ENTRE DOS CAMINS

Sempre estem entre dos camins, el que sabem i el desconegut, el que s´ha fet i el que s´ha de fer, el passat i el futur, el que s´acaba i el que ha de començar, i així cada dia, procurant trobar sentit, i en aquesta recerca l´anhel d´aconseguir benestar.
El potencial humà per un o altre motiu s´expressa habitualment en un percentatge molt reduit, d´aquí els nombrosos conflictes, insatisfaccions i l´incapacitat de generar condicions veritablement harmòniques. Som aquí per a desenvolupar-nos, on la tasca consisteix en anar substituint les capes de foscor que ens inclinen a cometre errors de tot tipus, per la claredat que ha de guiar-nos envers la correcció expressiva. Els condicionants diversos que ens acompanyen ho són en la mesura de la nostra capacitat de llum, doncs la mateixa situació no s´afronta igual segons es vegi. Un la pot veure feixuga, complicada, i l´altre una oportunitat per a exterioritzar el potencial latent. La feina és justament aquesta, convertir el pesat en lleuger, les molesties en benediccions, els enemics en amics. Evidentment no és fàcil, però si no ens hi posem de valent, la vida va passant sense solta ni volta amb un objectiu definit que dugui a una finalitat edificant.
El treball a executar és immens, malversant molt de temps pel camí en ocupacions insubstancials, defensant postures que no arrangen res, amb un rendiment baix en general per una manca de preparació.
Voldríem estar en una espécie de plenitud constant en tots els àmbits, però no és possible per la pròpia incapacitat per a crear-ho, i ho seguirà essent mentre´s no elevem el nivell de consciència i obrem d´acord a aquesta.
Millorar, tenir més, però la questió és en què i com, doncs guanyar per un cantó a costa d´hipotecar per un altre no és en realitat un benefici. Avançar en parts i en conjunt és l´objectiu, on cadascú d´acord a la seva singularitat ha de trobar les víes i els mitjans per a introduir factors més satisfactoris si de debó ho desitja.
En aquest periple entre dos camins l´univers ens posa a prova, i nosaltres també hem de reptar-nos per a que a cada nou pas, cada experiència, ens permeti anar pujant el nivell, doncs si no és així s´esdevé l´estancament i després el retrocés, perquè el ritme vital empeny amb força aanar sempre cap endavant.