LES TRAMPES DELS AFECTES ( II )

Si el lligam d´una parella, d´un vincle persistent no facilita aflorar el millor, cal replantejar el sentit de la relació i a on condueix. Què motiva a voler la presència d´algú diariament ? El desitjat o el suposat que experimentarem amb la companyia d´algú, en quina proporció s´acompleix ? Cedir temps, espai, recursos, amb quina finalitat ho fem ? Per a què volem parelles i per a fer què ? Tenir fills és un acte social per que afecten socialment en múltiples aspectes. Qui pensa en això, a part de la responsabilitat dels possibles pares en la incidència col-lectiva ?                                                                                                                  Desitgem i volem creure que mitjançant algú que ens agrada degut a unes característiques, experimentarem sensacions de benestar, però això només són porcions d´un conjunt. Hem de saber observar àmpliament els pros i contres que determinaran l´apropament o distància, i la balança decantarà la viabilitat o no de la relació. Compartir quotidianitat limita i condiciona, només per unes hores tenint en compte el dedicat a treballar i dormir. Si la persona en questió no és realment encisadora per virtuts diverses, val la pena hipotecar-se per la companyia d´algú si no hi ha una tasca comuna de creixement sostingut ? De debò el teòric aprenentatge i ensenyament que ha d´oferir l´intercanvi s´arriba a produir, tenint en compte la preparació majoritària imperant focalitzada en el mundanisme i la superficialitat ?      La trampa dels afectes és donar prioritat a la vessant emocional que fa vulnerable en els sentiments, i aquests precisen la guia de l´intel-lecte per a discernir entre l´idoni i l´inconvenient. Per a sentir-se bé, el fet d´estar més temps amb algú no és sinònim de millor. L´avorriment esdevé per la repetitivitat, la previsió i l´estancament. Sacrifiquem el silenci, la pau, la tranquil-litat i recolliment, que són bens impagables, per una companyia a hores sense un objectiu definit ni un avenç individual ni en comú. La veritable joia no la poden aportar amb el que poden oferir.                                                                             Parella, fills, fan aflorar el millor de nosaltres o són senzillament part dels nostres interessos personals amb algun rerefons que té poc d´altruista ? Expressar i rebre afecte és la millor sensació a experimentar, però hem de saber com. I si costa tant tenir relacions gratificants és degut a plantejaments desenfocats producte que brolla de l´ego i les seves pretensions.                                                                                  Parella i fills són el repte més gran per la proximitat i per l´implicació. Estar preparat i capacitat per a que les diferències conflueixin per al bé comú és la tasca més difícil, d´aquí la problemàtica constant en trobar els termes i expressions apropiades.