Canviem de roba, de pentinat, de mòbil, de cotxe, això no costa massa. La questió és : malgrat tots els canvis efectuats, nosaltres ens polim, ens adonem de les nostres mancances, ens sentim millor ? Tot el que es pot comprar amb diners, l´efímer, podem experimentar-ho amb certa satisfacció, però només dura un moment. Un cop ha passat l´efecte de la novetat, allò perd valor al perdre intensitat.
Com a individus, com a societat, senpre estem immersos en conflictes, quan no són afers laborals és de relacions, sinó de salut o econòmics. És la nostra pobresa interior la que desencadena contínuament problemàtiques de tot tipus, que genera desigualdats abismals, que disposant d´una natura immensament rica d´on ens nodrim, resulta que molta gent no es pot alimentar, i molta més viu en la precarietat.
Tothom vol accedir a una qualitat en conjunt, però les mateixes accions no poden conduir de cap manera en aquesta direcció.
Tenim polítics on es suposa han d´estar al servei del poble, ser un aliat, i resulta que en realitat són delinqüents camuflats, a l´igual que una trepa d´especuladors sense escrúpols que poden posar en perill l´estabilitat del més elemental.
Els guanys aconseguits per la tecnologia són molt bons per a treballar, però un cop passem a altres àrees, seguim amb els mateixos dilemes de fa segles. Poc s´ha modificat el tarannà humà, doncs segueix mantenint formes salvatges, abusives, destruint el que convingui amb tal de satisfer uns interessos aberrants.
Els canvis externs que puguin aportar més equitativitat, la distribució harmònica de la riquesa, l´accés al desenvolupament global, no ens vindrà ni per un sistema capitalista ni comunista. Només pot ser factible per un canvi de consciència a fons, adonant-nos que si tapem la font d´on tots bevem, tots sucumbirem, els hiper rics i els pobres.
L´egoisme ancestral del " mentre´s jo estigui bé, els altres ja s´apanyaran " ha estat l´ obstacle permanent per a progressar com a ésser. Mai s´han resolt els problemes perquè la força ha prevalgut sobre la raó, el bé personal abans que el col-lectiu, i mantenir aquestes pautes és eternitzar sense solució els conflictes.
Disposem de valuosos instruments en nosaltres, tenint el lliure albir de decidir com emprar-los, quin enfoc donar-li´s, observar a priori les consequències de les possibles pretensions. L´experiència particular i aliena, precedents anteriors, són referents per a organitzar-nos i decidir la forma de procedir idònia, on la responsabilitat és nostra.
Tenim capacitats per a construir grans proeses, i també per a grans barbaritats, on la diferència per a decantar la balança en un sentit o en l´altre que ens porti al cel o l´infern a la Terra depèn del plantejament i l´acció amb el que desencadeni. - Cap on volem inclinar-nos ? Fins ara ho hem fet cap a l´infern, si volem fer-ho envers el cel, primer ens hem de transformar nosaltres, i a partir d´aquí extendre-ho en la quotidianeitat externa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada