcritud per el benefici que suposa. En definitiva és l´aportació de tots per a tots en perfecta sincronització.
L´ordre és el que ha d´imperar, pel qual hem de vetllar sempre. El caos és temporal, i quan es presenta en el context que sigui, els esforços s´adrecen a restablir l´harmonia. Si les condicions caòtiques s´allarguen es viu en una provisionalitat indefinida que genera incomoditat, baix rendiment i estancament.
L´ordre l´hem de forjar a l´interior amb un equilibri global manifestant-lo externament. Si no hem introduit l´estabilitat indispensable mentalment i emocionalment, hi haurà escletxes on el caos es podrà manifestar, repetint-se amb asiduitat o esporàdicament si persisteix el desequilibri.