Molta gent no soporta cap indicació, reflexió o suggeriment per a modificar el comportament. L´orgull i l´ego són mals consellers, tenint en compte que l´objectiu final de qualsevol comesa és apropar-se al màxim a la correcció.
Sembla com si només la policia o autoritats pertinents poguessin advertir-los perquè exerceixen un rol acceptat socialment per a instaurar l´ordre. Professors, els pares mentre´s s´és petit, poden formar part d´aquest grup, la resta han de callar les evidències per a no ofendre aquests irresponsables.
És questió de clarificar les formes incorrectes d´aquells que no soporten quedar al descobert de les seves mal i fetes, mentre´s la gent seriosa i eficient pateix directament les consequències de procediments maldestres mancats de coherència, consideració i atenció.
Massa persones no donen importància a la desidia, a la lentitud resolutiva, a tractes indignes, on per desgràcia és un fet habitual que acaba avorrint fins i tot al més lluitador. Saben que no són maneres, però no fan cas davant l´impotència imperant per a canviar-ho.
La gent s´ha acostumat que no li contestin missatges, cartes, ni paguin en el temps oportú, per posar només uns exemples. Assistim a un panorama desolador on multitud d´aspectes no funcionen degut a la mediocritat que fa el que li sembla sense tenir en compte les consequències ni pensar en el proïsme.
Hem de consentir aquest cúmul d´incompetència ? No reaccionar ni prendre mesures davant la baixa qualitat d´accions o inaccions que perjudica a qui actúa pulcrament ?
Després ens trobem en les valoracions personals subjectives de cadascú davant situacions on uns poden considerar molest el fer sorolls, donar cops o altres inconvenients, i uns altres no. Davant l´incertesa un plus de consideració i respecte per a una millor convivència és el que s´ha de procurar.
No pot ser que mal educats, desconsiderats, es molestin si els poses en evidència per a que es puguin esmenar, i els que reben les maneres barroeres s´hagin d´aguantar i no queixar-se. Aquesta actitud impossibilita la concordia, perquè procedir amb negligència, voler l´impunitat i no pretendre corregir-se, condueix directament a la ruina.
Tot el que trenca l´harmonia, embruta, va contra l´equilibri natural, lesiona, perjudica, no s´ha de tolerar. És l´ordre qui ha d´imperar i no el caos, la dignitat i no el contrari. Si consentim que aquests individus surtin indemnes, és acceptar la degradació com a inevitable.
On, quan i com ha de començar i acabar la tolerància ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada