Som per que tenim, tenim per que som. No es poden separar per que representen l´impuls i la manifestació. L´ésser és l´impuls des de l´invisible, i el tenir és el vist en el visible de les aptituds i recursos. Volem ésser i volem tenir, que els esforços tinguin un objectiu més enllà de subsistir físicament. Tothom és diferent i amb el seu nivell evolutiu, però tots hem de lluitar per a cobrir mancances i dependències. El no tenir a la recerca del tenir és el motor de superació obligant-nos a intercanvis constants d´oferta i demanda. El tenir ha de ser útil, que exerceixi un servei, i per tant hem de preguntar-nos : què volem tenir ? per a què ho volem ? quin ús farem ? La societat ens aboca a tenir per les necessitats constants, i atendre aquestes necessitats fa que no pensem en nodrir les necessitats de l ésser. El tenir és per al desenvolupament extern, l´ésser per al desenvolupament intern, amb la diferència que el tenir va i ve amb alts i baixos per a deixar-ho tot finalment. En canvi, l´ésser són els valors eterns, inalterables, que sempre ens acompanyen donant sentit als esforços i a les experiències per anar millorant en les nostres expressions. Immersos en el material, havent d´obtenir subministraments diversos, limitats i condicionats per obligacions a la recerca de recursos, no es pren consciència dels bens intangibles senzillament per estar massa ocupats en l´elemental on la majoria no ha forjat internament l´anhel de viure per unes pautes i un objectiu espiritual. El tenir ha de ser el reflex del que som. Predominen les virtuts o els defectes ? El que sigui emergeix de dins mostrant-ho a fora amb les seves conseqüències, i depèn de nosaltres donar-li l´orientació i expressió adient si volem que prevalgui el benestar. El tenir ha de proporcionar l´indispensable per a disposar d´autonomia i accés a una qualitat, amb les mesures adequades ni massa ni poc. Tenir no és la finalitat, és l´intermediari entre l´intern i l´extern, donar forma als talents en un encaix entre el personal i el col-lectiu. Primer ens aboquem a tenir per aprendre, oferir serveis i disposar del precís. De la maduresa a la vellesa els interessos materials minven per que és el temps de centrar-nos en el conreu individual amb el veritable propòsit més enllà d´una vida mundana i d´uns bens materials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada