LES TRAMPES DELS AFECTES ( I )

Estem el 100% del temps amb nosaltres mateixos, i la presència o companyia d´altres només és a estones. Això indica que les relacions són ocasionals, per aquest motiu hem de saber el per què les volem o necessitem.                                                                                                                                                       Què pot aportar determinada persona que tingui més valor del que podem executar per compte propi ? Allà on no arribem requerim la contribució aliena per aconseguir un propòsit. Les interaccions són indispensables per a cobrir mancances, i aquestes acostumen a ser breus, és un acostar-se i distanciar-se d´acord als interessos de fons.                                                                                                                            Per a la nostra formació i creixement tots necessitem el puntal familiar. No obstant, a mesura adquirim independència de moviments per a decidir i actuar amb responsabilitat per compte propi ¿ per a què volem limitar, condicionar i restringir els moviments que podem efectuar sense lligams, per la presència habitual d´algú ? Qui es pregunta en profunditat sobre el per què es vol tenir parella o fills ? Si ni tan sols en els afers personals i en el comportament social no ens mostrem amb la deguda correcció, com pensem encaixar dues entitats diferenciades amb les respectives àrees a millorar en un vincle a la recerca d´harmonia ? Imaginació, il-lusió, esvaïda al constatar que l´aportació d´ambdós no assoleix el nivell indispensable per a sentir-se satisfet en el transmès mútuament.                                                                     Converses, recursos i activitats és el que compartim. El llistó d´aquests és alt, mitjà o baix ? Si no és alt, val la pena hipotecar-se per una companyia esporàdica ? Si no hi ha una visió en perspectiva, un coneixement extens de l´altre, què podem esperar del lligam més exigent de tots els que hi poden haver ? Una inèrcia més. Només podem transmetre la nostra singularitat amb virtuts i defectes, i si el que preval és la mediocritat la dificultat d´encaix serà notòria on els intercanvis estaran farcits de disonàncies.        Depenem de tercers per a contraprestacions específiques, però no condicionen l´organització, l´espai i decisions diàries. La presència habitual d´algú només serà el que sigui capaç d´oferir en el que agradi o molesti, no podem esperar rebre el que no s´està dotat per a donar. Això és el que ha de quedar clar. La finalitat d´una parella és elevar-se pel que aprenem i ensenyem l´un a l´altre, però si no hi ha la maduresa indispensable ni desxifrarem els missatges ni els podrem aprofitar per a polir-nos i que la relació acompleixi la seva finalitat.                                                                                                                             L´estima sol no és suficient, la consistència del vincle és un conjunt de factors adreçats a un refinament progressiu en les expressions. La trampa dels afectes és deixar-se endur per emocions sense sintonitzar tots els fronts que entren en escena.