Que preval una visió limitada en el gènere humà és una evidència. Només cal observar les ximpleries que es diuen i es fan. Tothom es creu posseïdor de la veritat, els que estan d´acord amb unes formes, i els que s´hi oposen. Els fets, mostrats amb claredat, no donarien lloc a dubtar sobre si es bo o dolent, encertat o erroni. Les discrepàncies entre defensors i detractors és per que hi ha interessos o clarament una visió esbiaixada que impedeix ser equànim. No es pot defensar l´indefensable. Quan es transgredeixen les lleis d´ordre, civisme, es cometen crims, es destrueix, s´envaeixen territoris aliens, es perjudica altres per al benefici personal, només algú cínic, insensible i sense ànima ho pot defensar. Criticar per criticar sembla una de les activitats preferides, no tan sols dels polítics habituals que no troben mai cap encert del rival, mentre´s ells sempre són impecables. Ara hem d´afegir els grans entesos de les xarxes que semblen catedràtics quan es obvi el seu elevat nivell de mancances. Res edificant, tot es motiu de crítica. Massa alt, massa baix, massa gras, massa prim, mal vestit, i així anar fent fins a l´infinit. Quina satisfacció extreuen amb aquests comentaris ? Serveixen d´alguna cosa, sobretot per a millorar tant l´emissor com el receptor ? Si no és així, per què aquesta ràbia, aquest fàstic, pel simple fet de que no agraden certes coses ? És que aquests xerraires i escriptors són absolutament perfectes en tots els sentits ? Evidentment que no, començant per una verborrea inútil que no canvia res i en canvi si embruta l´ambient. El que es diu i el que es fa mostra el nivell, i dissortadament el dia a dia lluny d´instaurar harmonia només genera discòrdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada