Aquest blog no pretén emular els grans pensadors clàssics, només unes breus exposicions que puguin arribar a tot tipus de persones.
divendres, 12 de març del 2021
AVORRIMENT DIALÈCTIC
Molta ignorància i pocs coneixements és la tònica prominent. Els interessos majoritaris són personals i materials. La visió i l´enfoc sorgeixen de la limitació i són superficials. Davant d´aquestes evidències quina comunicació pot aflorar ? Arguments reiteratius, deambulant sempre en afers rutinaris, quin profit final som capaços d´extreure ?
El nivell on es troba cadascú, els desitjos, les inquietuds, unes determinades inclinacions, la capacitat de pensar, entendre, valorar, és el que mostrem en les converses, i si ens hem quedat aturats en un punt i no ens hem mogut, l´únic que fem i seguim fent és anar donant voltes als mateixos temes que no aporten novetats ni una perspectiva més àmplia per a trencar la inercia.
En una trobada posar-se al dia requereix pocs minuts, l´extensió posterior amb banalitats insubstancials és afegir comentaris que omplen el temps i buiden de contingut la xerrameca de fons.
Només podem donar el que tenim, i escoltant cada dia un munt de paraules enllaçades per a no dir res ni aportar reflexions ni un aprenentatge útil, palesa senzillament el llarguíssim camí pendent de desenvolupamement que és indispensable realitzar per a considerar-nos avançats evolutivament.
La limitació global ens manté en aquesta societat de conflictes constants amb els consegüents problemes de relació. Passen els anys i canvien els estris d´ús quotidià, més còmodes, amb més prestacions, i enlloc d´aplicar-ho també en el nostre comportament millorant les àrees precises, seguim amb les múltiples expressions que condueixen a la discordia.
A consequència de no saber comportar-se, la réplica són manifestacions, vagues, exigències. Alguna vegada ha pogut tenir éxit si era insostenible preservar l´existent, i la majoria sense una força per imposar-se, sucumbeix a la minoria del poder però amb la força executora.
A l´igual que els discursos repetitius inútils, la mateixa forma reivindicativa en les accions que mantenen l´immobilisme imperant, hauria de pensar en un canvi d´estrategia, un plantejament diferent que desbordi l´status quo, perquè només amb paraules i alguna amenaça, no és suficient enderrocar el mur blindat dels qui ens governen, i per a fer-ho possible cal incrementar la saviesa individual i col-lectiva, del contrari perpetuació de l´avorriment dialèctic i també quotidià.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada