Pendents de cobrir les necessitats immediates posem l´atenció en els afers estrictament materials, i abocats a la perifèria ens allunyem del nostre centre. No tenim idea de per què succeeixen les coses ni què hem de fer al respecte. Situacions repetitives sense veure la causa ni com fer-hi front si no despertem l´anhel d´una vida significativa que traspassi el purament subsistir. Si ens endinsem en estudis espirituals, les respostes venen lentament, només en una proporció molt petita. Conèixer les àrees a treballar és una part ínfima, i escoltar o entendre amb la nostra funció específica no suposa un canvi a curt termini. Per a retenir el coneixement i poder transformar el precís, hem d´involucrar el cor. El cor dels savis de l´antiguitat era de la mida d´un gran saló . La capacitat de les generacions següents era de la mida d´una habitació, i actualment és tan gran com una agulla. Amb el temps el nostre cor s´ha degradat. Abans quan parlaves amb algú dotat de saviesa, si li deies que tenia per exemple un problema d´ira, al tenir un cor ampli i capacitat per a retenir aquest coneixement, podia canviar en un moment. Avui podem insistir moltes vegades en un tema i seguir igual. El fet d´escoltar infinitat d´ocasions els mateixos arguments no garanteix el canvi necessari a efectuar. La capacitat per a retenir el coneixement i canviar són molt petits. L´estudi i pràctica constant han de persistir fins a endinsar-se profundament quan adquirim la veritable comprensió i maduresa que poden requerir dècades i dècades d´insistència. Cada vegada que escoltem, que entenem, només retenim una petita fracció d´això per a canviar. Per al propòsit de canviar el cor és petit, i la pràctica i el recordatori han de ser constants. Viure amb profit i propòsit és un compromís permanent que abasta totes les àrees en tot moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada