El decorat social extern amb la substitució d´eines i materials pesants d´èpoques llunyanes per les actuals lleugeres, dotades de grans prestacions per a treballar amb més comfort, es deu a l´anhel de reduir esforços físics feixucs creant màquines especials facilitant la feina i evitar un desgast. Observant condicions de dècades enrere, dels darrers cent anys, la sofisticació dels instruments que ens acompanyen en el treball i àmbit domèstic, ha introduït constants avantatges. L´automatització s´ha estès en tots els fronts, i és un senyal d´avenç favorable per a la productivitat i l´execució del que antigament era dur, lent i cansat. Al tenir el focus en l´exterior a la recerca de recursos, empesos per les necessitats diverses a cobrir que depenen d´intercanvis, limitats en quant a temps per obligacions, ni pensem ni desitgem endinsar-nos en la vida interna. Només compta el transmès pels desitjos, el que veiem, toquem, podem pesar, experimentar. Sempre enfocats en la perifèria no hi ha cura per a entrar en contacte amb el nostre centre que ens indicaria el que convé realment i quines són les prioritats convenients. I així, apuntant a objectius mundans, hem millorat les condicions dels instruments d´ús, i ho hem d´aprofitar. No obstant, la desconnexió interna, ens manté amb les expressions rudimentàries de segles enrere, avançant materialment però estancats en el desenvolupament espiritual que ha de reflectir la substitució de formes obstructives prosaiques per altres successivament més refinades, exactament igual com ho hem fet amb les màquines. Estem molt còmodes amb les eines, però al no progressar les nostres expressions mostrant-ho en el comportament, les relacions problemàtiques i conflictes persisteixen i són motiu d´incomoditat. Si volem gaudir el mateix comfort extern dels aparells, allà on hi ha malestar hem d´introduir sofisticació dins nostre per a veure clar els objectius procedint amb atenció, correcció i eficàcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada