SOBRE LA TOLERÀNCIA ( I )

Quan escoltem o veiem escrit " tolerància " malament, doncs al darrera de la paraula hi ha algú que no ha actuat amb suficient correcció.
Aquests que van predicant tolerància en nom d´una magnanimitat, d´una capacitat d´empatia, de minimitzar els errors, en part és bo i en part dolent. És bo per que tothom està exposat a no ser sempre impecable i no s´ha de crucificar ningú si passa, i és dolent quan la laxitud rebaixa el nivell d´exigència perdent qualitat.
En realitat l´univers no accepta la tolerància, i només cal fixar-nos en el més proper a nosaltres. Si suspenem un exàmen hem de repetir-lo si hi ha altres oportunitats per a fer-ho. Si infringim la llei rebrem un càstig en forma de multa o presó segons el cas.
Estem sotmesos a la causa i efecte. Segons la causa serà l´efecte. Podem desviar-nos del camí, però haurem d´assumir les consequències en forma de perills, deterioraments i malestar. - Val la pena no cenyir-se a les normes destinades a procedir amb rectitud ? Tant és, doncs fem el que fem recollirem el sembrat. Si hem obrat adequadament no tindrem problemes i podrem accedir a uns fruits per la feina feta. Si hem volgut transgredir les lleis naturals que es recolzen en l´harmonia, ens ficarem en complicacions, sorgiran dificultats, i enlloc de fruits el que tindrem seran pérdues.
S´ha de ser condescendent amb qui es troba a l´inici d´un nou aprenentatge, li cal un rodatge a base d´instrucció i pràctica, i el que no es domina al principi ho podrà fer al cap del temps. No obstant, en el procés que va del desconeixement inicial al coneixement posterior, hi ha d´haver exigència, doncs si no hi és no serà possible avançar.
La tolerància sorgida de la comprensió ha de ser puntual i amb un fonament al darrera que ho sostingui, en cas contrari vindria a ser com premiar a l´infractor deixant via lliure per a que fes el que volgués sense consequències.
El mot escaient en segons quines situacions tenint en compte els diferents nivells evolutius i culturals és " acceptar ". Acceptar que hi ha diferències, que les facultats no són les mateixes per a tothom, que el grau d´intel-ligència i sensibilitat determina l´actitud, que el més assenyat és qui pot entendre qui ho és menys, que cadascú és lliure de pensar com vulgui, però a l´hora d´actuar amb l´incidència dels nostres actes, hem de cenyir-nos a uns preceptes per a que imperi la civilitat.