RESIGNACIÓ I IMPOTÈNCIA ( I )

Cadascú es voldria dissenyar una vida a mida, però no és possible degut a la necessitat constant d´encaixar l´intern i extern, el particular i el social.                                                                                                           Què significa resignació ? Que volíem uns esdeveniments i s´han produit uns altres. I no es tracta d´anhelar el que satisfagui a l´ego en múltiples facetes, sinó de voler situacions que ens empenyin a superar-nos per anar substituint formes primaries d´expressió per altres refinades.                                         Hem de fixar-nos objectius, i només sabrem si aquests ens convenen o no a base d´incidir en ells a través del temps. Sempre hi haurà  questions on haurem de resignar-nos per que no depèn només de la nostra voluntat, capacitat i accions, també de l´interacció en el medi i el que ens correspongui experimentar des de la nostra posició evolutiva.                                                                                                                         Hi ha resignacions personals i col-lectives. En les col-lectives, el marge de maniobra és ínfim o nul i és millor no sublevar-se per més que insistim amb peticions, reclamacions, vagues o altres métodes de pressió si no en funciona cap. Hi ha mobilitzacions que poden trigar décades o segles a obtenir un fruit, i moltes més que preserven l´establert in eternum.                                                                                             Per què costa tant canviar ? Per què volem preservar el que s´ha comprovat és perjudicial ? Per què ha de prevaldre la força bruta a la intel-ligència ? Ens hem de conformar amb la degradació de formes sabent que això encara ho agreujarà més ? Volem millorar i no podem. El poble és majoritari en número, però no té capacitat per a revertir els diversos tentacles del poder. Estem atrapats per dirigents mediocres en alguns casos, perversos en altres, i mentrestant encallats perennement en situacions irresoltes.                                A cada moment passa el que correspon, i els governants són els pertinents d´acord als ciutadans, la qual cosa indica el baix nivell de tots plegats per assistir diariament a un cúmul de despropòsits amb impotència i incapaços d´instaurar benestar per que amb una visió estreta d´interessos egoistes el que s´instaura és malestar.