CONTUNDÈNCIA NECESSÀRIA

Fins on, fins quan hem d´aguantar situacions i/o relacions que no funcionen ? Perquè ens costa tant desfer-nos del que fa temps és més un estorb que una utilitat ? Por al desconegut ? A què la novetat sigui pitjor ? Si un context determinat ens manté encallats o provoca un deteriorament, s´han de cercar solucions per a transformar-ho o deixar-ho.
Si hem intentat múltiples alternatives sense éxit, significa que la prova no s´ha superat. El missatge pot consistir en fer-ho diferent o plegar, on la capacitat d´observació, el procés i el desenllaç donarà pistes al respecte.
Què guanyem mantenint una relació amb algú deshonest, indiferent, amb qui no pots confiar, sense l´afinitat indispensable, on no es produeix reciprocitat i els intercanvis són de baixa qualitat, on la balança es decanta més envers el malestar i avorriment ?
Què guanyem aferrant-nos a un context esclavitzador, sense horitzons, limitador i insatisfactori ?
Quan la prudència, el marge de confiança, l´esperança de canvi, no reporta un resultat favorable, tenim dues opcions : continuar igual amb un conformisme inútil que impedeix avançar envers millors possibilitats, o tenir la valentia de prendre les decisions que condueixin a l´alliberament.
Abans de modificar dràsticament l´estat actual hem de saber què volem i què ens convé a fi d´adoptar l´estrategia adient. Una vegada tinguem clar l´objectiu, la determinació ha de ser ferma a través de paraules i accions per a desfer les condicions entorpidores. No hem de dubtar, i acompanyats d´una certesa indispensable d´anar per bon camí, mostrar la contundència necessària que trenqui els factors obstructius.
Pel camí queden i quedaran activitats, amistats, parelles, significatives en el seu moment i que han deixat de ser-ho. Deixar enrere l´inservible per sentit comú, practicisme i auto-estima. La vida ens empeny a desapegar-nos del què ja no hi és o ha deixat de funcionar, i per a fluir sense càrregues inútils hem de fer el mateix.