CAMÍ A LA LLIBERTAT

En un entorn condicionat per múltiples factors que ens ubiquen contínuament dins d´unes parcel-les reduides, el camí a la llibertat és l´anhel profund que brolla en major o menor mesura en nosaltres. La questió és : com podem incrementar el percentatge respectant les normes i les lleis.
Disposem de llibertat d´elecció en el pensament, en l´expressió de sentiments, i en l´acció d´acord al nivell de consciència individual. A més consciència més possibilitats, a menys consciència menys possibilitats de moure´s amb llibertat.
La necessitat d´encaixar les parts amb el tot obliga a establir un ordre per al bon funcionament, creant lleis a tal efecte, i a la vegada això suposa responsabilitat. La diversitat limita el grau de llibertat perquè és fonamental acoplar-se al medi i tractar tothom amb dignitat.
La llibertat més gran és la de les idees, i malgrat tot dependrà de la nostra capacitat i evolució actual. A nivell material la llibertat és limitada, supeditada a molts elements. En el subtil, en l´invisible, es concentren les proporcions més àmplies de llibertat. A mesura augmenta la densitat, es redueix el percentatge de llibertat.
No pel fet de tenir o fer segons què s´és més lliure si això acaba comportant consequències negatives.
Llibertat per a decidir què, de quina manera, però si és perjudicial ens conduirà a l´esclavitud.
La vida sensera és un aprenentatge constant per alliberar-nos de condicions restrictives, i encara que disposem de molts estudis i diners, igualment serà una petita llibertat perquè estem supeditats a moltes facetes ambientals, així com a la dependència d´altres i la natura.
En realitat és més l´anhel que l´experimentat. Volem o voldríem poder actuar amb major llibertat, però si no s´està prou preparat mentalment, si no s´és prou madur, suficientment seriós, autènticament responsable, és millor estar restringit però amb una seguretat, que no posar-se en perill per no preveure les consequències.
La llibertat comporta unes exigències per a les quals no tothom està preparat, per això estem immersos en un context on forçosament no es poden fer bogeries pel risc que poden ocasionar.

VIGILÀNCIA

Vigilar és una necessitat. Els animals moguts per l´instint capten senyals que els hi permeten passar a l´atac o a la defensiva. Nosaltres, com a humans, emprem més la part mental, ens recolzem en el discerniment per a efectuar els passos oportuns que ens aportin seguretat.
La majoria enfoca la vigilància únicament als moviments corporals, però la vigilància comença a l´interior. Les impressions les rebem de l´exterior impactant en nosaltres, i segons ho encaixem expressarem a continuació una determinada actitud.
Hem d´estar atents als moviments que es produeixen en nosaltres, observar si ens calmen o alteren, si ens fan sentir bé o malament, si és un enfoc egoista o altruista. Segons la base serà l´acció, per tant si l´origen és harmònic així serà l´esdevingut, però si l´arrel té connotacions conflictives, el resultat també ho serà.
De l´abstracció a la concreció, agilitat en decidir, en moure´s oportunament. El que ens envolta exerceix una funció, això limita l´espai, i en els buits és on hem d´encaixar amb altres persones, animals, objectes, etc.
Quan ens fiquem en problemes, del tipus que sigui, és consequència de no haver vigilat degudament el que pensàvem, el que sentíem i el que feiem amb les connotacions que acabarà reportant. Això ens ha de servir d´avís, revisar la causa i veure on hem fallat.
Els perills poden aparèixer en qualsevol moment, de la manera més insospitada, bé pels propis moviments o per factors externs, per tant vigilar és fonamental per a preservar l´integritat. I el mateix exactament traslladat a pensaments i sentiments, si deixem que ens entri bruticia, les experiències també estaran en consonància a l´emmagatzemat internament.
Molta gent no pren consciència del que diu, del que fa, del que es desencadena a continuació, d´aquí l´ambient caòtic i les polémiques constants.
Ja es diu a les Escriptures " vigileu, perquè el diable, com un lleó rogent, està disposat  devorar-vos "
En la vessant interna hem de vigilar, on podem estar en perill, doncs si no hi ha atenció podem ser devorats.

APUJAR L´EXIGÈNCIA

Mai hem d´estar conformes en el nivell assolit perquè desconeixem fins on podem arrribar i les immenses recompenses que suposa.
Si de veritat volem benestar i condicions satisfactòries s´han d´abarcar reptes més grans, doncs mantenir demana un esforç, i millorar requereix una porció extra.
L´exigència no es focalitza només en una o dues àrees, si volem envoltar-nos de qualitats hem de tenir clar que és en tots els àmbits. Des de dins hem d´instaurar la claredat, la capacitat de comprensió, l´amplitud de mires, el discerniment com a base de les accions a planificar i concretar, i això significa saber efectuar connexions entre nosaltres i la resta, les pretensions particulars amb les de qui entrem en contacte.
Disposar d´elements qualitatius externs permet viure amb més comfort, però aquests seran insuficients si no estan en consonància amb una qualitat interior expressada en les nostres manifestacions.
L´exigència consisteix en fer-ho millor, fixar-se propòsits de major envergadura, ja que l´estancament no va enlloc, i si no es va enlloc vivim per inercia sense desenvolupar el potencial.
Limitats a la recerca de recursos per a subsistir, s´estableix un conformisme generalitzat renunciant al descobriment de les facultats latents, cobrint l´expedient de subsistència sense experimentar la trascendència, que dóna sentit, substància i objectiu més enllà d´accedir a bens materials.
Anhel, desig de voler ser més del que som, de fer més del que fem, no en l´aspecte laboral en primer terme, sinó com a ésser. Això ha de brollar des de dins, només depèn de nosaltres, i si no arriba naturalment per les inquietuds, no serà possible la mobilització que implica a continuació.
L´auto-exigència és qui pot catapultar-nos a un progrés continu, sense aquesta estem condemnats a un simple deambular insuls on no serà possible desenvolupar-nos àmpliament ni accedir a les expressions més òptimes que faciliten experiències més enriquidores i satisfactòries.

VOLER I PODER

Volem aconseguir moltes coses, i a l´hora de la veritat molt poques es concreten. ¿ Què passa entre el voler i el poder ? Per a densificar una idea la pràctica es precisen uns materials i saber-los acoplar per a obtenir el resultat pretés i si falla una part o ambdues, no és possible concretar el desitjat.
Voldriem tot tipus de coses, on en primer lloc hem de saber discernir sobre la seva conveniència o no, i cas de ser apropiat, necessari o per un interés, dotar-se de la preparació indispensable que ofereixi la millor disposició i un tracte acurat.
Volem relacions satisfactòries, bé, ¿ però que fem al respecte per a que sigui així ? L´egoisme, l´inconsciència, les espatllen una vegada i una altra amb comportaments lamentables, que enlloc de reportar satisfacció és tot el contrari. Volem però no podem perquè no sabem actuar degudament.
La resta d´aspectes que poden ser tants com pensem, exactament igual. En qualsevol context hi entra un medi específic amb unes característiques, uns personatges, que formen part de l´escena i nosaltres amb les nostres pretensions. Es tracta de moure´s habilment efectuant els encaixos adequats, tenint clar d´on partim, amb què comptem i on volem anar o assolir, i ser precís en els successius enllaços a realitzar.
Hi ha coses viables i altres inviables, és una questió de sentit comú, tan sols hem de veure què pot ser factible i què no.
Podríem obtenir molt més en diversos fronts, i si no és així és degut a algun tipus de mancança que priva acostar-se a l´objectiu. Individualment i socialment sempre hi ha molts buits pendents d´omplir, i així seguiran fins que no veiem de quina manera es poden omplir i ens dinamitzem per anar transformant totes les situacions empobridores per enriquidores gràcies a saber fer i a saber estar.

MATEIX CURS, MATEIXES LLIÇONS

Un gran nombre de persones no es mou del mateix curs i les mateixes lliçons com si fos impossible aprendre més, abastar més i introduir millors condicions. Amb una llibertat de moviments restringida, aspiracions centrades estrictament en l´elemental, sense veritables inquietuds de superació, es van repetint moviments idéntics fins a l´extenuació. Tots els àmbits queden impregnats, converses reiteratives, queixes, insatisfacció eterna; en definitiva impotència per a canviar les pròpies condicions visquent en un clima de frustració constant.
El ptijor és que de generació en generació es van traspassant aquests paràmetres, observant com la mediocritat, el desencís i el conformisme, fan de la vida un pes feixuc on sobreviure sembla realment pesat. És la concepció negativa i l´actitud al respecte qui ho genera, quan haurien d´esforçar-se en introduir factors rellevants aspirant a incrementar el ptoencial en els àmbits desitjats.
És molt avorrit donar voltes i voltes a les mateixes coses de la mateixa manera per a no extreure noves conclusions, i en definitiva no anar enlloc. En diversos temes pot variar l´escenificació, canviar algun personatge, però seguint la trama i el parlar per parlar, mantenint les estructures de supervivència sense al-licients que projectin a objectius trencadors. D´aquesta manera és impossible alliberar-se de rutines autòmates que impulsin a una versió renovada, diferent, amb altres possibilitats.
Viure implica riscos, i no moure´s emprenent nous reptes optant pel conegut sense avançar, és estar mort en vida.
Per a què necessitem l´abundància, la riquesa que ofereix la natura en tots sentits, si després una mentalitat de pobre ens limita a la indigència encara que tinguem casa i recursos ?
Deixem de guanyar per a no perdre un mínim. Les oportunitats d´expandir-nos s´escapen contínuament per por a endinsar-nos en altres terrenys. Per a preservar el primordial no sintonitzem amb l´essencial, i així dia a dia, any rera any, conformen aquest entorn gris quan podríem fer que fos brillant i radiant, però això depèn de la consciència i d´uns ideals elevats, del contrari el canvi és impossible.

CONVIURE

Conviure és viure amb, i això ens inclou a tots sense excepció. Des de les respectives individualitats, aïllats o en multitud, estem separats en presència, però també units per compartir l´essencial. Estem dissenyats de manera que hem de cercar la independència de moviments com a unitat, amb el suport precís d´altres per al propi manteniment.
Des de les diferents singularitats, amb la diversitat de criteris, valoracions i enfocs, cadascú de nosaltres ha de trobar els acoplaments apropiats en un constant donar i rebre per a  cobrir el desitjat.
Saber conviure en família, en societat, és un art que exigeix trascendir contínuament l´ego sense haver de renunciar al nostre encaix, idiosincràsia i abastiment del que precisem.
Els problemes s´originen quan volem imposar la força, sotmetre a altres per interessos o els motius que sigui. Quan no hi ha respecte, ni un tracte digne, s´adoba el terreny per als conflictes per no actuar amb equitativitat.
Ens hauriem de preguntar abans de posar-nos en moviment : el que pretenc és just ? pot perjudicar a algú o és neutre ? miro només el meu benefici o el comú ?
De les accions de tercers depèn l´ordre, subministrament i serveis eficients, per tant hem de vetllar per a establir uns intercanvis òptims, doncs aquí és on radica la qualitat final. Enlloc de pensar quin profit trec jo, hem de pensar com puc contribuir a millorar tal o qual cosa.
Les dificultats o adversitats venen de plantejaments separatius. El jo enfront la resta, quan hauria de ser tots contribuint amb tots per a un nodriment mutu.
El grau de convivència harmònica mostra el nivell evolutiu personal i social. La relació amb altres és dialogar, ubicar, encaixar diferències per a un bé comú. No és una questió de guanyadors o perdedors, sinó de col-laboradors que treballin per a generar l´estat òptim segons el moment, circumstàncies i necessitats.

POSATS A PROVA ( III )

Hem d´afrontar proves materials i proves espirituals. Amb un nivell de consciència reduit, amb unes nocions mínimes per a procedir amb certa eficàcia, cal saber desenvolupar-se en el regne físic acoplant una vegada i una altra les mancances, desitjos i necessitats individuals en l´entorn que ens ho pugui proporcionar.
Els esforços a nivell material són intermediaris entre les cobertures bàsiques de subsistència i un objectiu espiritual  més enllà de les nostres facultats d´enteniment i percepció. Mitjançant experiències d´aprenentatge, si tenim l´habilitat de desxifrar el rerafons dels esdeveniments amb el seu propòsit intrínsec, desvetllarem la manera d´ubicar-nos que permeti el comportament oportú. No enfocar-nos en profits egoistes, sinó plantejar-ho en termes de procedir correctament en relació a un tot harmònic.
Les proves espirituals suposen traspassar les limitacions, de la ignorància al coneixement, de la pobresa d´idees a la fluidesa, de la mediocritat a la brillantor. L´entorn condiciona en diversos fronts, però l´afany de superació, de voler progressar, de viure amb una pulcritud executora, només depèn de nosaltres.
Les proves mundanes són l´exposició del que hem d´encarar-nos en la densitat, amb els seus instruments i operativitat. Les proves espirituals són subtils, i si préviament no hem treballat durant llarg temps amb fervor per a estar-hi en sintonía, no tindrem la capacitat d´entendre els missatges que se´ns mostren per tot arreu amb evidències.
Si no introduim canvis no serà possible realitzar transformacions graduals adreçades a millorar la nostra conducta i condicions, posant de manifest que estem encallats, que no avancem, i per tant no hi ha superació.
El desconeixement del que podriem assolir, l´enfoc en el mundà, el conformisme amb l´estil de  vida buit de contingut, ens manté en un estat d´estancament perpetu. La prova és anar passant d´estadis inferiors a superiors, i això requereix una immensa preparació i molt més que la voluntat.

POSATS A PROVA ( II )

Les proves tenen l´objectiu de mesurar facultats i habilitats, i on estem més capacitats tindrem més possibilitats resolutives que en els dominats en menor proporció.
Suficient o insuficient d´acord a uns barems mínims exigibles marcats per unes pautes generals. Estar preparats, saber desenvolupar-se és la finalitat. Combinant els diversos components externs que entren en joc i el medi d´acció. Primer ens preparem amb un aprenentatge que constatem després a la pràctica.
La prova contínua són les relacions amb l´entorn, els objectes, animals, la natura i la gent en general.
Les pretensions de cadascú són la base, i a partir d´aquí es produeixen els moviments, havent de procedir amb eficàcia per assolir el propòsit en consonància a un ordre i correcció.
Els plantejaments determinaran l´acció, que s´hauran d´acompanyar de la preparació per a estar en condicions d´obtenir resultats satisfactoris.
Hem d´instruir-nos al màxim per afrontar tot tipus de proves, saber respondre a cada moment per les circumstàncies imperants. Aplicar els coneixements adquirits quan ho necessitem improvisant si convé amb la culminació resolutiva com objectiu.
Ens movem entre el que tenim i volem, el propi i l´alié, i s´han de cobrir déficits mitjançant intercanvis a fi de disposar de recursos, de prestacions per anar equilibrant contínuament el nostre compte particular de deure i haver.
Els factors externs són els mobilitzadors, però el repte és personal, ningú més pot fer la funció per la qual som aquí ni preservar la subsistència física.
Les característiques individuals es mobilitzen per al desitjat, i en les connexions a efectuar és on manifestarem el nivell actual de formació, comprensió i les facultats executives. En algunes àrees podem estar molt preparats, altres mitjanament i algunes amb mancances, l´important és estar-ho en les que precisem.
La sensació pot semblar que hem d´afrontar-nos a rivals diversos, i malgrat competidors i competicions, en realitat ho fem amb nosaltres mateixos.

POSATS A PROVA ( I )

El diccionari defineix prova com l´acció de comprovar o demostrar certes qualitats o habilitats en un camp determinat.
A la recerca de la validesa, de l´utilitat, del benefici, en un procés continu de la selecció natural per a establir un ordre amb unes característiques, verificar i escollir.
El que és bo perdura, el que és dolent sucumbeix, i els esforços que realitzem han de conduir a un objectiu, i aquest ha de suposar un profit.
Les proves s´encaren en l´exterior amb l´acumulat a l´interior, i del que es tracta és ajustar un propòsit en el medi d´acció amb les eines adequades al nostre abast. Subjecte i objecte han d´acoplar-se en la constant persecució d´objectius.
Les mancances, la dependència, ens empeny a establir contactes, i en saber realitzar intercanvis degudament és on som posats a prova. Els altres, l´entorn, són els mitjans per a desenvolupar el potencial individual, però tot el que evoquem i el que comporta és escollit per nosaltres, on per més influenciats que estem per nombrosos factors, les proves són nostres.
Tenim el lliure albir del que pensem, de les sensacions rebudes, de les impressions causades per altres persones. Per tant, el camp de batalla és extern, afrontant-lo per l´emmagatzemat a l´interior.
Les proves servreixen per a ubicar, identificar el nivell de preparació, de domini, i així escollir els més diotats per a la finalitat que es persegueix.
No hem d´esperar que ens posin a prova, en l´afany de superació i millora constant en l´aspecte personal, hem de fixar-nos nous reptes regularment per anar més enllà d´on ens trobem. Si no ho fem no comprovarem de què som capaços, mantenint-nos estancats per no tenir l´entusiasme de voler accedir a nivells superiors amb més prestacions.
Estem posats a prova per a respondre amb eficàcia, a fi de que les interaccions permetin el funcionament i serveis idonis entre les parts i el conjunt.

DECISIONS

Decidir implica l´enllaç entre el moment actual i les seves circumstàncies, amb la configuració d´una nova situació que comportarà una variant.
Decidir suposa optar entre una o diverses opcions, es tracta d´escollir en cada cas el que sigui més escaient d´acord a diferents paràmetres.
Les preguntes asidues de què volem, què necessitem, ens inclinen a decantar-nos envers àrees bastant definides amb les condicions, instruments i possibilitats de cadascuna. Hi haurà temes rellevants pel seu imapcte, per la llargaria del procés, i altres de curta durada. La questió és saber ubicar-se amb els moviments oportuns per les consequències que es derivin, la qual cosa exigeix precisió a fi d´obtenir un avantatge del dinamitzat.
El bon funcionament en qualsevol àmbit és un conjunt de decisions prévies i del que expressem en el present amb el reflex posterior. No podem fer passos en fals, per tant abans de decidir hem de clarificar quina és l´intenció, si és convenient, a on pot dur-nos, la incidència en els implicats si n´hi ha, observar el marge de maniobra, i prendre una determinació assumint la responsabilitat.
La rutina diaria ens fa actuar per inercia degut a la repetitivitat, no cal dirimir si escollim això o allò, senzillament executem actes mecànics.
Generalment la majoria de decisions tenen un ressó relatiu, i encara que suposin canvis permeten mantenir l´essencial de forma estable.
El grau de maduresa i d´instrucció, reforça la capacitat per a encertar la decisió. El marge d´encert o error és directament proporcional a la claredat, al discerniment ampli i les pretensions nobles o innobles que es persegueixin.
Hi ha ocasions on caldrà ser àgil, precís, altres disposarem de temps per a escollir què i com. Una vigilància continua que faciliti l´harmonia individual i l´encaix extern, on tot compta, des de el detall més insignificant al més grandiloqüent.
La vida està feta de moments on esdevenen successos múltiples, i siguin impactants i recordats, indiferents i oblidats, tenen en comú que són consequència de decisions.

APROPAR-SE - ALLUNYAR-SE

Quan ens apropem a ens allunyem de, i no tan sol en l´aspecte físic, en qualsevol context. No es pot estar en dos llocs a l´hora, la qual cosa ens porta a decidir contínuament les accions a efectuar d´acord a uns propòsits.
Si volem aconseguir un objectiu determinat hem de saber la manera d´executar els passos oportuns que ens hi apropin. Hi haurà factors d´efectes immediats i altres requeriran un temps, en ambdòs l´element comú és el moviment i l´encaix d´uns intermediaris entre idea i realització, subjecte i objecte.
Apropar-se al que volem, al que ens agrada. Allunyar-se del que desagrada, del no adequat. Sempre hem d´estar sospesant entre les dues tendències per a decidir l´estrategia a adoptar que faciliti generar les condicions òptimes. De fet totes les proves giren al voltant d´aquesta polaritat, inclinar-se envers un cantó o l´altre amb les consequències que se´n poden derivar.
Prenem moltes decisions, unes de més envergadura, altres insignificants, i això implica valorar pros i contres, i l´encert en el plantejament, en la decisió, depèn del grau de comprensió , de l´amplitud de mires, de l´equilibri global. Com establir contactes és la clau per a l´éxit o el fracàs.
Apropar-se pot significar part del trajecte realitzat, interés per algú demostrat de formes diverses, escurçar distàncies amb una finalitat específica.
Allunyar-se de l´objectiu, del previst, mostrar-se indiferent, distant.
Apropar-se o allunyar-se pot ser bo o dolent, a on ens condueixi ens donarà la resposta. El que sembla un avantatge o un perjudici vindrà determinat pels precedents i les diferències aportades en un context de canvi.
Ens hem d´apropar a tot allò que faciliti expressions més elevades en nosaltres, al que reforci les virtuts, al que introdueixi valors harmònics, a contactes més autèntics, cordials, relacions enriquidores i gratificants. Ens hem d´allunyar de l´oposat, del que fa caure en un nivell baix, dels defectes, de comportaments conflictius, de relacions buides de contingut. La balança l´hem de decantar mitjançant el que pensem, el que sentim i el que fem. Depèn exclusivament de nosaltres.

CANVI DE TENDÈNCIES

Si diverses accions reiteratives no aporten uns resultats positius, és questió d´observar els plantejaments i veure si generem harmonia o discordia, si els esforços son inútils al no obtenir el que pensàvem.
L´inercia, la manca de reflexió, el convenciment d´estar encertats en el procedir, l´urgència en veure els fruits, fa repetir una vegada i una altra pautes que no ens condueixen a l´objectiu ni són eficients. Davant les constants ensopegades s´imposa una aturada que permeti verificar on es produeix l´error, i a partir d´aquí si el sabem descobrir, canviar els patrons incorrectes pels correctes.
Aquells que tendeixen fàcilment a donar excuses, han de ser valents i afrontar, comprovant que no hi ha perill, i que després la sensació de benestar és molt millor que el gust agredolç provocat per evitar hipotètics conflictes.
Després hi ha el grup inclinat a posposar gairebé com un mecanisme automàtic. Aquesta postura no resol el tema en el present i l´acumula amb altres que sorgeixen a continuació. Si s´ha prés una decisió per a dur a terme una trobada o reunió, s´ha de ser diligent per a enllestir-ho, evidenciant així l´eficàcia, tractant a l´altre amb consideració; doncs varies posposicions és senyal d´indiferència i poca valoració de l´interlocutor.
Altres s´inclinen per la mentida. Sempre troben justificacions encara que no s´aguanti per enlloc, adoptant una postura defensiva per a no encarar els fets amb la veritat.
La falsedat mai és un bon sistema, i les mentides només són acceptables en casos extrems, en fets intrascendents segons context i la persona.
Proposar i no fer, generar expectatives que no es duen a terme, encendre focs que s´apaguen per l´inacció. perquè no hi ha un desig real, només un aparentar de paraula que manifesta manca d´entusiasme i de compromís, deixant d´una sensació d´informalitat de qui proposa.
Hem de ser decidits, sincers, confiar en els processos, mostrar-nos autèntics, doncs si no ho som les barreres mantindran obstacles que impediran connexions veritables i satisfactòries, quedant atrapats en el laberint de la buidor irresolutiva.

DURESA - SUAVITAT

La duresa considerada per alguns, pot ser suavitat per altres. L´opinió, el valor atorgat a factors relatius, depèn d´un ampli conjunt d´elements de criteris subjectius.
Duresa / suavitat de formes, en l´actitud. El to, les paraules, la seva incidència, no són iguals en persones diferents, i el mateix que suposa un impacte en algú pot ser indiferent en un altre.
Hem d´estar preparats per a encarar les situacions, tenir l´adaptabilitat indispensable per a respondre amb contundència si l´ocasió ho requereix, o en tot cas amb condescendència. L´important és el resultat final, que vetlli per instaurar el just i apropiat a cada moment.
La duresa o suavitat en relacions estarà en funció de l´interlocutor. Si prevalen les bones maneres la suavitat ha d´imperar, si és a l´inrevés, o s´evita el contacte o la duresa pot aflorar.
L´exigència envers nosaltres mateixos és necessària per a extreure més rendiment amb l´objectiu d´assolir millors condicions. Vindria a ser una duresa inicial per a una suavitat final.
L´esforç, preparació, el domini del que fem, són fonamentals, l´obtenció de resultats és gràcies a un procés. La indolència, la mandra, fan anar cap avall, és una suavitat perjudicial.
Duresa com a sinònim de força, resistència, capacitat. Suavitat com a sinònim de flexible, adaptable, amable, cordial, de fàcil encaix. L´equilibri és saber expressar el millor d´ambdues en les diferents variants que ens anem trobant.
La duresa no ha de semblar dolenta, és necessària per a sostenir, resistir en segons quins àmbits, i redreçar el mal fet en altres en l´afany d´instaurar el correcte.
La suavitat no té perquè ser bona sempre, dependrà de la seva repercussió. No voler afrontar o renyar, pot ser molt pitjor que mostrar una dosi de rigor en moments puntuals.
És questió de tenir les idees clares, ser equànim en l´anàlisi, adoptant la postura adient per a extreure el resultat òptim en les múltiples i variades facetes que hem d´assumir.

CENTRAR L´ ATENCIÓ

Estar atent és estar en l´ara, en el moment, que al cap i a la fi és el més important, doncs la resta o bé ja forma part del record o és una imaginació que no sabem si es concretarà.
Amb sentit pràctic hem de reforçar l´atenció als moviments, als detalls, doncs les accions presents forjen la base del futur, i amb un propòsit definit s´ha d´encaixar en el circundant preservant el desitjat projectant noves expectatives a temps vista.
Ens hauriem de preguntar ¿ perquè desviem l´atenció envers temes no profitosos, buits de contingut, perdent ocasions per a eixamplar la perspectiva i el potencial ?
Sovint apartar-se del convenient o del què és important, és resultat de sentir-se frustrat, d´alguna mancança, i en ocasions un grau d´inconsciència que no mesura degudament els valors a preservar.
Tots, poc o molt, ens desviem cada tant del veritable objectiu, del que ens pot reportar un progrés individual. Les desviacions asidues que opten per distraccions u ocupacions secundàries, allunyen ocupacions més satisfactòries. Per això la insatisfacció és el que predomina, inevitablement és així al deixar de banda el conreu de bens eterns abocant-se als transitoris.
L´éxit en qualsevol àrea sempre és la suma d´una preparació continuada fins adquirir-ne el domini, a través de pràctica, temps i voluntat, on l´atenció ha d´estar present de principi a fi, ja que en depèn el resultat.
Si ens distraiem en altres coses que no vénen al cas, perdem la concentració i ja no dominem la situació, llavors és la situació la que ens dominarà a nosaltres a l´haver-nos dispersat.
L´atenció no és aplicable en exclusiva a elements externs, en primera instància ha de centrar-se en nosaltres, observar com ens trobem, com ens sentim, doncs tot és una questió de mesures i encaixos constants que sorgeixen de l´interiior operant en l´exterior. A més connexió en el que emergeix de dins, més possibilitats d´obrar encertadament en les accions a executar, que en definitiva és el fi pretés.

INTERMEDIARIS

Entre l´objectiu i la seva consecució o no, hi ha una série d´etapes per a obtenir-ho, i nosaltres no disposem de tots els instuments que es requereixen, i aixòobliga a realitzar connexions que ens facilitin l´apropament al desitjat.
Del més essencial al més inversemblant, d´una forma o altra, en un o altre moment, hem d´establir relacions que encaixin propòsit amb el resultat. Tots som intermedairis, tots som dependents, i gràcies a les mancances hem d´esforçar-nos a exterioritzar les habilitats personals per a compartir les respectives singularitats, nodrint-nos a base de múltiples aportacions que permetin cobrir els dèficits i disposar del necessari.
La natura amb tots els components és la font de proveïment, i a partir d´aquí hem d´entrar en contacte amb qui podem intercanviar, en una tònica constant d´oferta i demanda.
L´intermedairi és el pont entre el que volem i la seva obtenció. Estem creant enllaços contínuament, on per més facultats que tinguem, sempre precisem el suport d´altres persones, la qual cosa ens indica que qualsevol éxit no és únicament producte d´uns talents, és consequència de contribucions diverses durant el trajecte que ens proporcionen eines i recursos. En realitat hi ha un equip immens a l´ombra que ens nodreix amb tot tipus de materials.
Tot plegat ens ha de fer valorar molt més les nombroses benediccions al nostre abast gràcies a les individualitats del conjunt. No tindríem el que tenim ni seríem el que som sense el suport continu de la gent anònima que ens abasteix a l´igual que nosaltres a ells.
El que sabem ho hem rebut de transmissions, i els estris que ens permeten les accions deriven d´intermediaris, sense ells no establiríem connexions, i aïllats no sería possible el funcionament, per tant, sincronitzar necessitat-dependència-intermediaris-intercanvis, és el que permet mantenir-nos entre el que tenim i el que no tenim i volem tenir.

ENSINISTRAMENT

Ensinistrar-nos, aquest és el treball a realitzar durant tota la vida. D´éssers ignorants a conscients, de prosaics a refinats, una tasca sense fi on sempre hi ha més possibilitats d´expandir-se.
De la màxima dependència a una autonomia indispensable, del desconeixement de l´entorn a saber desenvolupar-se en ell. Tot és un procés amb moltes etapes, però es pot fer més llarg o més curt, on un major o menor rendiment, dependrà de les aptituds, voluntat i evolució global.
Els pares, els mestres, amistats, relacions habituals, han de servir de missatgers clarificadors per a orientar-nos en la conducta a adoptar. Extreure´n conclusions i aplicar-les demana un grau d´interés per a millorar, d´aquí que alguns sàpiguen aprofitar les experiències polint aspectes que requereixin ajustar-se, i altres per més oportunitats que es presentin no saben veure el fons, perdent les opcions que es van succeint que resulten inútils.
L´ensinistrament es fa extensible a totes les àrees, doncs l´objectiu és anar constantment a nivells més elevats d´expressió, conreant més facultats que ajudin a introduir factors qualitatius.
Estem dissenyats de manera que el desenvolupament no té límits, per això hem de desitjar superar-nos, aspirar a més, doncs el conformisme és quedar-se encallat, i el que deixem passar o no atorguem importància es perd.
El que disposem ara és resultat d´esforços previs, i per a obtenir quelcom és precís tenir mèrit. Si volem més en alguna cosa, hem de mobilitzar els resorts oportuns per aconseguir l´increment desitjat. El camí entre el moment actual i noves culminacions, és on hem de preparar-nos per a seguir la particular construcció del que podem arribar a ser.
Ensinistrar-nos a base de revisar, comprovar resultats, clarificar on hi ha habilitats i on mancances, i amb objectius més o menys decidits, perseverar en el poliment continu per a estar cada vegada més capacitats guanyant a través del temps si centrem els esforços en el que reporti beneficis.

