LA QUALITAT O NO DEL QUE COMPARTIM ( I )

Tothom vol qualitat, i això implica que hi ha uns estris, uns ingredients dotats d´unes peculiaritats i aportacions que s´han de saber combinar per a extreure´n un propòsit, i aquest ha de comportar un benefici i un benestar.                                                                                                                                                     El més pur, resistent, durador, són sinònims de qualitat, presents en tots els àmbits, per tant hem de diferenciar entre el que és òptim i el que no. Si disposem d´elements qualitatius hem de saber com tractar-los, com aplicar-los per aconseguir el millor rendiment en el seu ús.                                                              De forma voluntària o forçada compartim, i el tarannà, la sensibilitat i el tipus de vincle, ens inclinarà a mostrar-nos d´una manera específica segons el cas.                                                                                         La majoria associa qualitat a factors materials, i sens dubte són valuosos. Ara bé, la veritable qualitat emergeix de l´interior en forma de virtuts per a transmetre evidenciats en el comportament. Mostrar bondat, amabilitat, afectuositat, equanimitat, esperit de servei, rectitud, a la recerca d´harmonia individual i social, són factors generadors de qualitat.                                                                                                     Què compartim ? Què estem disposats a compartir ? Ho podem fer mitjançant paraules, bens i accions. El present actual és producte d´interaccions passades. El que tenim ho hem rebut per intercanvis. El que hem après ha estat per transmissions que han propiciat bases per a increments posteriors.                                   El que compartim són herències d´altres derivades de coneixements o recursos, amb enllaços successius per a noves continuitats. On radica la qualitat del compartit ? En el que mostra, en les sensacions que deixa. Qualitat són prestacions òptimes en els materials, en el que es diu, es fa i el que queda. ¿ Per què costa tant tenir relacions de qualitat ? Per que prevalen els interessos egoistes i no hi ha un anhel veritable de conèixer característiques de l´altre per a un encaix satisfactori. No hi ha qualitat per que no l´hem interioritzat en nosaltres per l´estil de vida superficial auto centrats en desitjos personals de baix perfil comparat amb el que podríem obtenir amb un desenvolupament espiritual. Si no hi ha suficient qualitat a dins es reflectirà a fora. La qualitat depèn de la matèria prima interna i/o externa i el desenllaç amb el resultat.