En un entorn d´intercanvis i dependències, per a que no s´aturi el procés de manteniment ens hem de dotar d´unes facultats per a produir, i amb aquestes disposar de recursos com un mitjà per a efectuar transaccions.
Cadascú ofereix unes singularitats, i en una cadena de connexions constant, les parts nodreixen al conjunt i el conjunt a les parts. No podem escapar del cercle, les mancances són la clau per a esforçar-nos, per a relacionar-nos, aportant uns serveis a qui ho demani o ho necessiti per accedir des de les respectives individualitats a les prestacions desitjades.
Estem aquí per a ser útils, i per a ser-ho és precís adquirir una formació que faciliti oferir el que altres no fan aportant un profit, per a nosaltres i l´interessat.
I exactament el mateix procés s´aplica en el treball interior. En la vessant mundana és clara l´interacció a través d´oferta i demanda, i en l´àmbit particular la producció l´hem de forjar a dins, millorant contínuament les bases. La manera de pensar, de sentir, de fer, s´ha de revisar a diari per a generar cada vegada unes vibracions més refinades a fi de mostrar una versió més favorable en els resultats derivats de la conducta.
Més producció és sinònim de més servei. Servir és una questió de qualitat, on hi pot haver una amplitud considerable entre el considerat molt o poc, però sempre ha d´aportar algun tipus de bé.
Passem una etapa formativa, una activa i una contemplativa o de retir. Cadascuna d´elles ens prepara d´acord a les exigències del moment, tractant d´aflorar el potencial latent per a que reporti beneficis i satisfacció. La realització s´extreu de la capacitat de produir i servir, és la nostra funció i el mitjà per a desenvolupar-nos. Per tal motiu hem de procurar preservar les condicions òptimes físiques i mentals per a que d´una o altra forma sempre ens acompanyi l´anhel de seguir produint i seguir servint.
Quan es deixa de produir i servir ens retiren, deixem de fer la funció per la qual som aquí, i aleshores per a que no s´aturi el ritme vital s´esdevé la transformació en forma de reciclatge.
dimecres, 30 de desembre del 2015
dimarts, 15 de desembre del 2015
OMPLIR BUITS SÀVIAMENT
Quin és el detonant dels nostres moviments ? Una necessitat o un desig. La necessitat pot ser primordial, el desig en ocasions bàsic i altres secundari. S´haurà d´observar cada cas per a dilucidar-ho.
No ho sabem tot ni ho tenim tot, només sabem alguna cosa d´alguns temes, i tenim alguns recursos de la immensitat circundant. Accedir a aquest mínim coneixement i dotar-nos d´uns bens, suposa omplir uns buits per a cobrir el que volem.
Estem immersos en uns espécie de cercle obligatori, on cada dia recomencem novament un posar i treure per a seguir presents, i emtremig és on hem de desxifrar la nostra funció individual per a integrar-la en el col-lectiu. Les noves adquisicions, extretes de l´aprenentatge o els guanys econòmics, són intermediaris que serveixen de recolzament per a l´objectiu de desenvolupament personal i contribució social.
Mai hi ha plenitud en res en aquesta dimensió material. Podem executar grans obres una vegada rera l´altra si estem dotats de talent per a fer-ho. L´abast de fins on podem arribar és inimaginable, sempre hi ha buits pendents de cobrir, si no és en el coneixement és en algun tipus d´actitud a millorar, en ser més acurat en determinades àrees, tenir un tracte més correcte amb certes persones, substituir punts febles, esmenar defectes.
Contínuament segueix el procés que s´encadena entre el deixat enrera i el pendent d´executar. Anar omplint buits momentàniament per a mantenir el present amb garantíes, però això és una roda imparable on descansem només quan dormim.
Es tracta per tant de generar qualitat amnb l´extret de les experiències passades, i així les noves situacions ens puguin dotar de més facilitats realitzadores.
De debò el que pensem que necessitem és necessari ? Tots els desitjos són naturals i benèfics ? Hem de tenir-ho clar per adreçar els esforços en la direcció oportuna. Mantenir vicis, tenir certes dependències, assenyala buits que volem compensar; però això no eliminarà l´arrel de fons que ho genera.
Hem d´omplir buits aprenent constantment, fent més del que d´ha fet, exigint-nos més pulcritud, més correcció, més precisió; doncs en definitiva el temps de què disposem és justament per assolir una millor versió de nosaltres en tots els apartats. Aquest és el propòsit i els esforços s´han d´encaminar en aquest sentit.
No ho sabem tot ni ho tenim tot, només sabem alguna cosa d´alguns temes, i tenim alguns recursos de la immensitat circundant. Accedir a aquest mínim coneixement i dotar-nos d´uns bens, suposa omplir uns buits per a cobrir el que volem.
Estem immersos en uns espécie de cercle obligatori, on cada dia recomencem novament un posar i treure per a seguir presents, i emtremig és on hem de desxifrar la nostra funció individual per a integrar-la en el col-lectiu. Les noves adquisicions, extretes de l´aprenentatge o els guanys econòmics, són intermediaris que serveixen de recolzament per a l´objectiu de desenvolupament personal i contribució social.
Mai hi ha plenitud en res en aquesta dimensió material. Podem executar grans obres una vegada rera l´altra si estem dotats de talent per a fer-ho. L´abast de fins on podem arribar és inimaginable, sempre hi ha buits pendents de cobrir, si no és en el coneixement és en algun tipus d´actitud a millorar, en ser més acurat en determinades àrees, tenir un tracte més correcte amb certes persones, substituir punts febles, esmenar defectes.
Contínuament segueix el procés que s´encadena entre el deixat enrera i el pendent d´executar. Anar omplint buits momentàniament per a mantenir el present amb garantíes, però això és una roda imparable on descansem només quan dormim.
Es tracta per tant de generar qualitat amnb l´extret de les experiències passades, i així les noves situacions ens puguin dotar de més facilitats realitzadores.
De debò el que pensem que necessitem és necessari ? Tots els desitjos són naturals i benèfics ? Hem de tenir-ho clar per adreçar els esforços en la direcció oportuna. Mantenir vicis, tenir certes dependències, assenyala buits que volem compensar; però això no eliminarà l´arrel de fons que ho genera.
Hem d´omplir buits aprenent constantment, fent més del que d´ha fet, exigint-nos més pulcritud, més correcció, més precisió; doncs en definitiva el temps de què disposem és justament per assolir una millor versió de nosaltres en tots els apartats. Aquest és el propòsit i els esforços s´han d´encaminar en aquest sentit.
dissabte, 14 de novembre del 2015
PURA BOGERIA
Què ens permet saber què cal fer, què és correcte a cada moment ? El discerniment.
Quin és l´origen, la causa de tots els conflictes, tensions i malestar ? La manca de discerniment.
Per tant, quin és l´objectiu principal a perseguir ? Introduir profundament en nosaltres la capacitat de discernir amb claredat, ser lúcids en l´observació i en efectuar veredictes equànims.
Per què costa tant discernir correctament ? Pels desitjos de l´ego que limiten i la ignorància de vetllar només pels propis interessos sense adonar-se de les consequències que tard o dora poden provocar certes postures.
És la falta de discerniment qui fa un cap buit, obsessionat, tancat, perillós en els plantejaments. Qui genera un cor fred o excessivament càlid. Allò que empeny a accions macabres o allunyades de la sensatesa.
Tenir més o menys discerniment no depén de més o menys estudis, que malgrat ser important no és decisiu. Amplitud de mires, pensar en els altres, ser dialogant, saber escoltar, vetllar pel bé comú enlloc de voler imposar els desitjos personals com sigui, així és com es desenvolupa l´habilitat de discernir degudament amb perspectiva, sentit comú i consideració.
La humanitat sempre ha estat immersa en batalles, atrocitats, maneres injustificables per algú que pretén ser civilitzat. I quan la sensatesa desapareix només es poden esperar manifestacions de pura bogeria; les quals estan presents en múltiples i variades formes en la societat per a desgràcia de tots.
La major part d´articles publicats en diaris, les notícies, reflecteixen contínuament la bogeria dels que ostenten poder o dels que volen tenr-lo, de gent desesperada i que desespera amb llurs procediments, i així un dia i un altre sense aturador ni amb esperança de canvi.
Trobar l´equilibri és un repte constant en tots els àmbits, i segons és aquest internament, és el mostrat externament. Quan tot encaixa les coses funcionen, i a la més mínima desviació es pot trencar la connexió.
Hem d´afinar la visió pe a efectuar els moviments oportuns, en cas contrari polémiques i problemes estaran presents fins a veure clar com procedir pe a recuperar l´equilibri indispensable.
Quin és l´origen, la causa de tots els conflictes, tensions i malestar ? La manca de discerniment.
Per tant, quin és l´objectiu principal a perseguir ? Introduir profundament en nosaltres la capacitat de discernir amb claredat, ser lúcids en l´observació i en efectuar veredictes equànims.
Per què costa tant discernir correctament ? Pels desitjos de l´ego que limiten i la ignorància de vetllar només pels propis interessos sense adonar-se de les consequències que tard o dora poden provocar certes postures.
És la falta de discerniment qui fa un cap buit, obsessionat, tancat, perillós en els plantejaments. Qui genera un cor fred o excessivament càlid. Allò que empeny a accions macabres o allunyades de la sensatesa.
Tenir més o menys discerniment no depén de més o menys estudis, que malgrat ser important no és decisiu. Amplitud de mires, pensar en els altres, ser dialogant, saber escoltar, vetllar pel bé comú enlloc de voler imposar els desitjos personals com sigui, així és com es desenvolupa l´habilitat de discernir degudament amb perspectiva, sentit comú i consideració.
La humanitat sempre ha estat immersa en batalles, atrocitats, maneres injustificables per algú que pretén ser civilitzat. I quan la sensatesa desapareix només es poden esperar manifestacions de pura bogeria; les quals estan presents en múltiples i variades formes en la societat per a desgràcia de tots.
La major part d´articles publicats en diaris, les notícies, reflecteixen contínuament la bogeria dels que ostenten poder o dels que volen tenr-lo, de gent desesperada i que desespera amb llurs procediments, i així un dia i un altre sense aturador ni amb esperança de canvi.
Trobar l´equilibri és un repte constant en tots els àmbits, i segons és aquest internament, és el mostrat externament. Quan tot encaixa les coses funcionen, i a la més mínima desviació es pot trencar la connexió.
Hem d´afinar la visió pe a efectuar els moviments oportuns, en cas contrari polémiques i problemes estaran presents fins a veure clar com procedir pe a recuperar l´equilibri indispensable.
dissabte, 24 d’octubre del 2015
MISERIES HUMANES
Els humans semblen incapaços de veure més enllà d´uns interessos egoistes i les consequències que a curt o llarg termini ocasionaran. Ignoren la llei de causa i efecte sota els efectes del temps, i al no rebre un escarment ràpid continuen actuant amb impunitat executant tot tipus d´atrocitats que atempten contra el sentit comú, la dignitat i les regles més elementals de l´ética.
A més tecnificació i sofisticació dels estris d´ús quotidià, més aberracions, salvatgisme i decisions absurdes dels que en teoria haurien de mostrar bones maneres, coherència, rectitud i afany de justicia. Lluny de tot això estem assistint a un ambient de caos que enlloc de minvar s´escampa cada vegada a més àmbits.
Dirigents coruptes, mancats de discerniment i encara menys de talla, polítics de baixissim nivell on les seves expressions i arguments traspassen els límits de la indecència.
Aquells que ostenten càrrecs de poder, en empreses i institucions on es mouen molts milions, augmenten beneficis a xifres estratosfèriques, mentre´s l´atur i la pobresa es generalitza en un sector creixent.
Els que han de defensar-nos, vetllar per nosaltres, ens exploten, ens sotmeten, ens limiten i ens amenacen si tan sols volem expressar les nostres opinions i aquestes no agraden als mandataris. Quan ells diuen llibertat en realitat suposa aixafar el que els hi molesti a ells, manipulant xifres, paraules i el que convingui per a seguir amb els seus privilegis fent el que faci falta sense la més mínima consideració ni escrúpols ni sensibilitat.
La natura és el nostre proveidor, amb una riquesa immensa, diversitat i generositat. És el nostre referent per aplicar en les respectives organitzacions individuals i col-lectives. El fracàs humà es constata a través dels fets, doncs la riquesa només és per a uns pocs amb una pobresa majoritaria, i per descomptat la generositat només s´observa en petites dosis en actes de voluntariat, donacions anònimes i organitzacions sense ànim de lucre.
Tot és una questió de llum o foscor. Si impera la foscor, llavors ens movem pels baixos instints, l´egoisme, l´incapacitat de distingir el correcte de l´incorrecte, instaurant la discorida i els conflictes.
Només amb llum es pot transformar l´immundicia en pulcritud, la degradació en rehabilitació, la bogeria en múltiples nivells en harmonia. I pel que succeeix a diari, sembla que estem lluny d´aconseguir-ho.
A més tecnificació i sofisticació dels estris d´ús quotidià, més aberracions, salvatgisme i decisions absurdes dels que en teoria haurien de mostrar bones maneres, coherència, rectitud i afany de justicia. Lluny de tot això estem assistint a un ambient de caos que enlloc de minvar s´escampa cada vegada a més àmbits.
Dirigents coruptes, mancats de discerniment i encara menys de talla, polítics de baixissim nivell on les seves expressions i arguments traspassen els límits de la indecència.
Aquells que ostenten càrrecs de poder, en empreses i institucions on es mouen molts milions, augmenten beneficis a xifres estratosfèriques, mentre´s l´atur i la pobresa es generalitza en un sector creixent.
Els que han de defensar-nos, vetllar per nosaltres, ens exploten, ens sotmeten, ens limiten i ens amenacen si tan sols volem expressar les nostres opinions i aquestes no agraden als mandataris. Quan ells diuen llibertat en realitat suposa aixafar el que els hi molesti a ells, manipulant xifres, paraules i el que convingui per a seguir amb els seus privilegis fent el que faci falta sense la més mínima consideració ni escrúpols ni sensibilitat.
La natura és el nostre proveidor, amb una riquesa immensa, diversitat i generositat. És el nostre referent per aplicar en les respectives organitzacions individuals i col-lectives. El fracàs humà es constata a través dels fets, doncs la riquesa només és per a uns pocs amb una pobresa majoritaria, i per descomptat la generositat només s´observa en petites dosis en actes de voluntariat, donacions anònimes i organitzacions sense ànim de lucre.
Tot és una questió de llum o foscor. Si impera la foscor, llavors ens movem pels baixos instints, l´egoisme, l´incapacitat de distingir el correcte de l´incorrecte, instaurant la discorida i els conflictes.
Només amb llum es pot transformar l´immundicia en pulcritud, la degradació en rehabilitació, la bogeria en múltiples nivells en harmonia. I pel que succeeix a diari, sembla que estem lluny d´aconseguir-ho.
dissabte, 10 d’octubre del 2015
ÉS EL QUE HI HA
Qui reconeix els errors ? Qui es disculpa ? Qui vol rectificar ? Qui vol escoltar ? Qui vol ser corregit ? Qui vol aprendre realment ?
Totes les preguntes formulades són per a reflexionar sobre l´actitud que mostrem al cometre una equivocació. La questió és que estem aprenent contínuament, que el grau de desconeixement és immens, fent que també ho sigui la inconsciència. Aleshores sota aquestes premisses ¿ perquè molesta tant la seva constatació quan entra dins les possibilitats d´acord a la nostra preparació ?
Som perfectes ? No. Actuem en tot moment de forma impecable ? No. Ho sabem tot ? No. D´on prové la vergonya de quedar en evidència les pròpies mancances ? De l´ego. Davant dels altres hem de demostrar que som molt bons, hàbils, intel-ligents, i la veritat és que no és així. Podem ser bons, hàbils i intel-ligents en alguns aspectes, però en molts altres no ho és senzillament per que no hi hem entrat en contacte o no s´ajusten als talents personals.
Com a humans som molt exigents per a rebre aportacions externes, i en canvi ho som molt poc per a donar de nosaltres. Volem qualitat, però no la sabenm aportar. Volem experiències que es recordin gratament, però no disposem de l´indispensable per a fer-ho tangible.
La vida ens dóna temps per a un propòsit evolutiu, en el qual hem d´adquirir recursos diversos, però si vivim en una baixa intensitat, amb unes aspiracions mínimes, llavors ¿ per a què volem exactament disposar de temps i recursos ?
Si volem introduir més qualitat en general en les diferents àrees on estem immersos, els plantejaments han de ser més astuts. Incrementar l´auto-exigència a fi d´extreure un major rendiment. Augmentar la concentració en el que fem i diem, preveure les consequències abans de posar-nos en marxa, expandint la capacitat de visió per a que les accions siguin més precises i encertades. Hem de ser coherents en les manifestacions, essent constructors enlloc d´un efecte de le circumstàncies que ens arrosseguen sense saber on anirem a parar i en quines condicions.
Si el que som i el que hi ha ho volem millorar, hem de començar des de dins per a revertir-ho a fora en la manera oportuna, amb responsabilitat, del contrari seguirem en la suposada zona de comfort incomfortable.
Totes les preguntes formulades són per a reflexionar sobre l´actitud que mostrem al cometre una equivocació. La questió és que estem aprenent contínuament, que el grau de desconeixement és immens, fent que també ho sigui la inconsciència. Aleshores sota aquestes premisses ¿ perquè molesta tant la seva constatació quan entra dins les possibilitats d´acord a la nostra preparació ?
Som perfectes ? No. Actuem en tot moment de forma impecable ? No. Ho sabem tot ? No. D´on prové la vergonya de quedar en evidència les pròpies mancances ? De l´ego. Davant dels altres hem de demostrar que som molt bons, hàbils, intel-ligents, i la veritat és que no és així. Podem ser bons, hàbils i intel-ligents en alguns aspectes, però en molts altres no ho és senzillament per que no hi hem entrat en contacte o no s´ajusten als talents personals.
Com a humans som molt exigents per a rebre aportacions externes, i en canvi ho som molt poc per a donar de nosaltres. Volem qualitat, però no la sabenm aportar. Volem experiències que es recordin gratament, però no disposem de l´indispensable per a fer-ho tangible.
La vida ens dóna temps per a un propòsit evolutiu, en el qual hem d´adquirir recursos diversos, però si vivim en una baixa intensitat, amb unes aspiracions mínimes, llavors ¿ per a què volem exactament disposar de temps i recursos ?
Si volem introduir més qualitat en general en les diferents àrees on estem immersos, els plantejaments han de ser més astuts. Incrementar l´auto-exigència a fi d´extreure un major rendiment. Augmentar la concentració en el que fem i diem, preveure les consequències abans de posar-nos en marxa, expandint la capacitat de visió per a que les accions siguin més precises i encertades. Hem de ser coherents en les manifestacions, essent constructors enlloc d´un efecte de le circumstàncies que ens arrosseguen sense saber on anirem a parar i en quines condicions.
Si el que som i el que hi ha ho volem millorar, hem de començar des de dins per a revertir-ho a fora en la manera oportuna, amb responsabilitat, del contrari seguirem en la suposada zona de comfort incomfortable.
dissabte, 26 de setembre del 2015
TAVOLA RASA
Constantment hem d´afrontar situacions que ens posen a prova. Circumstàncies i relacions mesuren el nostre estat i capacitat de resposta. Afrontar la diversitat d´esdeveniments depèn del discerniment, equanimitat, codi de valors i objectius.
Tenim la nostra singularitat, influenciada per un cúmul de factors ambientals, culturals i familiars. Es tracta d´aprendre de les experiències per a esmenar el convenient, modificar conceptes si és precís, i esforçar-se en millorar a base de comprensió i determinació.
Els vincles més propers són els més condicionants, dotant-nos també de més oportunitats per a ensinistrar-nos. Es tracta d´observar què han vingut a ensemyar a efectes d´executar la funció individual en el personal i col-lectiu.
De la mateixa manera que anem passant per etapes diferents amb les seves característiques i no suposa cap trauma, a l´igual que el canvi d´estacions, quan un context determinat no va endavant ni enrera, no en treiem un benefici sinó pérdues, on tots els intents no serveixen per a redreçar-ho, és millor fer tavola rasa i començar de zero sense el llast arrossegat.
En qualsevol àmbit hem d´estar disposats a deixar l´obsolet i esgotat substituint-ho per noves maneres, noves formes, nous enfocs, Enganxar-se al conegut sense arriscar en el desconegut per por, a part de manca d´esperit, és una postura contrària al fluir vital què és moviment i canvi constant.
Tant és l´edat que tinguem, mentre´s som aquí i ens valem per nosaltres mateixos, hem d´estar oberts a introduir les reformes i innovacions que ens condueixin a un context favorable. Deixar de banda l´obstructiu amb la confiança que l´esdevenir serà millor si procedim amb cautela i correcció.
S´ha de fer tavola rasa tantes vegades com faci falta : en la dieta, en les relacions, en el treball, en l´organigrama diari, en els hobbies. El que ara és bo o agrada, en un futur pot deixar de ser-ho, havent d´estar oberts a adaptar-nos constantment a les tendències que sorgeixin, tant internes com externes. No som estàtics ni podem viure estàticament, on sempre hem d´estar a punt per nous inicis i transformacions.
Tenim la nostra singularitat, influenciada per un cúmul de factors ambientals, culturals i familiars. Es tracta d´aprendre de les experiències per a esmenar el convenient, modificar conceptes si és precís, i esforçar-se en millorar a base de comprensió i determinació.
Els vincles més propers són els més condicionants, dotant-nos també de més oportunitats per a ensinistrar-nos. Es tracta d´observar què han vingut a ensemyar a efectes d´executar la funció individual en el personal i col-lectiu.
De la mateixa manera que anem passant per etapes diferents amb les seves característiques i no suposa cap trauma, a l´igual que el canvi d´estacions, quan un context determinat no va endavant ni enrera, no en treiem un benefici sinó pérdues, on tots els intents no serveixen per a redreçar-ho, és millor fer tavola rasa i començar de zero sense el llast arrossegat.
En qualsevol àmbit hem d´estar disposats a deixar l´obsolet i esgotat substituint-ho per noves maneres, noves formes, nous enfocs, Enganxar-se al conegut sense arriscar en el desconegut per por, a part de manca d´esperit, és una postura contrària al fluir vital què és moviment i canvi constant.
Tant és l´edat que tinguem, mentre´s som aquí i ens valem per nosaltres mateixos, hem d´estar oberts a introduir les reformes i innovacions que ens condueixin a un context favorable. Deixar de banda l´obstructiu amb la confiança que l´esdevenir serà millor si procedim amb cautela i correcció.
S´ha de fer tavola rasa tantes vegades com faci falta : en la dieta, en les relacions, en el treball, en l´organigrama diari, en els hobbies. El que ara és bo o agrada, en un futur pot deixar de ser-ho, havent d´estar oberts a adaptar-nos constantment a les tendències que sorgeixin, tant internes com externes. No som estàtics ni podem viure estàticament, on sempre hem d´estar a punt per nous inicis i transformacions.
divendres, 11 de setembre del 2015
SILENCI
En una societat abocada a l´exterior, disposant de nombrosos aparells tecnificats que ens fan sortir del recolliment, resulta un tant complicat entrar en contacte amb el silenci.
Vivim cara a fora, en la superficie, amb una visió limitada. Entrar en silenci és tenir accés a possibilitats insospitades que no es poden aconseguir en el soroll.
Volem establir un contacte més profund amb nosaltres mateixos ? Descobrir l´origen, la causa del perquè pensem i/o sentim certes coses ? En un estat receptiu deixem que el subtil entri captant missatges que obrin la perspectiva.
Establir un tipus de connexió que no es pot fer parlant, doncs és a través de l´interiorització on les percepcions i sensacions es manifesten.
Per què és necessari el silenci ? Per a deixar guiar-nos per la veu interior a fi de clarificar dilemes i veure-hi amb més claredat. Trobar respostes, accedir a l´invisible per a entendre el visible; i al mateix temps el visible facilita entendre l´invisible.
El nodriment potencial del silenci depèn de cadascú, amb les seves capacitats, tarannà, apertura i vibració. Només es pot establir contacte amb les dimensions per les quals ens hem preparat i podem sintonitzar.
Entrar en silenci és fer-ho amb l´immensitat, en el soroll és amb el limitat. Si volem ampliar el limitat hem de fer-ho amb una visió més extensa, del contrari seguirem movent-nos en àmbits reduits.
Per què tantes persones tenen por d´immergir-se en el silenci ? Per les evidències del nostre comportament que deixarien d´estar justificades, perdent la coartada quedant al descobert.
Les aportacions del silenci són inimaginables a mesura es fa treball interior. El silenci ve a ser com la transparència, el soroll les impureses en la superficie.
La recerca del silenci és un procés que condueix a la llum i la veritable comprensió de les coses. És en el silenci on es preparen les condicions favorables per a la manifestació d´entitats més elevades. Com més evolucionada és una persona més necessita el silenci, ser sorollós no és una bona senyal. Les revelacions que ens inspiren, dirigeixen i protegeixen sorgeixen d´aquestes connexions.
Si el silenci aporta poc és perquè no som capaços de percebre les riqueses que conté. El silenci apareix quan la vida de la periferia gira entorn a un centre.
El silenci és l´expressió de la pau, harmonia i perfecció, i com l´entorn és immers en el soroll, el banal, la manca d´observació i reflexió, per tal motiu no hi ha pau ni harmonia ni perfecció.
Vivim cara a fora, en la superficie, amb una visió limitada. Entrar en silenci és tenir accés a possibilitats insospitades que no es poden aconseguir en el soroll.
Volem establir un contacte més profund amb nosaltres mateixos ? Descobrir l´origen, la causa del perquè pensem i/o sentim certes coses ? En un estat receptiu deixem que el subtil entri captant missatges que obrin la perspectiva.
Establir un tipus de connexió que no es pot fer parlant, doncs és a través de l´interiorització on les percepcions i sensacions es manifesten.
Per què és necessari el silenci ? Per a deixar guiar-nos per la veu interior a fi de clarificar dilemes i veure-hi amb més claredat. Trobar respostes, accedir a l´invisible per a entendre el visible; i al mateix temps el visible facilita entendre l´invisible.
El nodriment potencial del silenci depèn de cadascú, amb les seves capacitats, tarannà, apertura i vibració. Només es pot establir contacte amb les dimensions per les quals ens hem preparat i podem sintonitzar.
Entrar en silenci és fer-ho amb l´immensitat, en el soroll és amb el limitat. Si volem ampliar el limitat hem de fer-ho amb una visió més extensa, del contrari seguirem movent-nos en àmbits reduits.
Per què tantes persones tenen por d´immergir-se en el silenci ? Per les evidències del nostre comportament que deixarien d´estar justificades, perdent la coartada quedant al descobert.
Les aportacions del silenci són inimaginables a mesura es fa treball interior. El silenci ve a ser com la transparència, el soroll les impureses en la superficie.
La recerca del silenci és un procés que condueix a la llum i la veritable comprensió de les coses. És en el silenci on es preparen les condicions favorables per a la manifestació d´entitats més elevades. Com més evolucionada és una persona més necessita el silenci, ser sorollós no és una bona senyal. Les revelacions que ens inspiren, dirigeixen i protegeixen sorgeixen d´aquestes connexions.
Si el silenci aporta poc és perquè no som capaços de percebre les riqueses que conté. El silenci apareix quan la vida de la periferia gira entorn a un centre.
El silenci és l´expressió de la pau, harmonia i perfecció, i com l´entorn és immers en el soroll, el banal, la manca d´observació i reflexió, per tal motiu no hi ha pau ni harmonia ni perfecció.
dissabte, 29 d’agost del 2015
ENTABANADORS I ENTABANATS
Què fa un entabanador ? Omplir el cap a algú amb promeses, esperances enganyoses per a induir-lo a fer alguna cosa.
El desig de voler obtenir un determinat fruit és el detonant, però necessita la col-laboració d´altres que facin d´esquer per a que " pugui vendre la moto ".
Els polítics són els reis dels entabanadors. Van a la recerca de votants, que són el recurs potencial, i es tracta de seduir-los amb discursos on tot serà fantàstic, tot millorarà i serà fabulós si són ells qui ho dirigeixen.
Després hi ha els info comercials, amb una gran parafernalia de demostracions, on els estris anunciats sempre són sensacionals, presentant-ho com una temptació irresistible per a comprar-ho immediatament. A l´hora de la veritat, t´adones que allò tan fantàsstic no és així, i sovint les prestacions són molt deficients. En definitiva una enganyifa molt llaminera.
També hi ha entabanadors a la recerca de parella. Sota una estudiada presentació de fotografies, remarcant virtuts, són el prototipus ideal. I tots sabem com és en la realitat, potser l´emvoltori fa patxoca, però el lot per desgràcia té un valor ínfim.
En qualsevol àrea el procés segueix un patró : idea atraient guarnida amb paraules i imatges captivadores. Vendre fum però que sembli consistent, tan sols és questió d´esperar, i a l´igual que un peix es menja un cuc, atrapar-lo.
Els entabanadors aspiren a satisfer llurs desitjos, on la seva feblesa és la dependència de trobar entabanats. L´agilitat dialèctica, una bona posada en escena, són cabdals per atraure l´atenció i el suport, i coneixedors del gran públic potencial, confien en les habilitats oratories per a que vagin caient al cove.
Enganys, mentides, falsedats, tot s´hi val per a obtenir un propòsit; on el pitjor no és aquest tipus de persones, sinó els ciutadans immadurs que cauen en el parany.
La societat on estem immersos és caòtica per la manca de nivell dels governants i dels governats. Uns per barruts, i els altres per innocents. L´ús i abús de poder en l´àmbit que sigui, acaba embrutant-ho tot i fent impossible instaurar condicions pròsperes.
El desig de voler obtenir un determinat fruit és el detonant, però necessita la col-laboració d´altres que facin d´esquer per a que " pugui vendre la moto ".
Els polítics són els reis dels entabanadors. Van a la recerca de votants, que són el recurs potencial, i es tracta de seduir-los amb discursos on tot serà fantàstic, tot millorarà i serà fabulós si són ells qui ho dirigeixen.
Després hi ha els info comercials, amb una gran parafernalia de demostracions, on els estris anunciats sempre són sensacionals, presentant-ho com una temptació irresistible per a comprar-ho immediatament. A l´hora de la veritat, t´adones que allò tan fantàsstic no és així, i sovint les prestacions són molt deficients. En definitiva una enganyifa molt llaminera.
També hi ha entabanadors a la recerca de parella. Sota una estudiada presentació de fotografies, remarcant virtuts, són el prototipus ideal. I tots sabem com és en la realitat, potser l´emvoltori fa patxoca, però el lot per desgràcia té un valor ínfim.
En qualsevol àrea el procés segueix un patró : idea atraient guarnida amb paraules i imatges captivadores. Vendre fum però que sembli consistent, tan sols és questió d´esperar, i a l´igual que un peix es menja un cuc, atrapar-lo.
Els entabanadors aspiren a satisfer llurs desitjos, on la seva feblesa és la dependència de trobar entabanats. L´agilitat dialèctica, una bona posada en escena, són cabdals per atraure l´atenció i el suport, i coneixedors del gran públic potencial, confien en les habilitats oratories per a que vagin caient al cove.
Enganys, mentides, falsedats, tot s´hi val per a obtenir un propòsit; on el pitjor no és aquest tipus de persones, sinó els ciutadans immadurs que cauen en el parany.
La societat on estem immersos és caòtica per la manca de nivell dels governants i dels governats. Uns per barruts, i els altres per innocents. L´ús i abús de poder en l´àmbit que sigui, acaba embrutant-ho tot i fent impossible instaurar condicions pròsperes.
dissabte, 15 d’agost del 2015
IMMOBILISME EIXORC
Anem endavant o anem enrera. Estem en el món físic d´acció, i com a tal suposa cercar contínuament noves maneres que millorin el context present.
Quedar-se quiet és anar cap avall. Si deixem d´estudiar poc a poc l´aprés es va diluint, i sense ampliar coneixements no és possible introduir noves variants per a expandir-nos.
En l´entramat físic és exactament igual. El no treballat no es manté en condicions, es perd elasticitat, força i resistència; per tant si volem estar en forma l´exercici és primordial i constant.
Els hàbits alimentaris s´han d´anar configurant d´acord a l´edat, activitat i constitució. Introduir aliments més saludables deixant de banda els poc aconsellables.
Al voltant hi ha tot tipus de gent, i entre la diversitat els valents i els covards, els que afronten i els que s´amaguen, els decidits i els indecisos.
En diversos àmbits s´instauren unes condicions que en una época poden ser favorables i funcionar, però al cap del temps requereixen una revisió a fons per ajustar-se o transformar-se. - Què passa quan algú vol seguir igual malgrat l´evidència què és la pitjor elecció ? Perquè l´immobilisme ? Perquè el futur ha de ser més dolent ? ¿ aquestes persones prefereixen la mort abans de ser valents ?
Parelles incompatibles, inviables, per quin motiu s´han de mantenir ? Empreses amb pérdues, que han provat diverses alternatives, fins quan han d´esperar a tancar o canviar de rumb ? Sistemes polítics caducs, lleis obsoletes que enlloc de vetllar pel bé del poble el perjudiquen, han de prevaldre fins el judici final ?
L´immobilisme porta a l´encallament, i després a l´oxidació i decadència. Només la regeneració ho pot solucionar.
Com és possible que tantes persones vulguin optar per aquesta mort en vida, quan senzillament seguint les lleis de la natura podriem fixar condicions de fluidesa i abundància en benefici de tots plegats ? Sens dubte el gènere humà s´ho ha de fer mirar !
Hi ha molt de camí, moltíssim abans no es pensi amb claredat, es senti sense pertorbacions internes i s´actui realment amb intel-ligència.
Quedar-se quiet és anar cap avall. Si deixem d´estudiar poc a poc l´aprés es va diluint, i sense ampliar coneixements no és possible introduir noves variants per a expandir-nos.
En l´entramat físic és exactament igual. El no treballat no es manté en condicions, es perd elasticitat, força i resistència; per tant si volem estar en forma l´exercici és primordial i constant.