TEMPS I PROPÒSIT

Se´ns dóna temps per acomplir un propòsit, en el qual hem de descobrir quina és la nostra funció i com hem de preparar-nos per a executar-la.
Venim a la Terra amb unes qualitats latents i també amb uns defectes a corregir, doncs si tot ja fos perfecte no tindria sentit efectuar cap retoc ni els diversos esforços a que ens veiem obligats.
La majoría, condicionada per factors mundans, passa la vida sense saber què ha vingut a fer, ocupant-se de sobreviure i divertir-se. En les interaccions i activitats és on s´ha de desxifrar el missatge, però no sabem extreure el contingut ni adonar-nos de subtileses que indiquen posicionaments més òptims, tant per a nosaltres com altres mitjançant intercanvis.
Quin potencial arribem a extreure de nosaltres ? Realment molt baix, doncs entre la manca d´auto-coneixement, la mínima introspecció, enfocats en l´extern i superficial, centrats bàsicament en afers materials, dedicant el poc temps lliure a converses banals i ocupacions insubstancials, malversem contínuament les oportunitats que se´ns presenten per a convertir-nos en millors persones.
Plantejant els objectius pensant només en el guany personal, on prevalen els interessos egoistes per damunt d´un servei mutu, no és d´estranyar que es mantinguin les mateixes postures durant décades i décades, malgrat constatar que no són les idònies si van generant conflictes enlloc d´aportar solucions.
L´ésser humà podria fer molt i fa molt poc pel plantejament erroni dels objectius. L´afany lucratiu centrat en el jo el separa de la resta, perdent força, col-laboradors i ocasions d´avançar, total per uns guanys que no satisfaran ni seran profitosos, per la forma en que s´aconsegueixen i com s´inverteixen després.
Cadascú ha vingut a realitzar un propòsit de creixement individual acoplant-se en el col-lectiu a través d´uns serveis. El no executat queda pendent, per això és tan important saber administrar temps i recursos per acomplir la nostra tasca, que consisteix en la progressiva conscienciació i en el perfeccionament de les manifestacions.

ESPERANCES

Esperança és allò que ara ho hi és i volem que hi sigui, i també alguna situació present del nostre agrat que desitgem preservar.
El concepte d´esperança pel fons que conté és una crida a l´optimisme, a la confiança. El bo per a mantenir-ho, i les dificultats o adversitats que poden canviar cap a millor.
Injectar positivisme està molt bé per atraure les vibracions que facilitin la consequció del pretés, però també hem de ser equànims observant cada tema concret amb els pros i contres, el marge de maniobra, constatar de que es disposa, que fa falta i si es pot aconseguir, la preparació individual i/o col-lectiva segons de que es tracti per afrontar amb garanties el propòsit; doncs per més esperances que tinguem, si no s´està prou capacitat, no disposem dels recursos indispensables, i les condicions adverses pesen més que les favorables, l´esperança en si mateixa no modificarà el panorama.
Hi ha factors on l´éxit del que perseguim recaurà en nosaltres, en les pròpies accions i facultats, i malgrat haver d´encaixar amb el medi, la responsabilitat serà nostra. Després hi ha questions on depenem de l´intervenció d´altres persones per al seu resultat, adoptant una postura passiva, expectant, així com en la primera hem d´estar actius.
Que les coses vagin bé, funcionin en qualsevol aspecte, és normal que ho pretenguem. Sotmesos com estem a les lleis universals, només serà possible si es produeix la confluència pertinent. El que ara ens envolta es va formar en un passat, és la causa. I el que anem executant en cada present tindrà un efecte. Per tant, si de debó volem l´harmonia, el benestar constant, la causa les ha de contenir.
Si el circundant és caòtic, senzillament és consequència d´haver procedit amb maneres errònies, aleshores l´experiència de transformar-ho recau en l´habilitat d´imprimir ordre en el plantejament i en l´execució, constatant si els recursos amb que comptem ara i els que podem generar poden fer viable el canvi desitjat.
I l´altra llei de l´atracció on igual atrau a igual i l´oposat repel, significa que si actuem amb correcció el resultat reportará correcció, però si actuem amb negligència la rèplica també estarà en consonància.
L´esperança de conservar, d´adquirir o de canviar, segons cada cas, dependrà per tant de sincronitzar amb les lleis i el que aquestes ens demanen.

VALORS I COMPORTAMENT ( II )

Què té valor ? Allò catalogat com a important, però en aquesta apreciació en ocasions és possible que no sigui així.
De debó té valor el que condiciona, limita, esclavitza, proporciona guanys d´un cantó a canvi de pérdues en un altre ?
Hem de tenir en compte que les valoracions s´efectuen a títol personal, i això depèn de l´edat, de la formació, dels recursos, de les inquietuds, el tipus d´objectiu i l´àmbit d´acció.
La incidència del valorat  ens donarà la resposta. Si aporta beneficis, manté o conserva, si és motiu d´expansió o millora, serà positiu. Si el suposat valor restringeix, buida més que omple, és més un desig utópic que real, serà negatiu.
El comportament respon a una motivació, a un interés, a unes obligacions o necessitats. No es pot mesurar l´equivalent entre el valor i el comportament. La relativitat d´un valor dependrà de factors diversos, del propi codi de prioritats, del que representa o pot representar, del contingut ideològic, del component afectiu.
Per aconseguir el pretés s´ha de procedir amb correcció, considerant la possible repercussió en altres, en el col-lectiu, on l´ética és primordial, movent-nos per a uns fins nobles tenint en compte el proïsme per a no abusar ni perjudicar.
Valor és el que no caduca, que és inalterable, amb el que es pot comptar, el que uneix, el que és capaç de despertar en nosaltres la millor versió, que fa emergir un comportament acurat pel reconeixement dels bens immensos al nostre abast.
Viure és un potencial a desenvolupar, on la seva constatació dependrà de l´actitud, de les capacitats adquirides i propòsits.
Hi ha valors interns i externs. Els externs poden fluctuar, però els interns sempre hi són si estem en equilibri i l´afany de superació té en nosaltres el revulsiu indispensable per a incrementar-los. Amb els  valors interns efectuem els intercanvis per accedir als valors extens.
Té valor el que ens permet ser cada vegada més pulcres, més íntegres, procedir amb més harmonia, incidir més positivament en nosaltres i l´entorn pel que expressem; doncs tot això és consequència del comportament. I quan l´habilitat d´encaixar els valors i el comportament impera, s´esvaeixen els dubtes sobre que té valor o no.

VALORS I COMPORTAMENT

El comportament ha d´anar en consonància al que valorem i també al que no valorem.
Els valors en cadascú depenen d´un conjunt de factors, similars en algú i diferents en d´altres, en funció de les diferents influències rebudes, les pròpies inquietuds i objectius. El que pot ser motiu de gran valor en una zona concreta del planeta, pot ser intrascendent en una altra per riquesa d´uns i pobresa d´altres. L´importància és relativa si aquesta oscil-la en més o en menys tractant-se del mateix tema.
Per què té valor tal o qual cosa per a nosaltres ? Quins requisits són necessaris per a dotar de valor un objecte, una idea, un recurs ? És un concepte abstracte on individualment considerem valuós o no, fins i tot la vida, valorada com el principal punt a preservar ¿ ho és realment si la persona malversa la salut, talents, i enlloc de generar condicions satisfactòries ho fa en pérdues ?
És un tema complex perquè és subjectiu, i dificilment es produeix una unanimitat de criteris. El lloc de residència, els bens de que es disposi, la idiosincràsia del pais, fan decantar envers uns ítems, on l´interessant és veure que impulsa a donar valor a segons que; doncs aquest mateix valor pot ser nociu per a implicats directes, la qual cosa posaria en dubte la seva validesa.
De què som capaços o seríem capaços per aconseguir el desitjat ? Valdria la pena segons quins esforços ? Amb quina finalitat ? Estem segurs d´avantmà que si obtenim el pretés serà per a una situació millor a l´actual ?
Hi ha valors transitoris i valors eterns, valors materials i valors espirituals. Sempre estem al mig entre tots ells, i si bé cal vetllar per allò considerat primordial, també hem de donar un objectiu elevat als propòsits per a no quedar-nos en simples animals a la recerca de cobrir les necessitats físiques de subsistència. I en aquest apartat influeix decisivament els condicionants econòmics i les pròpies inquietuds interiors per atorgar-li un valor poc present o molt present.
L´exterior té el seu origen a l´interior, i la recerca de valors a fora s´encaren pels valors que disposem a dins. Això ens indica que hem de trobar les mesures oportunes que permetin l´equilibri entre l´intern i extern per a que el " valorat " acabi reportant un benefici profitós.

