ENCAIXAR O NO ENCAIXAR

El bon funcionament del que ens envolta és una questió d´encaix. Diverses individualtats amb les respectives singularitats i aportacions, necessiten el suport d´altres individualitats, on els recursos i mancances d´uns i altres a l´efectuar intercanvis que subministrin el desitjat, si encaixen recíprocament s´obté la finalitat dels enllaços establerts. Encaix és a partir de la dualitat, 1+1. L´exteriorització empeny a vincular-nos per les dependències, i en una constant d´ofertes i demandes a nivell comercial i personal s´ha de produir l´acoplament idoni en cada context. Envoltats d´objectes animats i inanimats, de persones i animals, tots tenen una funció i unes prestacions, tractant de relacionar-nos de la forma oportuna per a un profit i una harmonia. Subjecte i objecte acoplats convenientment és la fita a perseguir en tota ocasió. Entre emissor i receptor, donar i rebre, hi ha d´haver un nexe que permeti la connexió adient, perquè les vinculacions pretenen algun tipus d´encaix; doncs en cas contrari la vinculació és inservible. Encaixem amb altres mitjançant gustos, ideals, afinitats específiques, sentiments, objectius. Si és l´oposat no podrem encaixar. Gustos, tendències diferents, resultarà complicat encaixar si no hi ha algun punt que ho desencalli. Podem encaixar per igualdat o similaritat, i també per diferències quan cada part aporta el que necessita l´altre fent de complement. Ens sentim còmodes amb qui encaixem en un o més punts d´acord a la nostra idiosincràsia i sobretot la forma de pensar i valorar que tenim. I en la vessant oposada quan altres difereixen ostensiblement, aflora la incomoditat. Això es deu a les formes egoiques de reacció. Ens pot desagradar i no estar d´acord amb les exposicions i/o maneres d´algú, però les oportunitats d´extreure missatges i profit pot venir tant del que ens és agradable com desagradable. L´encaix d´una época amb amistats o parelles, quan els camins divergeixen la proximitat esdevè distància, i es passa al no encaix, indicant-nos que l´encaix s´ha de vetllar contínuament. D´una forma o altra tots cerquem la manera idònia d´ajustar-nos, doncs la discordia és el que no ajusta, i per tant no serveix. Posar-nos d´acord entre les parts que intervinguin, saber comportar-se, efectuar un tracte just, aquests i altres factors han de conduir a l´encaix, perquè si no som hàbils en procedir degudament, el resultat no durà a l´encaix.