REPETICIÓ ASSÍDUA I AVORRIMENT

La repetició assídua és inevitable a l´estar atrapats en una cadena continua d´inicis i finals i tornar a començar. On podem i com forjar al-licients ? Encarant el nou dia amb atenció per a que les reiteracions ens mostrin noves visions i oportunitats. Els automatismes serveixen per actuar amb eficàcia, essent receptius a les novetats i imprevistos que eixamplin l´habilitat resolutiva.                                                     Repetició assídua i avorriment  és parlar sempre del mateix, ser previsible, monòton, amb una sensació d encallament que no va enlloc, limitant i empobrint els intercanvis. Actes reiteratius, temes tractats fins a l´extenuació convertits en xerrameca inútil, arrossegats per una inèrcia on la manca d´idees i renovació condueix inevitablement a l´avorriment.                                                                                                         Les relacions habituals necessiten un espai per a no esdevindre monòtones. És millor espaiar els contactes i que siguin d´una durada breu, per que posar-se al dia requereix uns minuts, i si a continuació no tenim material interessant per a transmetre, aleshores l´avorriment fa acte de presència.                                        El que nodreix, el que agrada, per més repeticions dutes a terme, no cansa per que hi ha un fons de valor i prestacions. Podem repetir accions infinitat de vegades i no avorrir-nos pel seu contingut. Per a ser atraients hem d´oferir bens sòlids o subtils que captivin els sentits, que facin vibrar. Fer de l´habitual o similar introduint factors diferencials.                                                                                                              Necessitem quantitat però és la qualitat que engresca, i costa de trobar per que és questió de seleccionar els millors ingredients tractats amb cura per a extreure´n el més preuat. En el que diem i en el que fem és on radica la diferència per apropar-nos o distanciar-nos envers l´avorriment o el gaudi.