APROFITAR LES OPORTUNITATS

Oportunitat és l´opció a obtenir un benefici. Si fem certes operacions, determinats moviments, en podem extreure un profit, del contrari el significat del terme no podria ser el que se li ha atorgat.
A vegades les " oportunitats " valen l´esforç com a contrapartida per la seva aportació, i en altres ocasions poden resultar indiferents o fins i tot millor rebutjar-les. En cada cas s´ha d´observar el tipus d´oferta i la incidència que pot tenir.
Molta gent acostumats a voler les coses fàcils associa oportunitat a una espécie de regal, un premi, quan al darrera hi ha un intercanvi que suposa haver de donar. S´ofereixen temptacions on hem de discernir si ens convenen i són útils, doncs l´oportunitat implica un esforç.
Les oportunitats provenen de les accions i les relacions. Actuar és entrar en contacte amb el que ens envolta a la recerca de propòsits, i en l´intent d´encaix de la manera més apropiada és on podem extreure el fruit del que pretenem. Les oportunitats sempre estan presents, aprofitar-les depèn de la capacitat d´observació, d´atenció i saber desxifrar el contingut més enllà del visible i perceptible per a que aflori el missatge aplicatiu a la pràctica.
Encerts i errors, éxits i fracassos, situacions de benestar i malestar, relacions fluides i obstructives, facilitats i dificultats, el que ens sembla agradable o desagradable, el bon estat de salut o malaltia, es decanti per on es decanti la balança, em ambdòs sentits hi ha una o varies oportunitats que ens posen a prova les nostres habilitats per a eixamplar el camp de visió adoptant la postura adient per anar a un context millor d´on estàvem ubicats.
Quan travessen per una " crisi ", hem de posar un suplement extra per a transformar l´experiència del moment. Això demana cercar alternatives, prendre riscos, engrandir el radi d´acció que ens pugui dotar de les oportunitats per a canviar una tendència de pérdua per una de guany. A vegades s´aconsegueix el propòsit i altres no, de totes maneres el que s´acabi produint serà el que necessitem per al nostre desenvolupament, la qual cosa significa que " la pérdua aparent " pot ser en realitat un benefici pel que esdevingui a continuació. No hem de precipitar-nos a treure conclusions a mig camí, al final d´un trajecte més o menys llarg és on constatarem l´objectiu.

EFICÀCIA

Eficàcia és el que perseguim en qualsevol esforç realitzat, doncs si no és així seria inútil. Per aconseguir eficàcia és precís disposar d´uns coneixements, d´un cert domini on es desenvolupi l´acció, i una formació prévia atorgant uns recursos que es mobilitzaran a través d´objectius.
Eficàcia és sinònim de haver sabut ajustar subjecte i objecte, adequat, pràctic, oportú, que ofereix un rendiment, realitzant un servei per al qual s´ha creat. Per a plasmar una eficàcia és indispensable una exigència, i això suposa dotar-se d´un ampli aprenentatge teòric amb una habilitat resolutiva, agilitat i rapidesa.
Focalitzats en els interessos més rellevants, l´eficàcia s´enfoca primer els estudis i després en la professió, doncs si no s´és prou competent les opcions per accedir a una bona ocupació i a uns ingressos minven. Està bé que sigui així, per al benefici individual i col-lectiu.
La vida ocupa més apartats que aquests, i on és primordial ser eficient és en instal-lar l´harmonia en hom mateix, doncs transmetem a l´exterior l´estat en que ens trobem interiorment.
Constantment els episodis conflictius estan presents per tot arreu, evidenciant que no es saben acoplar els mitjans amb el fi, sigui per falta de visió, plantejaments erronis, enfoc egoista, per excés o per defecte, la questió és que les interaccions no acompleixen les expectatives, on els métodes i les maneres no són els oportuns per assolir l´eficàcia pretesa.
La correcció és el resultat al final del camí de qualsevol acte o projecte, per tant ens ha d´acompanyar l´afany de superació en uan sintonia constant entre l´abstracció i la concreció, entre els materials d´ús i la seva aplicació òptima en la culminació d´un procés.
Eficaç és apropiat, que aconsegueix el seu comés d´acord a unes característiques en una àrea específica. I nosaltres també hem d´esforçar-nos en portar l´eficàcia en tot el que fem, doncs això palesarà el grau de preparació. d´atenció, de responsabilitat i valoració del que tenim amb les múltiples aportacions que ens proporcionen en els diferents àmbits.

AJUSTAMENTS

Ajustar suposa acomodar, adaptar dues peces, dues posicions, amb l´objectiu de desencallar o encaixar per aprofitar el servei que es suposa ha de realitzar l´aparell o tema en questió.
A nivell personal els ajustaments s´han d´efectuar amb asiduitat, quan el desequilibri apareix en l´aspecte que sigui, hem d´introduir mecanismes de compensació que permetin restablir l´estat oportú. Les advertències són un indicador per a que reaccionem, un avís d´entrada que ens força a fer una pausa, donant l´oportunitat d´esmenar o reparar, abans les consequències no empitjorin. Això ens indica que no sempre és possible fer les coses correctament a la primera, i si el mal no és irreparable, disposem almenys d´una altra temptativa per aconseguir el funcionament adequat si ´s efectuen els retocs pertinents.
En un entorn canviant, condicionat en moltes ocasions per les influències externes i dependències de tercers, és indispensable estar obert a les novetats per adoptar la postura encertada, ser flexible i no tancar-se en banda amb plantejaments restrictius. I al mateix temps ser capaços de mantenir la nostra intregritat, doncs si no és possible ajustar-se pels motius que sigui, s´ha de ser coherent i equànim amb uns principis.
Ajustar-se per a guanyar, ajustar-se per a no perdre, no a qualsevol preu. Primer s´ha de valorar pros i contres dels moviments i el desenllaç que pot aportar, havent de ser hàbils en la decisió i acció.
És bo que es presentin episodis diversos que ens empenyin a cercar alternatives a les acostumades. Fer les coses de la mateixa manera, com autòmates, frena l´improvisació, priva d´experimentar altres variants, ens petrifica i fa vulnerables a reptes d´envergadura per l´encarcarament encastat.
És convenient modificar hàbits cada tant, trencar esquemes antics si ens limiten, posar-nos a prova voluntàriament per anar més enllà a fi d´accedir a noves possibilitats. Els ajustaments obligats o escollits amb llibertat, són necessaris per a trencar postures estàtiques, gaudir del procés i desenvolupar facultats en les diferents facetes on estem involucrats.

TENDÈNCIES

Tendència és inclinar-se a, i això dependrà de factors diversos segons el cas, el moment, interessos, gustos, etc.
Tendència s´associa sovint a prominent, a seguir un camí, unes directrius, on tot plegat el que compta és d´on ha sorgit i quina direcció pren per a determinar el resultat.
Les tendències poden estar en tres nivells : pujar, baixar o estabilitzar-se. D´acord al que es tracti poden ser favorables o desfavorables, en un àmbit concret pujar pot ser positiu, mentre´s en un altre pot ser el contrari, i el mateix si es tracta de baixar, tot és questió del context, la seva incidència i el que comporta.
Tots voldriem potenciar les virtuts en nosaltres pel benefici que suposa, però hem de saber com fer-ho. Si la tendència és a pensar en el propi interés, sense tenir en compte la influència d´alguns moviments en altres o en l´entorn, tard o dora es produirà un conflicte, i els possibles beneficis tindran un preu a pagar que en el fons serà una pérdua : de tranquil-litat, de confiança, de relacions.
Abans d´emprendre un projecte hem de perfilar on ens pot conduir, si estem capacitats, si disposem de suficient preparació, ja que el desenllaç dependrà bàsicament dels moviments efectuats i el que es derivi.
Hauriem d´adquirir un coneixement extens de nosaltres per a reforçar els talents a desenvolupar, i a la vegada reduir les expressions incorrectes que ens perjudiquen. Potenciar unes tendències i eliminar unes altres per a dotar el nostre edifici particular de millors prestacions.
Les tendències s´adquireixen per diverses raons, moltes d´elles per inercia o per inconsciència, per tal motiu hem d´estar atents al que fem i constatar les causes i els efectes, per a que enlloc de ser uns esclaus ens convertim en directors; i enlloc d´anar pendent avall remuntem la corrent adreçant-nos envers el camí saludable. Aquest ha de ser l´entrenament, que les tendències, siguin quines siguin, ens decantin continuament envers accions constructives.

NUTRICIÓ GLOBAL ( II )

Els cossos superiors s´han de sintonitzar amb uns requisits especials que hem d´adquirir. El primer pas és tenir aspiracions elevades, si no sorgeix en nosaltres el desig, no podrà aflorar el potencial per manca dels revulsius indispensables. El segon pas és saber quines eines són precises per a establir connexions. A partir d´aqui dinamitzar la voluntat al servei d´una causa encaminada a la millora continua de tot tipus d´expressions.
Els cossos inferiors es concentren en afers materials, en el transitori. Els cossos superiors es concentren en afers espirituals, en l´etern. A través del cos físic i el seu manteniment, hem de nodrir-nos dels factors que permetin les condicions adients per a la nostra funció en el col-lectiu, però l´impuls i l´objectiu han d´apuntar envers un alt ideal. Si els interessos són estrictament mundans, no rebrem les inspiracions ni disposarem de la claredat i perspectiva per a viure més enllà de l´estrictament elemental.
Els cossos superiors són els que ens empenyen a voler ser més que simples individus, a atraure l´intangible que és on radica la satisfacció de l´experimentat en el món material.
El cos àtmic canalitza l´energia de la voluntat d´on brollen els objectius del nostre propòsit existencial. El cos físic és l´expressió manifesta del que emergeix del cos àtmic. Si ens conformem en abarcar l´estricta subsistència, aleshores no es mobilitzarà la força continguda en el cos àtmic.
El cos búdic és qui ens fa adonar de la necessitat de cuidar i ajudar als altres. Si tothom pensés així en atendre i socòrrer el proïsme. immediatament s´acabarien els conflictes i les mancances.
Enlloc de pensar en els propis interessos posant l´individualitat en un cantó i la resta a part, vetllar tots per tots cobrint les necessitats de cadascú amb un suport permanent on la globalitat manté les unitats en benefici mutu.
El cos causal és el receptacle del coneixement superior, tot el gran i noble passa a formar part de la substància del cos causal. Entendre els principis i els desencadenants, facilita adoptar la postura apropiada per harmonitzar les parts amb el conjunt.
Els cossos inferiors ens fan centrar en les demandes particulars. Els cossos superiors s´enfoquen en l´unitat per a connectar amb la font i propòsit ulterior.

NUTRICIÓ GLOBAL ( I )

Acostumats a viure a l´exterior, la majoria associa el terme " alimentar-se " a nodrir el cos físic, i a part d´aquest tenim altres cossos que precisen una alimentació específica d´acord a la seva funció.
La naturalesa inferior té els seus equivalents en la naturalesa superior, on l´evolució individual ens apropa o distància envers un o altre segons el nivell.
Tothom sap alimentar el cos físic, el que potser alguns no saben és que està protegit pel cos etéric, invisible als nostres ulls, que és l´encarregat de vetllar per la vitalitat. Segons la qualitat i quantitat de l´ingerit en els diferents aspectes, disposarem d´unes determinades condicions.
L´equivalència en la naturalesa superior del cos físic és el cos àtmic. De la màxima densitat a la màxima subtilesa, la voluntat suprema d´on emergeixen les altres expressions. Connectar el més alt amb el més baix desxifrant la funció a realitzar.
Els cossos superiors amb les aportacions rebudes, permetran dinamitzar el vigor intern vibrant amb dimensions més elevades, a fi de desenvolupar facultats en forma de percepcions. inspiracions i intuicions, obrint-nos a l´infinit.
El cos emocional correspon al cos búdic en l´esfera superior. Aqui es tracta de trascendir els desitjos centrats en el personal per l´impersonal en forma d´amor universal.
El cos mental té el seu equivalent en el cos causal. En el pla inferior accedim a un aprenentatge limitat, però el cos causal desvetlla els misteris i interrogants si som capaços de sintonitzar-nos a base d´una instrucció i entrenament que despertin gradualment la consciència.
L´alimentació va de dins a fora i de fora a dins, atraiem les condicions de la mateixa vibració on ens ubiquem pels esforços i desitjos. Si introduim elements positius, és el que ens alimentarà, i a l´inrevés exactament el mateix.
Els aliments de qualitat s´extreuen de la claredat d´idees, de l´equanimitat, sentiments nobles, de tot el que genera benestar empesos per l´afany de correcció.
Els dèficits, el malestar, són consequència de no haver ingerit els aliments apropiats, ja sigui en el mental, emocional o físic. Es comença per una idea errònia que impregna l´emoció, traduint-se en una acció disonant que repercuteix en problemes de relacions, diners o malaltíes.
Si desitgem viure disposant de condicions favorables en tots sentits, la clau és alimentar-se correctament en els diferents cossos amb el que precisen, i així podrem accedir al que volem.

ELS TRES ATRIBUTS

Hi ha tres aspectes que tothom voldria tenir : saviesa, bellesa i força, doncs ningú desitja els seus antònims de curt, lleig i fràgil.
Els tres atributs atrauen admiració, ja que suposa disposar d´un poder d´atracció, bé a través de l´intel-lecte o del cos. A part de l´impressió immediata externa, aquests dons contenen més singularitats.
Saviesa com un conjunt de virtuts obtingudes gradualment manifestant-se en accions pulcres, on la mesura òptima i l´harmonia és la tònica.
Bellesa com a constatació d´un equilibri de formes, entre el pensament i sentiment evidenciat en el físic.
Força a tots nivells forjada per un nodriment adequat tant en l´aspecte mental, emocional i físic.
L´integració o acoplament entre la nostra parcel-la individual amb el col-lectiu, afrontant qualsevol situació amb capacitat de discerniment, estabilitat afectiva i recta conducta.
El dia a dia ens va presentant reptes diversos, a vegades amb unes característiques que exigiran un alt grau de concentració i claredat per a resoldre-ho, altres seran minucies de fàcil execució.
Dotar-nos de les qualitats dels tres atributs exigeix uns requisists, res es dóna gratuitament ni per que si, hi ha un detonant que ho propicia. La força física es pot desenvolupar amb entrenament, arribant a un límit d´acord a la pròpia constitució i altres factors que hi incideixin. La bellesa a part del mostrat externament, depèn d´unes maneres acurades, en les paraules, en els gestos, en el refinament, en el que s´és capaç de transmetre deixant una empremta. La saviesa és el que més costa d´obtenir, demana una exigència constant, englobant les tres en una. Mitjançant el poder del pensament atraiem condicions favorables, desenvolupem la força interna que es plasma en força externa, i l´estabilitat general facilita uns sentiments de proximitat, comprensió i calidesa.
La saviesa és la base, la bellesa és el que desprén, la força el resultat del forjat des de l´abstracció a la concreció.

