GRATIFICACIÓ PERSONAL PERJUDICI ALIÉ

 Tot el que trenca l´harmonia és consequència de no encaixar adequadament el que emergeix de l´interior amb l´exterior, de no acoplar apropiadament els desitjos o pretensions individuals respecte algú o el col-lectiu.                                                                                                                                                                Les aberracions diaries diverses comportant efectes devastadors, tenen origen en la ignorància i en la inconsciència, doncs si no fos per això no s´actuaria així. Amb l´afany de gratificar l´ego imbuits per les demandes de la naturalesa inferior instintiva i primaria, quan s´està focalitzat en tenir, en rebre, centrats únicament en hom mateix, desconsiderant al proïsme i l´afectació envers aquests com a efecte d´accions maldestres,                                                                                                                                                        El que trenca l´unitat, la concordia, el fluir natural introduint métodes distorsionadors, és la causa dels conflictes personals i socials. Hi ha moltes maneres de pertorbar l´ordre i la pau : assassinar, blasfemar, robar, enganyar, jurar debades, fer el que no toca, difamar, curts circuits que allunyen la connexió amb la vessant espiritual. Aquesta diversitat esmentada si ens aturem a observar la finalitat pretesa en cadascuna, es veu clarament l´anhel d´una gratificació personal i el perjudici alié derivat de l´acció comesa.               Satisfacció temporal insatisfacció duradera és el que tard o dora comporta transgredir les normes bàsiques de civilitat. Perseguir un suposat gaudi o benefici a curt termini sense preveure els desencadenants de no procedir correctament, és la manifestació d´una inconsciència i una ignorància a la recerca de fins miserables. Són conscients d´estar efectuant actes delictius, no ignoren els perills, però si segueixen endavant la foscor producte de sadollar un desig instintiu, tard o dora acaba en una llarga purga que limita i condiciona amb un gran desequilibri entre la gratificació d´un moment i el que s´esdevindrà posteriorment.                                                                                                                                                  Les gratificacions personals apropiades són les que introdueixen millores, suposen un avenç i no repercuteix negativament en altres, sinó més aviat al contrari si és producte d´un increment potencial de virtuts al servei social.