Acostumats a fixar-nos en unes paraules o uns fets, interpretats habitualment des de les particulars òptiques personals de coneixement reduït i de valors posats en dubte, el que veiem i podem observar amb els sentits físics, és més del captat externament. Cada objecte físic i cada concepte de la creació posseeix una substància material d´una forma espiritual. Veiem l´estructura interna, on radica la seva gràcia i encant. Cada cosa creada té una saviesa o lògica interna i una saviesa o lògica externa. L´objectiu és comprendre tota la creació per mitjà de la intel-ligència interna que es troba en ella, treure els vels requereix les eines precises que permetin endinsar-se més enllà de la forma per a entendre la substància intrínseca. Cada cosa coneguda o desconeguda, propera o distant, està dissenyada per a una funció particular que participi en el col-lectiu. Animals, minerals, plantes, eines de treball, s´identifiquen per uns noms, tenen les seves característiques, fan una aportació al conjunt, cadascuna amb el seu disseny peculiar que encaixi amb el seu paper. Nosaltres només veiem l´obra acabada, però trobar el nom escaient, la mida, la forma, escapa a la nostra comprensió limitada per que a més les espècies que ens envolten han estat forjades per un pla no abastable a la capacitat humana. Hi ha una saviesa i lògica interna i externa per a que el producte final, animal, vegetal o altres, ha estat pesat i mesurat abans de concretar-se en la densitat per a que exerceixi la seva singularitat de manera òptima. Ens quedem en l´aparent, definim a algú com a alt, baix, prim o gras, sense conèixer que cada singularitat té un objectiu i no és producte d´un atzar. I en la nostra ignorància opinem o valorem convençuts d´uns criteris que no sabem realment el per què d´aquelles especificitats i el propòsit que el sosté. Si no subjuguem la vessant instintiva i material no podrem percebre les subtileses rere els vels del que ens envolta, i veient el que impera difícilment ho descobrirem.
dijous, 25 de juny del 2026
divendres, 12 de juny del 2026
SOFISTICACIÓ EXTERNA RUDIMENTARIETAT INTERNA
El decorat social extern amb la substitució d´eines i materials pesants d´èpoques llunyanes per les actuals lleugeres, dotades de grans prestacions per a treballar amb més comfort, es deu a l´anhel de reduir esforços físics feixucs creant màquines especials facilitant la feina i evitar un desgast. Observant condicions de dècades enrere, dels darrers cent anys, la sofisticació dels instruments que ens acompanyen en el treball i àmbit domèstic, ha introduït constants avantatges. L´automatització s´ha estès en tots els fronts, i és un senyal d´avenç favorable per a la productivitat i l´execució del que antigament era dur, lent i cansat. Al tenir el focus en l´exterior a la recerca de recursos, empesos per les necessitats diverses a cobrir que depenen d´intercanvis, limitats en quant a temps per obligacions, ni pensem ni desitgem endinsar-nos en la vida interna. Només compta el transmès pels desitjos, el que veiem, toquem, podem pesar, experimentar. Sempre enfocats en la perifèria no hi ha cura per a entrar en contacte amb el nostre centre que ens indicaria el que convé realment i quines són les prioritats convenients. I així, apuntant a objectius mundans, hem millorat les condicions dels instruments d´ús, i ho hem d´aprofitar. No obstant, la desconnexió interna, ens manté amb les expressions rudimentàries de segles enrere, avançant materialment però estancats en el desenvolupament espiritual que ha de reflectir la substitució de formes obstructives prosaiques per altres successivament més refinades, exactament igual com ho hem fet amb les màquines. Estem molt còmodes amb les eines, però al no progressar les nostres expressions mostrant-ho en el comportament, les relacions problemàtiques i conflictes persisteixen i són motiu d´incomoditat. Si volem gaudir el mateix comfort extern dels aparells, allà on hi ha malestar hem d´introduir sofisticació dins nostre per a veure clar els objectius procedint amb atenció, correcció i eficàcia.