Els hàbits alimentaris s´han d´anar configurant d´acord a l´edat, activitat i constitució. Introduir aliments més saludables deixant de banda els poc aconsellables.
Al voltant hi ha tot tipus de gent, i entre la diversitat els valents i els covards, els que afronten i els que s´amaguen, els decidits i els indecisos.
En diversos àmbits s´instauren unes condicions que en una época poden ser favorables i funcionar, però al cap del temps requereixen una revisió a fons per ajustar-se o transformar-se. - Què passa quan algú vol seguir igual malgrat l´evidència què és la pitjor elecció ? Perquè l´immobilisme ? Perquè el futur ha de ser més dolent ? ¿ aquestes persones prefereixen la mort abans de ser valents ?
Parelles incompatibles, inviables, per quin motiu s´han de mantenir ? Empreses amb pérdues, que han provat diverses alternatives, fins quan han d´esperar a tancar o canviar de rumb ? Sistemes polítics caducs, lleis obsoletes que enlloc de vetllar pel bé del poble el perjudiquen, han de prevaldre fins el judici final ?
L´immobilisme porta a l´encallament, i després a l´oxidació i decadència. Només la regeneració ho pot solucionar.
Com és possible que tantes persones vulguin optar per aquesta mort en vida, quan senzillament seguint les lleis de la natura podriem fixar condicions de fluidesa i abundància en benefici de tots plegats ? Sens dubte el gènere humà s´ho ha de fer mirar !
Hi ha molt de camí, moltíssim abans no es pensi amb claredat, es senti sense pertorbacions internes i s´actui realment amb intel-ligència.
dissabte, 25 de juliol del 2015
PETITES DOSIS
Les relacions són inevitables d´acord al disseny universal. Interconnectats efectuant cadascú una funció i aportant unes característiques, amb una dependència per un conjunt de mancances individuals.
Els valors, aptituds i recursos, són el mitjà de nodriment i intercanvi. Hi ha una série de bens que tots necessitem, on la contribució particular ha de confluir en el benefici col-lectiu. Fins aquí qualsevol hi està d´acord, independentment del seu potencial. Un cop s´han fixat les formes idònies de subministrament entre uns i altres, hi ha els apartats més secundaris, el funcionament del dia a dia en grups familiars, laborals, personals, etc.
Hi ha vincles propers, més o menys constants, almenys durant una época. Altres més o menys asidus, els que no impliquen família o convivència. Cada persona que va creuant-se pel camí amb una certa incidència, no ho fa per atzar, senzillament entra en escena per a un aprenentatge. Es tracta de desxifrar missatges facilitant una amplitud d´horitzons que permeti mostrar-nos més acuradament en els plantejaments i accions.
Relacionar-se suposa dedicar temps i atencions. La questió és : amb quin propòsit ? quin profit mental, emocional o el que sigui n´extreiem ? Hi ha d´haver un substrat de valor en l´intercanvi, del contrari és malversar recursos.
Les trobades si no hi ha un ideal, una afinitat, decauen una vegada ens hem posat al dia de les novetats, allargant converses inutilment que no aporten un contingut edificant.
El transmés des d´una visió material limitada, és el que genera avorriment. Per a renovar els missatges hem de conreuar constantment valors més elevats que ens posin en contacte amb les subtileses.
Al final tot és una questió de practicisme. Útil o inútil. Reunir-se per a repetir el mateix sense noves aportacions és desmotivador. No es tracta de tenir molts contactes, sinó d´esforçar-se en introduir qualitat en el transmés, i enlloc d´una sensació de buidor que sigui de més plenitud. Aquest ha de ser l´objectiu, petites dosis ocasionals dotades de substància. El no ajustat a aquests paràmetres és palla per a passar el temps sense satisfacció ni propòsit ni utilitat.
Els valors, aptituds i recursos, són el mitjà de nodriment i intercanvi. Hi ha una série de bens que tots necessitem, on la contribució particular ha de confluir en el benefici col-lectiu. Fins aquí qualsevol hi està d´acord, independentment del seu potencial. Un cop s´han fixat les formes idònies de subministrament entre uns i altres, hi ha els apartats més secundaris, el funcionament del dia a dia en grups familiars, laborals, personals, etc.
Hi ha vincles propers, més o menys constants, almenys durant una época. Altres més o menys asidus, els que no impliquen família o convivència. Cada persona que va creuant-se pel camí amb una certa incidència, no ho fa per atzar, senzillament entra en escena per a un aprenentatge. Es tracta de desxifrar missatges facilitant una amplitud d´horitzons que permeti mostrar-nos més acuradament en els plantejaments i accions.
Relacionar-se suposa dedicar temps i atencions. La questió és : amb quin propòsit ? quin profit mental, emocional o el que sigui n´extreiem ? Hi ha d´haver un substrat de valor en l´intercanvi, del contrari és malversar recursos.
Les trobades si no hi ha un ideal, una afinitat, decauen una vegada ens hem posat al dia de les novetats, allargant converses inutilment que no aporten un contingut edificant.
El transmés des d´una visió material limitada, és el que genera avorriment. Per a renovar els missatges hem de conreuar constantment valors més elevats que ens posin en contacte amb les subtileses.
Al final tot és una questió de practicisme. Útil o inútil. Reunir-se per a repetir el mateix sense noves aportacions és desmotivador. No es tracta de tenir molts contactes, sinó d´esforçar-se en introduir qualitat en el transmés, i enlloc d´una sensació de buidor que sigui de més plenitud. Aquest ha de ser l´objectiu, petites dosis ocasionals dotades de substància. El no ajustat a aquests paràmetres és palla per a passar el temps sense satisfacció ni propòsit ni utilitat.
divendres, 10 de juliol del 2015
ESCOLLIR LES RESPOSTES
Les preguntes que ens fan no depenen de nosaltres, però tenim plena llibertat en la resposta.
Les situacions externes que es presenten a través d´altres persones, no estan en el nostre control, la reacció, la decisió a adoptar, és estrictament d´acord a la pròpia elecció.
Els detonants del que ve de fora respon a una série de factors lluny del propi abast. L´estrategia a perfilar pel que pot desencadenar, exigeix capacitat de visió, discerniment i habilitat per a instaurar harmonia.
Paraules, actituds generades per altri, són senzillament missatges que ens porten en el moment precís per a reflexionar i adonar-nos de certes coses a fi d´aprofundir en algun aspecte. Cada esdeveniment és una oportunitat, es tracta d´observar i desxifrar el contingut amb l´objectiu de millorar afers personals i vincles a establir.
Hi ha moments d´alta tensió que poden fer-nos disparar, on sempre és millor apaivagar-se, deixant que aflori la claredat en el seu moment per a decidir el més apropiat.
El no iniciat ni generat individualment, però incidint directament, són les interaccions col-lectives destinades a despertar un ressó en el procés evolutiu dels involucrats. Podem adoptar diferents postures davant els fets, i és aquí on el lliure albir ha de decidir què, com, perquè i encarar les consequències amb determinació.
La resposta ha d´estar en consonància als valors, als ideals i la capacitat resolutiva. Davant d´una questió d´envergadura alguns es creixeran, i d´altres s´enfonsaran; evidenciant la resposta la qualitat global de l´individu.
Cada moment és únic, i el que ara pot semblar vàlid potser demà no ho sigui. Les circumstàncies canvien, i amb elles la percepció, les prioritats i les pretensions. Es tracta de ser obert, receptiu i adaptable, per a escollir la resposta adient que el destí ens presenta com a desafiaments constants.
Les situacions externes que es presenten a través d´altres persones, no estan en el nostre control, la reacció, la decisió a adoptar, és estrictament d´acord a la pròpia elecció.
Els detonants del que ve de fora respon a una série de factors lluny del propi abast. L´estrategia a perfilar pel que pot desencadenar, exigeix capacitat de visió, discerniment i habilitat per a instaurar harmonia.
Paraules, actituds generades per altri, són senzillament missatges que ens porten en el moment precís per a reflexionar i adonar-nos de certes coses a fi d´aprofundir en algun aspecte. Cada esdeveniment és una oportunitat, es tracta d´observar i desxifrar el contingut amb l´objectiu de millorar afers personals i vincles a establir.
Hi ha moments d´alta tensió que poden fer-nos disparar, on sempre és millor apaivagar-se, deixant que aflori la claredat en el seu moment per a decidir el més apropiat.
El no iniciat ni generat individualment, però incidint directament, són les interaccions col-lectives destinades a despertar un ressó en el procés evolutiu dels involucrats. Podem adoptar diferents postures davant els fets, i és aquí on el lliure albir ha de decidir què, com, perquè i encarar les consequències amb determinació.
La resposta ha d´estar en consonància als valors, als ideals i la capacitat resolutiva. Davant d´una questió d´envergadura alguns es creixeran, i d´altres s´enfonsaran; evidenciant la resposta la qualitat global de l´individu.
Cada moment és únic, i el que ara pot semblar vàlid potser demà no ho sigui. Les circumstàncies canvien, i amb elles la percepció, les prioritats i les pretensions. Es tracta de ser obert, receptiu i adaptable, per a escollir la resposta adient que el destí ens presenta com a desafiaments constants.
dissabte, 27 de juny del 2015
MESURES I VALRS ( II )
Què té valor realment ? El que és indestructible, el que sempre ens acompanya i ningú ens ho pot arrabassar, el que expressa virtuts, el que ens fa ser millors com a persones, les maneres acurades que mai caduquen, el tractar tothom amb dignitat, vetllar pel bé comú enlloc de mostrar-se egoista, procurar ajudar a qui podem, ser atent, amable, servicial, tot el que generi concordia.
Es pot mesurar el visible i pesable, però no el visible per expressió i forma part dels valors abstractes com la intel-ligència, bondat o generosistat. Els valors poden ser étics, morals, sense rigideses ni impulsats des de la religiositat; senzillament com la necessitat d´adoptar un comportament adreçat a instaurar bones maneres per a una convivència harmònica.
Ara bé, en nom d´una doctrina, de fanatismes, d´uns ideals polítics, de la pàtria, engrandir unes peculiaritats personals d´un col-lectiu reduit, és una auto-valoració exagerada que en el fons és un complex d´inferioritat que vol ser compensat.
Qui és fort, sensat, equànim, respectuós, no necessita instruments externs que reafirmin, perquè el valor d´algú, d´un poble, no radica ni en la llengua, ni en la bandera ni en l´himne; sinó en el comportament digne envers altres i en l´humilitat constant.
Cadascú a nivell individual o social, té unes peculiaritats, assemblant-se a uns i diferenciant-se d´altres, i això no ens fa ni millors ni pitjors. El que som capaços de transmetre i l´empremta que deixa, aquí és on hi ha elements de valor o absència d´ells.
Creure´s gran és la senyal més clara de que s´és petit; doncs la grandesa és senzillesa, ser conscient de les pròpies limitacions, i la consideració envers tothom teixint connexions de proximitat valorant l´aportació de tots, sense ser més què o menys què per cap motiu específic.
Es pot mesurar el visible i pesable, però no el visible per expressió i forma part dels valors abstractes com la intel-ligència, bondat o generosistat. Els valors poden ser étics, morals, sense rigideses ni impulsats des de la religiositat; senzillament com la necessitat d´adoptar un comportament adreçat a instaurar bones maneres per a una convivència harmònica.
Ara bé, en nom d´una doctrina, de fanatismes, d´uns ideals polítics, de la pàtria, engrandir unes peculiaritats personals d´un col-lectiu reduit, és una auto-valoració exagerada que en el fons és un complex d´inferioritat que vol ser compensat.
