L´ORGULL ÉS UN ABSURD

L´orgull és un absurd que sobredimensiona els propis valors, i segons aquesta creença tampoc es toleren certes postures d´altres que l´individu cataloga de no acceptables deguts a la seva auto-importància.
Lluny de creure que l´orgull és un actiu, el que ocasiona són separacions i pérdues. Posar-se en un pedestal per alguna facilitat executora és una falsa i exagerada valoració sobre determinades habilitats.
La font de les nostres adquisicions es el Creador, nosaltres només som un canal, i els " éxits " són el mèrit d´haver connectat, expressant-ho amb paraules o accions. Per més virtuts adquirides, seran petites davant el desconeixement de les que hem d´adquirir.
El domini realitzador en àrees específiques, se´ns atorga per a la funció particular assignada a cadascú en el camí evolutiu, i el paper exercit per nosaltres és d´intermediaris transmetent idees o serveis per al col-lectiu.
No podem complaure´ns ni estar cofois d´episodis puntuals, sempre hi ha algú més dotat que nosaltres, i el potencial de creixement és insondable.
Tot el que tenim és un prèstec, per tant creure´s un escollit pel fet de ser més hàbil respecte a la majoria imperant, és enganyar-se. I encara que en algun tema tinguem facilitat, seguim essent uns profunds ignorants en molts més.
Les condicions particulars són personals i intransferibles, i encara que volguem imitar a algú, la còpia no serà mai l´original. Es pot estar satisfet, content d´una feina ben feta, però no sobredimensionar-ho ni inflar-ho. L´objectiu és l´eficàcia, la màxima qualitat possible, i si s´aconsegueix fantàstic i gaudir del realitzat.
L´orgull és una focalització en el jo que es transforma pensant en el tu, i l´enfoc reduccionista necessita ampliar el camp de visió per a observar en profunditat i amb claredat.
El camí és ple d´etapes i s´han d´anar pujant nivells. L´orgull de la pròpia importància, que es sent ofés per postures o comentaris aliens, és un reducte d´immaduresa i d´ignorància. I l´antídot és l´humilitat, que reconeix la seva insignificància davant l´immensitat.
Més o menys coneixements, més o menys recursos, més o menys aptituds, no és determinant, el que compta és l´actitud, el tracte digne amb el proïsme.
Com de petits som en aquest món som grans en el món superior.