INDULGÈNCIA O EXIGÈNCIA

Exigència és collar, indulgència afluixar. Exigència és rigor, indulgència és clemència. Exigència és ambició per a fer més i millor. Indulgència és rebaixar possibilitats per indolència, passivitat per manca d´entusiasme decantant-se per l´inacció.                                                                                                            Hem de ser exigents ? Si volem qualitat dotant-nos de prestacions més òptimes amb increment de recursos, és indispensable. L´exigència és per a mantenir o apujar el nivell. L´acció té un propòsit adreçat a un benefici, i són els resultats els que indicaran si obtenim un profit.                                                          La idiosincràsia i aptituds de cadascú apuja o baixa el llistó respecte a les pretensions del que perseguim. Dotar de més o menys importància els objectius determinarà l´implicació de l´intensitat. Preservar i seguir avançant en el terreny que sigui comporta una exigència d´atenció, unes accions específiques i disposar dels instruments adients. Tot és una questió de mesures. L´exigència és per a sumar, per a superar-se. però segons el context i la persona pot acabar essent contraproduent. La indulgència tendeix  a restar per inacció o deixar-se anar en excessos o en el no aconsellable, però pot ser útil en situacions concretes per a distensar. Si volem més hem de fer més, però no sempre més és sinònim de més satisfacció. Guanyar en certs aspectes a costa de perdre en altres, no reporta benestar. És aquí on hem de saber quines són les prioritats pel que acaben desembocant.                                                                                                            Hi ha qui és exigent envers altres i indulgent envers hom mateix. Just a l´inrevés del que hauria de ser, perquè indulgència respecte al proïsme és senyal de comprensió i benevolència, mentre´s la primera denota egoisme auto exalçant-se amb un desequilibri entre els valors personals i els aliens.                         Hi ha moments per a ser exigent i altres per a ser indulgent. L´harmonia radica en efectuar l´elecció pertinent en cada situació i això depèn de la perspectiva, de l´equanimitat, i saber valorar degudament els factors presents que entrin en escena en cada cas.