RESIGNACIÓ

Resignació suposa que teníem un objectiu delineat i quan ens posem en moviment per a concretar-ho, unes circumstàncies fora del nostre control impedeixen aconseguir-ho.                                                                  La resignació ens mostra en diverses ocasions que una cosa és el que volem i l´altra el que es pot. És la forma més eficaç per a domesticar l´ego i reforçar la humilitat.                                                                      Acceptar el que no es pot canviar. Constantment succeeixen fets on som impotents per a evitar el curs dels esdeveniments, on l´únic que es pot fer és prendre nota per a que les pèrdues o el nociu ens serveixin de referent per a més endavant.                                                                                                                            Per grat o per força és com podem respondre. Per grat sense resistir ni atorgar massa importància. Per força per no poder afrontar el context.                                                                                                              Resignació és impotència davant els fets. El desig era un i el resultat és un altre. També ens serveix per a no confiar en excés en el procés que va de l´inici al final, sobretot si depèn de la col-laboració externa d´altres o situacions imprevistes lluny del nostre abast de maniobra.                                                              A vegades potser és bo no aconseguir el que volem per les consequències posteriors. Hem de tenir clar l´objectiu i possibles desencadenants. Aparcar el propòsit temporalment si el context no és favorable, i insistir més endavant quan les condicions puguin reportar més possibilitats.                                                 Tothom viu episodis on s´ha de resignar. Els anhels personals suposen exteriorització i depenen del medi, d´aptituds, de recursos, de tercers i de si és adient o no assolir-ho d´acord al nostre tarannà i el que sigui més convenient.                                                                                                                                                Resignar-se suposa no haver culminat o no haver obtingut el resultat pretés. I si no s´ha materialitzat és senzillament per que no era per a nosaltres. Acceptar desenllaços amb pau reforça la maduresa. De les moltes coses que ens agradaria obtenir d´una manera determinada al final ho fan d´acord al necessari a cada moment tant en l´individual com en el col-lectiu.                                                                                  Si aconseguissim totes les pretensions ràpidament sense obstacles ni oposicions, seria molt perjudicial per al propi individu i els que poguessin esquitxar amb el desencadenat. Per aprendre, per ampliar la consciència, hem d´encaixar contínuament amb altres i el medi, i les ocasions que no es produeixen d´acord al desitjat, són grans oportunitats per a enfocar-nos en el convenient desvetllant-ho el fons de l´acontegut a fi d´abocar l´energia en vies més oportunes.