Qui és fort, sensat, equànim, respectuós, no necessita instruments externs que reafirmin, perquè el valor d´algú, d´un poble, no radica ni en la llengua, ni en la bandera ni en l´himne; sinó en el comportament digne envers altres i en l´humilitat constant.
Cadascú a nivell individual o social, té unes peculiaritats, assemblant-se a uns i diferenciant-se d´altres, i això no ens fa ni millors ni pitjors. El que som capaços de transmetre i l´empremta que deixa, aquí és on hi ha elements de valor o absència d´ells.
Creure´s gran és la senyal més clara de que s´és petit; doncs la grandesa és senzillesa, ser conscient de les pròpies limitacions, i la consideració envers tothom teixint connexions de proximitat valorant l´aportació de tots, sense ser més què o menys què per cap motiu específic.
dissabte, 13 de juny del 2015
MESURES I VALORS ( I )
Les mesures i valors ens acompanyen contínuament, ja sigui per a incrementar o reduir, donar o rebre, guanyar o perdre. Els números, a part d´indicar una posició, s´encarreguen de mesurar, on segons el context i un múltiple de variants ens poden apropar o distanciar d´objectius.
El que és tangible es pot mesurar, com els aspectes externs físics. L´intangible en forma d´ideals o simbols, malgrat que puguin tenir una visibilitat o aplicació, entraria en l´apartat de valors, i a diferència de les mesures que són objectives, els valors són subjectius.
Podem calibrar riquesa o pobresa d´acord al que es té, l´àmbit d´acció i possibilitats, la cobertura de necessitats. Perfilar el pes adequat d´acord a l´alçada i complexió amb molta proximitat. La quantitat de menjar òptima en consonància a les característiques personals i el tipus d´activitat a realitzar. Els esforços o rendiment per l´estat de forma, edat i entrenament. Tot això són directrius generals demostrables i evidents constastat en resultats.
Com s´han d´observar els valors ? No és el mateix orient que occident, el nord o el sud, un clima fred o tropical. Cadascú creu estar en el cert, però si els conflictes persisteixen i no hi ha unanimitat, assenyala unes bases febles fonamentades en dogmes interessats.
Què té valor ? Per què ? Què ha de ser sagrat i què és profà ? Qui ho determina ? Hi ha massa veneració per uns simbols que representen països segons uns colors posats en una bandera. Només són una combinació de colors que s´associen a uns o altres i prou, i d´aquí a atorgar-li valor de sagrat, a part de desmesurat és demencial. I la resta de simbols exactament, tenen el valor que se´ls hi vulgui donar, molt o cap. L´únic a fer és respectar les diferents postures en senyal de consideració recíproca.
Ningú ha d´imposar simbols a la força, ni ideologies, ni voler sotmetre a qui és diferent obligant-lo a ser com ell. Aquells que es creuen millors, superiors, com per gràcia divina, a part de pertorbar l´harmonia, el que manifesten és una bogeria irracional primitiva producte d´un deliri de grandesa que palesa justament el contrari.
El que és tangible es pot mesurar, com els aspectes externs físics. L´intangible en forma d´ideals o simbols, malgrat que puguin tenir una visibilitat o aplicació, entraria en l´apartat de valors, i a diferència de les mesures que són objectives, els valors són subjectius.
Podem calibrar riquesa o pobresa d´acord al que es té, l´àmbit d´acció i possibilitats, la cobertura de necessitats. Perfilar el pes adequat d´acord a l´alçada i complexió amb molta proximitat. La quantitat de menjar òptima en consonància a les característiques personals i el tipus d´activitat a realitzar. Els esforços o rendiment per l´estat de forma, edat i entrenament. Tot això són directrius generals demostrables i evidents constastat en resultats.
Com s´han d´observar els valors ? No és el mateix orient que occident, el nord o el sud, un clima fred o tropical. Cadascú creu estar en el cert, però si els conflictes persisteixen i no hi ha unanimitat, assenyala unes bases febles fonamentades en dogmes interessats.
Què té valor ? Per què ? Què ha de ser sagrat i què és profà ? Qui ho determina ? Hi ha massa veneració per uns simbols que representen països segons uns colors posats en una bandera. Només són una combinació de colors que s´associen a uns o altres i prou, i d´aquí a atorgar-li valor de sagrat, a part de desmesurat és demencial. I la resta de simbols exactament, tenen el valor que se´ls hi vulgui donar, molt o cap. L´únic a fer és respectar les diferents postures en senyal de consideració recíproca.
Ningú ha d´imposar simbols a la força, ni ideologies, ni voler sotmetre a qui és diferent obligant-lo a ser com ell. Aquells que es creuen millors, superiors, com per gràcia divina, a part de pertorbar l´harmonia, el que manifesten és una bogeria irracional primitiva producte d´un deliri de grandesa que palesa justament el contrari.
dissabte, 30 de maig del 2015
MOMENTS
La vida es compon de moments, petites fraccions on experimentem multitud de variants. Anhelem que es presentin situacions " especials " que aportin joia, satisfacció i benestar gaudint-ne àmpliament, però el cert és què entre els milers de dies viscuts, només es produeixen en comptagotes alguns dies una mica significatius; la resta és rutina d´automatismes a la recerca de subsistència.
Disposem d´estones lliures, descondicionats d´obligacions, que és on podriem forjar oportunitats gratificants, i quan no per un motiu, per un altre, anem malversant el temps en futilitats, que ni enriqueixen ni fan sentir bé ni contribueixen a un propòsit edificant.
Voldríem vides de pel-lícula, apassionants, i la realitat és que no acabem de sortir mai dels nostres mínims particulars, condicionats pel més essencial, per relacions o per la salut.
La visió superficial, la impaciència per aconseguir resultats, els objectius de baix perfil, fa que els processos es visquin sense intensitat ni profunditat, i per tant els diversos moments que els componen són d´ínfima qualitat.
Molts moments repetitius, autòmates, insubstancials, i molt pocs realment engrescadors. Ens agradaria revertir-ho, però la pròpia incapacitat per a generar-los i les limitacions quotidianes, són impediments difícils de superar.
Passem per la vida sense descobrir la gran majoria quin és el motiu de la nostra estada aquí, la funció a executar i si la duem o no a terme. Desitjaríem que tot fos sensacional : abundància de recursos, els vincles propers satisfactoris, plenitud de facultats. El panorama acostuma a ser força diferent, on la pobresa o dificultats econòmiques predominen, les relacions sovint són un desastre, i per descomptat que el rendiment general està molt per sota del que podria ser.
Què hem fet o què fem en els múltiples moments que ens han conduit on som ? Si el context actual es decanta més envers la miseria que la riquesa en un o varis factors, està clar que les accions no s´estan realitzant amb la deguda correcció, i si ho volem transformar caldrà saber la causa i esmenar-ho.
La vida es compon de moments, i en cadascun d´ells hem de fixar la màxima atenció, posar tot l´empeny en donar el millor de nosaltres per a que les bases dels successius moments siguin més sòlides, més recomfortants i més positives. Primer cal conscienciar-se del valor de cada instant i les seves consequències, i a continuació esforçar-nos en generar condicions més qualitatives per a que els moments posteriors que vinguin també ho siguin.
Disposem d´estones lliures, descondicionats d´obligacions, que és on podriem forjar oportunitats gratificants, i quan no per un motiu, per un altre, anem malversant el temps en futilitats, que ni enriqueixen ni fan sentir bé ni contribueixen a un propòsit edificant.
Voldríem vides de pel-lícula, apassionants, i la realitat és que no acabem de sortir mai dels nostres mínims particulars, condicionats pel més essencial, per relacions o per la salut.
La visió superficial, la impaciència per aconseguir resultats, els objectius de baix perfil, fa que els processos es visquin sense intensitat ni profunditat, i per tant els diversos moments que els componen són d´ínfima qualitat.
Molts moments repetitius, autòmates, insubstancials, i molt pocs realment engrescadors. Ens agradaria revertir-ho, però la pròpia incapacitat per a generar-los i les limitacions quotidianes, són impediments difícils de superar.
Passem per la vida sense descobrir la gran majoria quin és el motiu de la nostra estada aquí, la funció a executar i si la duem o no a terme. Desitjaríem que tot fos sensacional : abundància de recursos, els vincles propers satisfactoris, plenitud de facultats. El panorama acostuma a ser força diferent, on la pobresa o dificultats econòmiques predominen, les relacions sovint són un desastre, i per descomptat que el rendiment general està molt per sota del que podria ser.
Què hem fet o què fem en els múltiples moments que ens han conduit on som ? Si el context actual es decanta més envers la miseria que la riquesa en un o varis factors, està clar que les accions no s´estan realitzant amb la deguda correcció, i si ho volem transformar caldrà saber la causa i esmenar-ho.
La vida es compon de moments, i en cadascun d´ells hem de fixar la màxima atenció, posar tot l´empeny en donar el millor de nosaltres per a que les bases dels successius moments siguin més sòlides, més recomfortants i més positives. Primer cal conscienciar-se del valor de cada instant i les seves consequències, i a continuació esforçar-nos en generar condicions més qualitatives per a que els moments posteriors que vinguin també ho siguin.
dissabte, 16 de maig del 2015
QUÈ SOM CAPAÇOS DE VEURE ?
Veiem el què podem, el què sabem o el què volem. Només és possible veure d´acord a la pròpia capacitat, la qual cosa vol dir que per a identificar quelcom a fora, primer ho hem de conèixer i tenir-ho interioritzat a dins.
Veure és constatar, sempre i quan estem facultats en discernir correctament, es sigui objectiu, i l´observat es faci amb equanimitat.
Perquè hi ha tants conflictes ? Per no saber veure què els moviments efectuats no disposaven de l´harmonia indispensable entre subjecte i objecte, entre una part i l´altra; i mentre´s no siguem capaços de desxifrar la causa, l´efecte serà consequència de l´origen.
Tal com deia el Rei David : mireu però no hi veieu, sentiu però no escolteu. Disortadament és així en molts casos. Una formació global insuficient, què ens prepara laboralment, però no per a ser impecables en qualsevol àmbit. Un enfoc egoic dels propòsits, privant d´establir vincles i col-laboracions properes entre tots. Els condicionants d´enfocar els esforços a la mera subsistència priven d´una instrucció en profunditat que ens doti del coneixement per a saber quina és la nostra funció individual i el seu encaix col-lectiu.
No pel fet de " veure " significa que estem preparats per a posicionar-nos sempre correctament respecte al vist, i la incidència del vist en el medi.
Veure no és únicament una questió física a través de la vista, és percebre, entendre, intuir. A major visió, més possibilitats de desxifrar el perquè disposant d´un marge de maniobra per a decidir la postura a adoptar que pot ser més profitosa o satisfactoria.
En la foscor estem limitats, no podem actuar amb plenitud, amb el perill d´equivocar-nos o fer-nos mal segons el cas. En la claror veiem les coses sense dificultat, facilitant l´acció sense impediments.
En la quotidianeitat diaria hem de desitjar ampliar contínuament les facultats visuals de comprensió, per al propi progrés personal i social; doncs com més gent implicada, més oportunitats d´establir condicions apropiades per al desenvolupament i benestar en general.
Veure és constatar, sempre i quan estem facultats en discernir correctament, es sigui objectiu, i l´observat es faci amb equanimitat.
Perquè hi ha tants conflictes ? Per no saber veure què els moviments efectuats no disposaven de l´harmonia indispensable entre subjecte i objecte, entre una part i l´altra; i mentre´s no siguem capaços de desxifrar la causa, l´efecte serà consequència de l´origen.
Tal com deia el Rei David : mireu però no hi veieu, sentiu però no escolteu. Disortadament és així en molts casos. Una formació global insuficient, què ens prepara laboralment, però no per a ser impecables en qualsevol àmbit. Un enfoc egoic dels propòsits, privant d´establir vincles i col-laboracions properes entre tots. Els condicionants d´enfocar els esforços a la mera subsistència priven d´una instrucció en profunditat que ens doti del coneixement per a saber quina és la nostra funció individual i el seu encaix col-lectiu.
No pel fet de " veure " significa que estem preparats per a posicionar-nos sempre correctament respecte al vist, i la incidència del vist en el medi.
Veure no és únicament una questió física a través de la vista, és percebre, entendre, intuir. A major visió, més possibilitats de desxifrar el perquè disposant d´un marge de maniobra per a decidir la postura a adoptar que pot ser més profitosa o satisfactoria.
En la foscor estem limitats, no podem actuar amb plenitud, amb el perill d´equivocar-nos o fer-nos mal segons el cas. En la claror veiem les coses sense dificultat, facilitant l´acció sense impediments.
En la quotidianeitat diaria hem de desitjar ampliar contínuament les facultats visuals de comprensió, per al propi progrés personal i social; doncs com més gent implicada, més oportunitats d´establir condicions apropiades per al desenvolupament i benestar en general.
diumenge, 26 d’abril del 2015
L´ORGULL ÉS UN ABSURD
L´orgull és un absurd que sobredimensiona els propis valors, i segons aquesta creença tampoc es toleren certes postures d´altres que l´individu cataloga de no acceptables deguts a la seva auto-importància.
Lluny de creure que l´orgull és un actiu, el que ocasiona són separacions i pérdues. Posar-se en un pedestal per alguna facilitat executora és una falsa i exagerada valoració sobre determinades habilitats.
La font de les nostres adquisicions es el Creador, nosaltres només som un canal, i els " éxits " són el mèrit d´haver connectat, expressant-ho amb paraules o accions. Per més virtuts adquirides, seran petites davant el desconeixement de les que hem d´adquirir.
El domini realitzador en àrees específiques, se´ns atorga per a la funció particular assignada a cadascú en el camí evolutiu, i el paper exercit per nosaltres és d´intermediaris transmetent idees o serveis per al col-lectiu.
No podem complaure´ns ni estar cofois d´episodis puntuals, sempre hi ha algú més dotat que nosaltres, i el potencial de creixement és insondable.
Tot el que tenim és un prèstec, per tant creure´s un escollit pel fet de ser més hàbil respecte a la majoria imperant, és enganyar-se. I encara que en algun tema tinguem facilitat, seguim essent uns profunds ignorants en molts més.
Les condicions particulars són personals i intransferibles, i encara que volguem imitar a algú, la còpia no serà mai l´original. Es pot estar satisfet, content d´una feina ben feta, però no sobredimensionar-ho ni inflar-ho. L´objectiu és l´eficàcia, la màxima qualitat possible, i si s´aconsegueix fantàstic i gaudir del realitzat.
L´orgull és una focalització en el jo que es transforma pensant en el tu, i l´enfoc reduccionista necessita ampliar el camp de visió per a observar en profunditat i amb claredat.
El camí és ple d´etapes i s´han d´anar pujant nivells. L´orgull de la pròpia importància, que es sent ofés per postures o comentaris aliens, és un reducte d´immaduresa i d´ignorància. I l´antídot és l´humilitat, que reconeix la seva insignificància davant l´immensitat.
Més o menys coneixements, més o menys recursos, més o menys aptituds, no és determinant, el que compta és l´actitud, el tracte digne amb el proïsme.
Com de petits som en aquest món som grans en el món superior.
Lluny de creure que l´orgull és un actiu, el que ocasiona són separacions i pérdues. Posar-se en un pedestal per alguna facilitat executora és una falsa i exagerada valoració sobre determinades habilitats.
La font de les nostres adquisicions es el Creador, nosaltres només som un canal, i els " éxits " són el mèrit d´haver connectat, expressant-ho amb paraules o accions. Per més virtuts adquirides, seran petites davant el desconeixement de les que hem d´adquirir.
El domini realitzador en àrees específiques, se´ns atorga per a la funció particular assignada a cadascú en el camí evolutiu, i el paper exercit per nosaltres és d´intermediaris transmetent idees o serveis per al col-lectiu.
No podem complaure´ns ni estar cofois d´episodis puntuals, sempre hi ha algú més dotat que nosaltres, i el potencial de creixement és insondable.
Tot el que tenim és un prèstec, per tant creure´s un escollit pel fet de ser més hàbil respecte a la majoria imperant, és enganyar-se. I encara que en algun tema tinguem facilitat, seguim essent uns profunds ignorants en molts més.
Les condicions particulars són personals i intransferibles, i encara que volguem imitar a algú, la còpia no serà mai l´original. Es pot estar satisfet, content d´una feina ben feta, però no sobredimensionar-ho ni inflar-ho. L´objectiu és l´eficàcia, la màxima qualitat possible, i si s´aconsegueix fantàstic i gaudir del realitzat.
L´orgull és una focalització en el jo que es transforma pensant en el tu, i l´enfoc reduccionista necessita ampliar el camp de visió per a observar en profunditat i amb claredat.
El camí és ple d´etapes i s´han d´anar pujant nivells. L´orgull de la pròpia importància, que es sent ofés per postures o comentaris aliens, és un reducte d´immaduresa i d´ignorància. I l´antídot és l´humilitat, que reconeix la seva insignificància davant l´immensitat.
Més o menys coneixements, més o menys recursos, més o menys aptituds, no és determinant, el que compta és l´actitud, el tracte digne amb el proïsme.
Com de petits som en aquest món som grans en el món superior.
diumenge, 12 d’abril del 2015
CONTUNDÈNCIA NECESSÀRIA
Fins on, fins quan hem d´aguantar situacions i/o relacions que no funcionen ? Perquè ens costa tant desfer-nos del que fa temps és més un estorb que una utilitat ? Por al desconegut ? A què la novetat sigui pitjor ? Si un context determinat ens manté encallats o provoca un deteriorament, s´han de cercar solucions per a transformar-ho o deixar-ho.
Si hem intentat múltiples alternatives sense éxit, significa que la prova no s´ha superat. El missatge pot consistir en fer-ho diferent o plegar, on la capacitat d´observació, el procés i el desenllaç donarà pistes al respecte.
Què guanyem mantenint una relació amb algú deshonest, indiferent, amb qui no pots confiar, sense l´afinitat indispensable, on no es produeix reciprocitat i els intercanvis són de baixa qualitat, on la balança es decanta més envers el malestar i avorriment ?
Què guanyem aferrant-nos a un context esclavitzador, sense horitzons, limitador i insatisfactori ?
Quan la prudència, el marge de confiança, l´esperança de canvi, no reporta un resultat favorable, tenim dues opcions : continuar igual amb un conformisme inútil que impedeix avançar envers millors possibilitats, o tenir la valentia de prendre les decisions que condueixin a l´alliberament.
Abans de modificar dràsticament l´estat actual hem de saber què volem i què ens convé a fi d´adoptar l´estrategia adient. Una vegada tinguem clar l´objectiu, la determinació ha de ser ferma a través de paraules i accions per a desfer les condicions entorpidores. No hem de dubtar, i acompanyats d´una certesa indispensable d´anar per bon camí, mostrar la contundència necessària que trenqui els factors obstructius.
Pel camí queden i quedaran activitats, amistats, parelles, significatives en el seu moment i que han deixat de ser-ho. Deixar enrere l´inservible per sentit comú, practicisme i auto-estima. La vida ens empeny a desapegar-nos del què ja no hi és o ha deixat de funcionar, i per a fluir sense càrregues inútils hem de fer el mateix.
Si hem intentat múltiples alternatives sense éxit, significa que la prova no s´ha superat. El missatge pot consistir en fer-ho diferent o plegar, on la capacitat d´observació, el procés i el desenllaç donarà pistes al respecte.
Què guanyem mantenint una relació amb algú deshonest, indiferent, amb qui no pots confiar, sense l´afinitat indispensable, on no es produeix reciprocitat i els intercanvis són de baixa qualitat, on la balança es decanta més envers el malestar i avorriment ?
Què guanyem aferrant-nos a un context esclavitzador, sense horitzons, limitador i insatisfactori ?
Quan la prudència, el marge de confiança, l´esperança de canvi, no reporta un resultat favorable, tenim dues opcions : continuar igual amb un conformisme inútil que impedeix avançar envers millors possibilitats, o tenir la valentia de prendre les decisions que condueixin a l´alliberament.
Abans de modificar dràsticament l´estat actual hem de saber què volem i què ens convé a fi d´adoptar l´estrategia adient. Una vegada tinguem clar l´objectiu, la determinació ha de ser ferma a través de paraules i accions per a desfer les condicions entorpidores. No hem de dubtar, i acompanyats d´una certesa indispensable d´anar per bon camí, mostrar la contundència necessària que trenqui els factors obstructius.
Pel camí queden i quedaran activitats, amistats, parelles, significatives en el seu moment i que han deixat de ser-ho. Deixar enrere l´inservible per sentit comú, practicisme i auto-estima. La vida ens empeny a desapegar-nos del què ja no hi és o ha deixat de funcionar, i per a fluir sense càrregues inútils hem de fer el mateix.
dissabte, 28 de març del 2015
UTILITAT I MILLORA
Som aquí per dos motius : ser útils en desenvolupar-nos autònomament i aportar serveis als altres, i millorar les nostres expressions per a evolucionar constantment sense límits.
En el primer punt hi estem d´acord de tan evident com és, experimentant-ho a diari en les diverses pretensions que té cadascú. El segon malgrat ser igual d´evident que el primer, al tractar-se d´una questió de consciència i voluntat, només és accesible a qui és capaç de desenvolupar ambdues en hom mateix.
De fet, utilitat i millora s´interactuen, però aquells que enfoquen la vida bàsicament en els guanys materials i en objectius mundans, no acostumen a tenir inquietuds per a milorar-se com a ésser.
Esforçar-se per a ser útil és una necessitat, esforçar-se per a millorar és una inquietud interna adreçada a treballar sobre la nostra persona.
Tots som dependents, la col-laboració de tercers és indispensable per a cobrir les demandes vitals; no obstant no ens podem arrepenjar en altres ni pretendre que ens mantinguin, hem d´espabilar-nos per assolir el major grau de llibertat dins d´uns paràmetres limitats. A tal fi hem de cercar la manera de ser útils, perquè el col-lectiu funciona així i nosaltres també en el particular.
En el més elemental de la societat s´organitza per interés, subsistència i benestar. Amb més o menys encert, més o menys equitativitat es procuren les condicions apropiades de manteniment, i malgrat tot, els conflictes sempre estan presents. I aquesta és la clau de la questió, els problemes, mancances i discordies es produeixen justament per plantejar els temes mirant el propi benestar, emprant la força enlloc d´un diàleg constructiu que reverteixi en l´apropiat i just per ambdues parts. Però arribar a això requereix capacitat de visió en perspectiva, pensar en el bé comú, i aconseguir aquest comportament depèn de la millora personal per a progressar i evolucionar, imprescindible per a l´harmonia interna reflectint-se en l´exterior.
En el primer punt hi estem d´acord de tan evident com és, experimentant-ho a diari en les diverses pretensions que té cadascú. El segon malgrat ser igual d´evident que el primer, al tractar-se d´una questió de consciència i voluntat, només és accesible a qui és capaç de desenvolupar ambdues en hom mateix.
De fet, utilitat i millora s´interactuen, però aquells que enfoquen la vida bàsicament en els guanys materials i en objectius mundans, no acostumen a tenir inquietuds per a milorar-se com a ésser.
Esforçar-se per a ser útil és una necessitat, esforçar-se per a millorar és una inquietud interna adreçada a treballar sobre la nostra persona.
Tots som dependents, la col-laboració de tercers és indispensable per a cobrir les demandes vitals; no obstant no ens podem arrepenjar en altres ni pretendre que ens mantinguin, hem d´espabilar-nos per assolir el major grau de llibertat dins d´uns paràmetres limitats. A tal fi hem de cercar la manera de ser útils, perquè el col-lectiu funciona així i nosaltres també en el particular.
En el més elemental de la societat s´organitza per interés, subsistència i benestar. Amb més o menys encert, més o menys equitativitat es procuren les condicions apropiades de manteniment, i malgrat tot, els conflictes sempre estan presents. I aquesta és la clau de la questió, els problemes, mancances i discordies es produeixen justament per plantejar els temes mirant el propi benestar, emprant la força enlloc d´un diàleg constructiu que reverteixi en l´apropiat i just per ambdues parts. Però arribar a això requereix capacitat de visió en perspectiva, pensar en el bé comú, i aconseguir aquest comportament depèn de la millora personal per a progressar i evolucionar, imprescindible per a l´harmonia interna reflectint-se en l´exterior.
dissabte, 14 de març del 2015
DIR - FER
Les nostres expressions tenen dues vies : a través de paraules i accions, el que diem i el que fem.
La paraula vindría a exposar la teoria, i l´acció la pràctica. El significat de les paraules exerceix una influència a tots nivells, en el pensament, en el sentiment i en l´execució. Contenen el poder de portar bones o males vibracions, aixecar o baixar l´ànim, construir o destruir, apropar o distanciar. Sense realitzar cap moviment l´impacte que pot causar pot deixar fortes sensacions que perdurin durant molt de temps.
Hem de ser vigilants, precabuts, abans d´efectuar segons quines exposicions, mesurar l´impacte, doncs una vegada hem pronunciat o escrit uns mots, queda una empremta en l´ambient. I al contrari del que diuen els irresponsables, les paraules no se les emporta el vent perquè tot queda registrat; i quedaran registrades en el seu lloc corresponent amb la resposta específica del contingut.
La nostra inconsciència, la necessitat de gratificació immediata, voler satisfer els desitjos ràpidament, generen expressions lamentables que només es podran esmenar si ens adonem del ressó i estem disposats a corregir el plantejament i el to.
En quant a accions és el mateix que amb les paraules. Abans de dir o de fer el poder és nostre, una vegada hem dit o fet hem d´assumir les consequències del que desencadeni, per això és fonamental la claredat del propòsit i la prudència per a que el resultat dugui a l´harmonia i no a la devastació.
Les paraules poden sanar o poden matar, les accions també segons els hàbits o vicis. El gran perill amb la banalitat imperant, és el tractament a la lleugera del que es diu o es fa, però tot compta i queda grabat, i allò que sembla inofensiu o sense importància, quan arribi el moment oportú s´emportarà per davant el que convingui sense contemplacions, exactament les mateixes dels autors inconscients.
Paraules i accions són els nostres actius adreçats a construir, que expressades de forma negativa forjaran destrucció. Tot el que ens envolta, individualment i col-lectivament, és la manifestació del què s´ha dit i s´ha fet, del què diem i fem. Si volem canviar-ho, que sigui millor, el primer és incidir en les paraules per a que reportin accions benèfiques del derivat en ambdòs sentits.
La paraula vindría a exposar la teoria, i l´acció la pràctica. El significat de les paraules exerceix una influència a tots nivells, en el pensament, en el sentiment i en l´execució. Contenen el poder de portar bones o males vibracions, aixecar o baixar l´ànim, construir o destruir, apropar o distanciar. Sense realitzar cap moviment l´impacte que pot causar pot deixar fortes sensacions que perdurin durant molt de temps.
Hem de ser vigilants, precabuts, abans d´efectuar segons quines exposicions, mesurar l´impacte, doncs una vegada hem pronunciat o escrit uns mots, queda una empremta en l´ambient. I al contrari del que diuen els irresponsables, les paraules no se les emporta el vent perquè tot queda registrat; i quedaran registrades en el seu lloc corresponent amb la resposta específica del contingut.
La nostra inconsciència, la necessitat de gratificació immediata, voler satisfer els desitjos ràpidament, generen expressions lamentables que només es podran esmenar si ens adonem del ressó i estem disposats a corregir el plantejament i el to.
En quant a accions és el mateix que amb les paraules. Abans de dir o de fer el poder és nostre, una vegada hem dit o fet hem d´assumir les consequències del que desencadeni, per això és fonamental la claredat del propòsit i la prudència per a que el resultat dugui a l´harmonia i no a la devastació.
Les paraules poden sanar o poden matar, les accions també segons els hàbits o vicis. El gran perill amb la banalitat imperant, és el tractament a la lleugera del que es diu o es fa, però tot compta i queda grabat, i allò que sembla inofensiu o sense importància, quan arribi el moment oportú s´emportarà per davant el que convingui sense contemplacions, exactament les mateixes dels autors inconscients.
Paraules i accions són els nostres actius adreçats a construir, que expressades de forma negativa forjaran destrucció. Tot el que ens envolta, individualment i col-lectivament, és la manifestació del què s´ha dit i s´ha fet, del què diem i fem. Si volem canviar-ho, que sigui millor, el primer és incidir en les paraules per a que reportin accions benèfiques del derivat en ambdòs sentits.
dissabte, 28 de febrer del 2015
COHERÈNCIA
Res succeeix sense un motiu al darrere que ho sostingui. Tot té un origen que acaba comportant un resultat.
Estem subjectes contínuament a la llei de causa i efecte, la qual cosa vol dir que hi ha una raó lògica visible o no, conscient o no, en els esdeveniments que es produeixen.
La paraula atzar s´empra com a justificació d´allò que no sabem desxifrar amb seguretat, certesa o convicció. En realitat tot està ordenat, del més gran al més petit, i per tant l´univers està concebut i organitzat amb una coherència perfecta.
Nosaltres, com a humans, ens nodrim de la natura, i el que hem de fer és el què ens ensenya : saber posar les llavors en el terreny apropiat, dotar-les de l´aportació dels quatre elements i que donin fruits. - Què significa això en el dia a dia ? Disposar d´uns recursos bàsics, invertir-los adequadament, i accedir a uns propòsits que ens nodreixin.
Coherència deriva de cohaerere que significa " estar unit ", i en termes pràctics suposa que el pensament i l´acció han d´estar units, o sigui, un encaix harmònic entre la idea i la execució, entre el dit i el fet.
Què passa quan hi ha una disonància entre el que es diu i el que es fa ? Un desajustament intern manifestant-se en l´exterior producte d´un desequilibri.
Hi ha d´haver sincronicitat entre pensament i acció, del contrari s´esdevé el caos. També hi pot haver una " coherència aparent " en actes delictius o trencadors d´harmonia, on el resultat o desenllaç ens indicarà l´existència d´una foscor causant pérdues, deterioraments i negativitat.
Perquè hi ha tants episodis caòtics ? Per una desconnexió que priva de veure amb claredat la diferència entre el què és correcte i què és incorrecte.
L´incoherència és manca d´harmonia, una desunió entre la idea i l´execució per una intromissió egoica o per una incapacitat manifesta.
Moure´s empés per l´emocionalitat, per segons quin tipus de desitjos, per l´immaduresa de no saber afrontar reptes o questions que no agraden, desemboquen asiduament en plantejaments erronis productes de l´incoherència.
La coherència demana veure-hi clar, saber què volem i quines consequències es poden desencadenar, ajustant l´abstracció inicial en concreció final.
El que sigui coherent ens durà a l´harmònic, i el que sigui incoherent comportarà friccions i desacoplaments en diversos sentits.
Estem subjectes contínuament a la llei de causa i efecte, la qual cosa vol dir que hi ha una raó lògica visible o no, conscient o no, en els esdeveniments que es produeixen.
La paraula atzar s´empra com a justificació d´allò que no sabem desxifrar amb seguretat, certesa o convicció. En realitat tot està ordenat, del més gran al més petit, i per tant l´univers està concebut i organitzat amb una coherència perfecta.
Nosaltres, com a humans, ens nodrim de la natura, i el que hem de fer és el què ens ensenya : saber posar les llavors en el terreny apropiat, dotar-les de l´aportació dels quatre elements i que donin fruits. - Què significa això en el dia a dia ? Disposar d´uns recursos bàsics, invertir-los adequadament, i accedir a uns propòsits que ens nodreixin.
Coherència deriva de cohaerere que significa " estar unit ", i en termes pràctics suposa que el pensament i l´acció han d´estar units, o sigui, un encaix harmònic entre la idea i la execució, entre el dit i el fet.
Què passa quan hi ha una disonància entre el que es diu i el que es fa ? Un desajustament intern manifestant-se en l´exterior producte d´un desequilibri.
Hi ha d´haver sincronicitat entre pensament i acció, del contrari s´esdevé el caos. També hi pot haver una " coherència aparent " en actes delictius o trencadors d´harmonia, on el resultat o desenllaç ens indicarà l´existència d´una foscor causant pérdues, deterioraments i negativitat.
Perquè hi ha tants episodis caòtics ? Per una desconnexió que priva de veure amb claredat la diferència entre el què és correcte i què és incorrecte.
L´incoherència és manca d´harmonia, una desunió entre la idea i l´execució per una intromissió egoica o per una incapacitat manifesta.
Moure´s empés per l´emocionalitat, per segons quin tipus de desitjos, per l´immaduresa de no saber afrontar reptes o questions que no agraden, desemboquen asiduament en plantejaments erronis productes de l´incoherència.
La coherència demana veure-hi clar, saber què volem i quines consequències es poden desencadenar, ajustant l´abstracció inicial en concreció final.
El que sigui coherent ens durà a l´harmònic, i el que sigui incoherent comportarà friccions i desacoplaments en diversos sentits.
dissabte, 14 de febrer del 2015
ESCALFAR - REFREDAR
Que les relacions siguin càlides o fredes depèn de la disposició a adoptar. Hi ha tants tipus de relacions com de quantitat, unes properes per vincles, altres per afinitat d´idees, amistats, companys de feina, etc.
L´asiduitat no és sinònim de res específic, el tracte està en funció de variants diverses, i aconseguir una fluidesa, entesa i cordialitat és una questió d´acoplaments.
Què genera calidesa ? La forma en que veiem als altres, els nexes d´unió, el rebut a través de diferents formes expressives. Afegir un plus que ens mostri més propers, considerats, afectuosos, una sensació de benestar en l´interacció.
Què genera fredor ? Formes oposades de veure les coses impossibilitant arribar a acords, indiferència, incapacitat de sentir afecte per l´altre, enfoc mental prenent distància.
No podem ser càlids amb tothom ni tampoc freds amb tothom. És una selecció natural que es produeix sense pretendre-ho. Es tracta de sintonitzar i despertar una atracció. Si això no es manifesta la calidesa no pot aflorar.
La fredor és just el contrari. La manca indispensable d´afinitat no està present, creant una distància que s´evidencia en el comportament.
No cal fer les mateixes activitats ni perseguir objectius similars per mostrar-se proper, és una questió d´observar les singularitats de l´altre, generar empatía i deixar que emergeixi el sentiment per a poder connectar més amb l´essència del que és cadascú.
Enlloc de pensar tant en nosaltres mateixos, en els propis interessos, en el que podem guanyar, si estem més pendents d´escoltar, d´ajudar, de servir, forjarem bases més sòlides on les relacions passaran de deficitaries a qualitatives.
Al cap i a la fi quan preval la fredor ens sentim incòmodes, doncs és la calidesa la que vivifica, la que dinamitza. Establir connexions, ajustar diversos components és el que permet funcionar a les màquines, i en les relacions és exactament igual. Si establim un tracte proper, si compenetrem les dues parts, hi haurà funcionament. Si és a l´inrevés a l´igual que les màquines, els vincles no funcionaran per la separativitat amb el buit que això provoca.
L´asiduitat no és sinònim de res específic, el tracte està en funció de variants diverses, i aconseguir una fluidesa, entesa i cordialitat és una questió d´acoplaments.
Què genera calidesa ? La forma en que veiem als altres, els nexes d´unió, el rebut a través de diferents formes expressives. Afegir un plus que ens mostri més propers, considerats, afectuosos, una sensació de benestar en l´interacció.
Què genera fredor ? Formes oposades de veure les coses impossibilitant arribar a acords, indiferència, incapacitat de sentir afecte per l´altre, enfoc mental prenent distància.
No podem ser càlids amb tothom ni tampoc freds amb tothom. És una selecció natural que es produeix sense pretendre-ho. Es tracta de sintonitzar i despertar una atracció. Si això no es manifesta la calidesa no pot aflorar.
La fredor és just el contrari. La manca indispensable d´afinitat no està present, creant una distància que s´evidencia en el comportament.
No cal fer les mateixes activitats ni perseguir objectius similars per mostrar-se proper, és una questió d´observar les singularitats de l´altre, generar empatía i deixar que emergeixi el sentiment per a poder connectar més amb l´essència del que és cadascú.
Enlloc de pensar tant en nosaltres mateixos, en els propis interessos, en el que podem guanyar, si estem més pendents d´escoltar, d´ajudar, de servir, forjarem bases més sòlides on les relacions passaran de deficitaries a qualitatives.
Al cap i a la fi quan preval la fredor ens sentim incòmodes, doncs és la calidesa la que vivifica, la que dinamitza. Establir connexions, ajustar diversos components és el que permet funcionar a les màquines, i en les relacions és exactament igual. Si establim un tracte proper, si compenetrem les dues parts, hi haurà funcionament. Si és a l´inrevés a l´igual que les màquines, els vincles no funcionaran per la separativitat amb el buit que això provoca.
diumenge, 25 de gener del 2015
CERCADORS
Què ens empeny a buscar ? La mancança. En el que no tenim radica la clau de la nostra funció. Per avançar i efectuar progressos, necessitem dotar-nos d´uns recursos en forma de coneixements, diners o algun tipus de possessió material.
Anem a la recerca de bens primordials i també de bens intangibles. Els primers han de nodrir el cos, els segons la part espiritual. El nostre anhel és voler el millor, el que passa és que no ho sabem atraure per les formes maldestres de plantejament i acció.
Desitgem moltes coses : salut, diners, amor, saviesa, relacions satisfactories, qualitat general, plaers diversos. Entrar en contacte amb aquests aspectes requereix seguir unes pautes apropiades, on a més s´ha de tenir en compte el karma individual que pot facilitar o dificultar determinats aspectes.
Satisfacció en l´executat, en l´experimentat, aquest és l´objectiu a perseguir. La questió és : què i com.
Enfocats en l´extern, en el transitori, depenent de tercers, només és possible obtenir un gaudi temporal; en una dinàmica constant d´inicis i finals de curta duració.
La major part de coses que volem aconseguir són fugisseres. omplen breument i hem de partir de zero una vegada i una altra amb la sensació de que " l´anhelada joia " va i bé sempre esporàdicament.
Amb una formació materialista i objectius estrictament mundans, la possible satisfacció sempre serà parcial i oscil-lant, perquè l´enfoc és de portes enfora en un contrext dependent.
Si pel contrari, disposem d´una formació espiritual i el propòsit és transformar-nos des de dins per a millorar el nostre comportament cada dia, la sensació de benestar anirà creixent a mesura substituim les maneres obstructives anteriors per la fluidesa de les noves. En una tasca inabastable, infinita i sense saber a on anirem a parar, però constatant la millora a través de successius canvis, és la recerca que més sentit i profit s´aconsegueix derivats de l´acció.
Sintonitzar-nos amb valors eterns en el temporal, aquest hauria de ser el propòsit principal, del contrari anem deambulant en experiències de petites fraccions que passen a incrementar els records però no comporten un benefici de creixement com a ésser.
Acumular tresors interns contínuament per a que la quotidianeitat sigui viscuda amb intensitat i la satisfacció sigui permanent i no a estones.
Anem a la recerca de bens primordials i també de bens intangibles. Els primers han de nodrir el cos, els segons la part espiritual. El nostre anhel és voler el millor, el que passa és que no ho sabem atraure per les formes maldestres de plantejament i acció.
Desitgem moltes coses : salut, diners, amor, saviesa, relacions satisfactories, qualitat general, plaers diversos. Entrar en contacte amb aquests aspectes requereix seguir unes pautes apropiades, on a més s´ha de tenir en compte el karma individual que pot facilitar o dificultar determinats aspectes.
Satisfacció en l´executat, en l´experimentat, aquest és l´objectiu a perseguir. La questió és : què i com.
Enfocats en l´extern, en el transitori, depenent de tercers, només és possible obtenir un gaudi temporal; en una dinàmica constant d´inicis i finals de curta duració.
La major part de coses que volem aconseguir són fugisseres. omplen breument i hem de partir de zero una vegada i una altra amb la sensació de que " l´anhelada joia " va i bé sempre esporàdicament.
Amb una formació materialista i objectius estrictament mundans, la possible satisfacció sempre serà parcial i oscil-lant, perquè l´enfoc és de portes enfora en un contrext dependent.
Si pel contrari, disposem d´una formació espiritual i el propòsit és transformar-nos des de dins per a millorar el nostre comportament cada dia, la sensació de benestar anirà creixent a mesura substituim les maneres obstructives anteriors per la fluidesa de les noves. En una tasca inabastable, infinita i sense saber a on anirem a parar, però constatant la millora a través de successius canvis, és la recerca que més sentit i profit s´aconsegueix derivats de l´acció.
Sintonitzar-nos amb valors eterns en el temporal, aquest hauria de ser el propòsit principal, del contrari anem deambulant en experiències de petites fraccions que passen a incrementar els records però no comporten un benefici de creixement com a ésser.
Acumular tresors interns contínuament per a que la quotidianeitat sigui viscuda amb intensitat i la satisfacció sigui permanent i no a estones.
dissabte, 10 de gener del 2015
QUINS LLIGAMS VOLEM ?
Sigui quina sigui la posició, els lligams són inevitables i indispensables. Al néixer tenim la màxima dependència en tots sentits, per tant necessitem algú que s´encarregui de nosaltres, i el primer lligam és amb els pares.
A mesura creixem i som autònoms, eixamplem els contactes, de l´àmbit estrictament familiar del principri passem a establir vincles socials. Es tracta d´anar passant de la inconsciència a la consciència, i de la ignorància al coneixement.
D´una forma o altra hem d´efectuar connexions, el que adquirim és gràcies a intercanvis, on les necessitats i mancances ens empenyen a relacionar-nos a la recerca de recursos. Del primordial per a subsistir s´han d´instaurar lligams bàsics que permetin la continuitat del dia a dia. Després hi ha el secundari que és optatiu, i aquí és on el lliure albir de cadascú pot escollir a què o a qui vol lligar-se amb les consequències que comporti.
Tots inexorablement estem condicionats en l´essencial per al manteniment físic, però en la resta podem escollir. Primer hauriem de tenir clar si allò a que volem lligar-nos ens convé, si és útil, si ens limita o ens allibera, si facilita una millor versió de nosaltres o bé coarta el potencial.
Les " il-lusiions ", les " fantasies " poden veure´s molt boniques en la imaginació, i en canvi plasmades o densificades en la realitat poden ser molt feixugues. Abans d´aventurar-se en segons quins compromisos hem d´observar pros i contres, contrastant-ho amb el nostre tarannà per a saber si s´ajusta o no, si encaixa o no amb nosaltres.
Immergir-se en un nou context pot ser relativament fàcil, el difícil potser serà sortir-se´n una vegada ficat; per tant s´ha de ser prudent i no precipitar-se per suposats desitjos gratificants que poden convertir-se en desagradables.
És clar que si era convenient tenir l´experiència per a un aprenentatge s´havia de passar. Aleshores es tracta de treure el gra de la palla, eixamplar horitzons, i procedir amb més cura i precisió en futures experiencies similars.
Lligats a la terra és obligatori, lligats al cel és voluntari en les nostres decisions i comportament. Els afers terrenals són transitoris, els celestials són eterns. Si volem perpetuar-nos ho hem de fer amb preceptes espirituals en tot el que realitzem : amor, bondat, justicia, saviesa i veritat. Només el que ens lliga al cel ens aporta joia, pau, serenitat i satisfacció. Aquests són els lligams que hem de perseguir a cada instant per a viure la vida veritable.
A mesura creixem i som autònoms, eixamplem els contactes, de l´àmbit estrictament familiar del principri passem a establir vincles socials. Es tracta d´anar passant de la inconsciència a la consciència, i de la ignorància al coneixement.
D´una forma o altra hem d´efectuar connexions, el que adquirim és gràcies a intercanvis, on les necessitats i mancances ens empenyen a relacionar-nos a la recerca de recursos. Del primordial per a subsistir s´han d´instaurar lligams bàsics que permetin la continuitat del dia a dia. Després hi ha el secundari que és optatiu, i aquí és on el lliure albir de cadascú pot escollir a què o a qui vol lligar-se amb les consequències que comporti.
Tots inexorablement estem condicionats en l´essencial per al manteniment físic, però en la resta podem escollir. Primer hauriem de tenir clar si allò a que volem lligar-nos ens convé, si és útil, si ens limita o ens allibera, si facilita una millor versió de nosaltres o bé coarta el potencial.
Les " il-lusiions ", les " fantasies " poden veure´s molt boniques en la imaginació, i en canvi plasmades o densificades en la realitat poden ser molt feixugues. Abans d´aventurar-se en segons quins compromisos hem d´observar pros i contres, contrastant-ho amb el nostre tarannà per a saber si s´ajusta o no, si encaixa o no amb nosaltres.
Immergir-se en un nou context pot ser relativament fàcil, el difícil potser serà sortir-se´n una vegada ficat; per tant s´ha de ser prudent i no precipitar-se per suposats desitjos gratificants que poden convertir-se en desagradables.
És clar que si era convenient tenir l´experiència per a un aprenentatge s´havia de passar. Aleshores es tracta de treure el gra de la palla, eixamplar horitzons, i procedir amb més cura i precisió en futures experiencies similars.
Lligats a la terra és obligatori, lligats al cel és voluntari en les nostres decisions i comportament. Els afers terrenals són transitoris, els celestials són eterns. Si volem perpetuar-nos ho hem de fer amb preceptes espirituals en tot el que realitzem : amor, bondat, justicia, saviesa i veritat. Només el que ens lliga al cel ens aporta joia, pau, serenitat i satisfacció. Aquests són els lligams que hem de perseguir a cada instant per a viure la vida veritable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)