OBRIR-SE A, TANCAR-SE A

Obrir-se pot indicar iniciar, tancar pot indicar acabar. A què ens volem obrir ? A què ens volem tancar ? En ocasions obrir-se té connotacions favorables, i d´altres no d´acord al context i al que pot ocasionar. I el mateix passa amb tancar-se, en ocasions és aconsellable, i en segons quines no.                                            Ens hem d´obrir al que pugui representar una millora, a possibles guanys saludables, a expandir horitzons, a provar noves maneres que ampliin les possibilitats actuals. I a l´inrevés en quant a tancar, en allò que ens posa en perill, que desemboqui en pèrdues, que ens dugui a malalties, a deterioraments. Obrir-se és sinònim d´exterioritzar, tancar d´interioritzar. Hem d´estar oberts a incrementar el nostre potencial constantment, i amb el discerniment saber quan no convé obrir-se a segons què on l´experiència pot ser més perjudicial que avantatjosa.                                                                                                                       L´interiorització és fonamental per a desvetllar el que ens impulsa a dir, a fer o al que volem i on ens condueix. Al matí quan ens llevem encarant un nou dia comença l´exteriorització, el contacte social, l´execució d´activitats. Al vespre, retirats a casa després d´acomplir les obligacions, és el temps idoni per a l´introspecció, on és aconsellable revisar el comportament diari per a esbrinar possibles encerts o errors i com millorar-los.                                                                                                                                              Obrir-nos a determinades relacions i tancar-nos a altres. Els diversos canvis d´època, d´amistats, d´ocupacions, suposa un obrir i tancar. Els inicis van suposar obrir-se, i els finals tancar.                              Amb els anys canvien els gustos, els criteris, els valors, i això implica obrir-se a certes questions en un temps determinat, i posteriorment tancar-se. Aquelles activitats rellevants, amistats asidues que semblaven encaixar tan bé amb nosaltres, de cop i volta desapareixen i es veuen substituides per altres tendències i altres contactes que marquen noves etapes. Tot forma part del procés de cadascú, alguns estancats i altres renovant-se, depenent del tarannà i les inquietuds dels implicats. El que va estar bé en un periode per a obrir-se, d´acord al desenvolupament posterior i objectius després és millor tancar-se. I el que havia estat inconscient o desconegut en un temps comença a formar part del que valorem obrint-nos a experimentar el que s´adequa a les característiques del moment. Saber obrir.nos a o tancar-nos a, és el repte que ens acompanya cada dia per a escollir el més convenient.