DISCIPLINA

Disciplina és un conjunt de normes que cal seguir. I quina és la finalitat ? Preservar l´ordre i obtenir un rendiment als esforços realitzats.
L´etimologia del mot disciplina ens indica que prové de deixeble, per la constància indispensable del treball regular i el mèrit a assolir mitjançant l´encaix de teoria i pràctica.
La disciplina es pot enfocar en conservar o en incrementar. Conservar l´estat de forma, salut, financer, etc, a base d´un control, unes mesures i una austeritat. O bé incrementar els apartats que desitgem expandir per accedir a un context millor.
Activitats no subjectes a una disciplina no reporten el seu potencial ni donen el fruit que pot oferir. La disciplina s´ha d´implantar com a senyal d´auto-estima, de comprensió i visió de llarg abast. El que vàrem fer ahir repercuteix en l´avui, i el que fem ara incidirà en el demà; per tant si volem estar acompanyats de condicions favorables, és precís instaurar una regularitat com ens ensenya l´organisme amb el seu funcionament sincronitzat.
Sense disciplina no s´obté res amb consistència, on la mateixa indolència immergeix al subjecte en la mediocritat, doncs aconseguir excel-lència en el camp que sigui va acompanyat forçosament d´unes aptituds, de disciplina.
Saber com actuar ho extreiem del coneixement, i aquest només té valor quan és aplicatiu i aporta un resultat.
Es tracta de guanyar, anar a més, o almenys no perdre. La desidida és una comoditat momentània que acaba generant una gran incomoditat al no executar els moviments periòdics que reportarien benestar i condicions més òptimes.
Aquest és un món d´acció, i voler evitar-la és contraproduent per què els mecanismes d´engranatge deixen de funcionar per un ús insuficient.
La disciplina no ha de comportar esgotament, això seria perjudicial. Trobar el terme apropiat en cadascú per a un benefici, aquest és l´objectiu.