POTENCIAL PERDUT

Desconeixem l´abast del nostre potencial al centrar-nos principalment en àrees concretes i factors de subsistència. Dediquem la major part del temps en estar preparats i executar les tasques pertinents per accedir a uns recursos, això condiciona altres possibilitats degut a les limitacions per a sortir-se dels marges on ens trobem ubicats.
El potencial a desenvolupar té una doble vertent : les aptituds naturals a descobrir i conrear, i encarar les diferents proves de tot tipus que es van presentant amb l´objectiu de mantenir l´atenció, ser precís en el pensament i els moviments, exercitant el discerniment per a resoldre qualsevol dilema.
Concentrats en les obligacions diaries, en la rutina, en vetllar per l´essencial, deixem de banda altres aspiracions, conformant-nos en subsistir envoltats sovint de condicions exemptes de qualitat que voldríem transformar però no sabem exactament com.
Per a conservar el primordial amb una actitud entre pràctica i desconfiada, perdem oportunitats de creixement i la satisfacció que podríem sentir, optant pel poc però segur encara que les expectatives es quedin per sota del desitjat. Conformar-se en anar tirant sense riscos potser proporciona una feina i uns diners, i també desencís al constatar com les circumstàncies ens dominen enlloc de ser nosaltres qui agafem les regnes i la direcció.
Molta gent actúa per sota les seves possibilitats, per comoditat, per no arriscar-se, per por al fracàs, per no agafar responsabilitats, reflectint-se externament en plantejaments porucs i resultats pobres.
Evitar, no afrontar, es tracti de situacions o relacions, on a priori es pensa que els desencadenants poden ser pitjors del que hi ha actualment, és una covardia que no resol el fons, una forma de pensar inútil tenallada per unes pors imaginaries, on l´única manera de resoldre afers encallats és amb idees clares, visió en perspectiva i accions resolutives.
El que ens  envolta i voldríem millorar, no es modificarà si no desitgem apujar el nivell, primer en nosaltres amb tots els canvis que comportaria, i a continuació en els diferents fronts on podem incidir amb les nostres aportacions.

FER O NO FER

Sovint ens trobem en disjuntives sobre decisions a prendre si no dominem massa el tema, si és una situació nova, o en les mateixes accions diaries repetitives.
L´objectiu del que es mobilitzi és encertar-la, però moltes vegades l´afer en questió depèn d´un procés més o menys llarg i d´intermediaris diversos. De part nostra hi pot haver determinació, un plantejament acurat i un procedir correcte, on tot plegat no garanteix l´éxit si hi ha una dependència de tercers.
Tenim situacions on fer és una necessitat, per a preservar un ordre, aconseguir recursos, etc. I altres variants on no fer és aconsellable per què pot suposar una pérdua o pitjors condicions.
El dilema fer o no fer sovint és de caire emocional respecte a relacions. Els dubtes sobre la conveniència o no de mostrar-se actiu o bé passiu, esperar amb paciència o dinamitzar el que es troba en un impasse. L´incertesa del resultat, la no convicció, la falta de seguretat, ens fa aturar per a observar les possibilitats segons l´elecció, que tampoc descobrirem fins la seva conclusió en un sentit o altre.
També hi ha el fer o no fer en temàtiques intrascendents, coses puntuals, on la decisió acostuma a no afectar en gran manera, ni a l´individu ni a la questió de fons.
Tant en el fer com en no fer, hauriem de clarificar el ressó posterior en nosaltres i els demés. Obrar amb consciència, amb equanimitat, vetllar per l´harmonia i quedar en pau internament i externament.
Tot el que mobilitzem i té unes consequències comporta una responsabilitat, per tant, abans d´exterioritzar el que primer és invisible, hem de veure l´impacte a curt i llarg termini. Per desgràcia massa coses es fan amb imprudència, producte de la inconsciència, falta d´atenció i desconnexió del quadre complet, d´aquí els errors amb el que poden arrossegar a continuació.
Sigui quina sigui la situació, tant si és apropiat fer com no fer, hem de posar els cinc sentits, el discerniment i la concentració per a que la decisió final suposi el correcte.

CAOS - ORDRE

L´ordre és l´estat natural, el caos és trencar aquest estat. Ubicar cada cosa al seu lloc per a que exerceixi la seva funció, i quan no hi és ni fa el que ha de fer és quan s´esdevé el caos.
Per a instaurar l´ordre hem de saber que volem, amb que comptem i tenir l´habilitat d´encaixar els components que intervinguin. Claredat, voluntat i capacitat executora, són fonamentals en aconseguir i preservar les condicions que perseguim dotant-les d´un servei útil.
El caos és una desconnexió, la qual cosa provoca no veure amb nitidesa, i en consequència les accions producte d´uns criteris erronis, condueixen a tensions i conflictes que només es resoldran amb sentit comú.
Hi ha caos perquè hi ha espai entre nosaltres i les persones. Si tanquem aquest espai, llavors podrem eliminar l´origen; però això només és possible si la foscor causant dona pas a una amplitud de mires clarificadora.
Ordre és sinònim de ben fet, acurat, correcte. Caos és sinònim de mal fet, desacurat, incorrecte. L´ordre és situar les parts individuals en confluència pel bé del conjunt. El caos separa, i llavors ni les parts ni el tot realitzen la funció que pertoca, resultant inútils.
L´ordre és una questió de civilitat, bones maneres, organització, procedir amb pulcritud per el benefici que suposa. En definitiva és l´aportació de tots per a tots en perfecta sincronització.
L´ordre és el que ha d´imperar, pel qual hem de vetllar sempre. El caos és temporal, i quan es presenta en el context que sigui, els esforços s´adrecen a restablir l´harmonia. Si les condicions caòtiques s´allarguen es viu en una provisionalitat indefinida que genera incomoditat, baix rendiment i estancament.
L´ordre l´hem de forjar a l´interior amb un equilibri global manifestant-lo externament. Si no hem introduit l´estabilitat indispensable mentalment i emocionalment, hi haurà escletxes on el caos es podrà manifestar, repetint-se amb asiduitat o esporàdicament si persisteix el desequilibri.

MADURESA

El concepte de maduresa no ha de vincular-se inexorablemente al fet de tenir més experiències, més edat. Això no és sinònim d´aprofitar-ho per a evidenciar que hem après i ens ha servit per a millorar.
L´actitud madura és una questió de consciència, i de la comprensió implícita que comporta a continuació ha de venir la responsabilitat.
Quin és el grau de consciència individual i social que impera ? Qui és autènticament responsable ? En la forma de parlar i actuar es posa de manifest, i la manera de viure és un clar indicador del grau actual de maduresa.
Les relacions són la prova més evident del nivell assolit al llarg del temps adreçat a polir-nos, a mostrar-nos més comprensius, a reduir la porció egoica pensant més en l´altre, a introduir progressivament més dosis d´amabilitat, esperit de servei i harmonia.
Immadur significa que es troba en el seu inici, que requereix un procés per arribar a un estat òptim. No pot oferir el màxim a l´estar en vies de desenvolupament.
Madur és el producte, objecte, persona, que ha passat una série d´etapes fins assolir el punt de creixement, sabor o expressió idoni.
Quan les nostres maneres no són apropiades, posem de manifest immaduresa, doncs estar a punt és un equilibri de proporcions.
El creixement físic té una duració limitada, a partir de la qual es tracta de mantenir en bon estat. El desenvolupament mental i espiritual és perpetu, no hi ha limits, i tenint en compte el baix nivell de coneixement humà per la desconnexió a la Font, és absolutament primordial seguir eixamplant la consciència per adquirir la maduresa que ens faciliti ser pulcres en totes les manifestacions, per al bé personal i col-lectiu.
En el nostre creixement individual sempre hem d´aprendre més, sempre hem de fer més, per tant sempre estem immadurs per més que fem i sabem. I aquest és el major al-licient que tenim, esforçar-nos contínuament per a madurar cada vegada més aplicant les directrius supremes.

DISCIPLINA

Disciplina és un conjunt de normes que cal seguir. I quina és la finalitat ? Preservar l´ordre i obtenir un rendiment als esforços realitzats.
L´etimologia del mot disciplina ens indica que prové de deixeble, per la constància indispensable del treball regular i el mèrit a assolir mitjançant l´encaix de teoria i pràctica.
La disciplina es pot enfocar en conservar o en incrementar. Conservar l´estat de forma, salut, financer, etc, a base d´un control, unes mesures i una austeritat. O bé incrementar els apartats que desitgem expandir per accedir a un context millor.
Activitats no subjectes a una disciplina no reporten el seu potencial ni donen el fruit que pot oferir. La disciplina s´ha d´implantar com a senyal d´auto-estima, de comprensió i visió de llarg abast. El que vàrem fer ahir repercuteix en l´avui, i el que fem ara incidirà en el demà; per tant si volem estar acompanyats de condicions favorables, és precís instaurar una regularitat com ens ensenya l´organisme amb el seu funcionament sincronitzat.
Sense disciplina no s´obté res amb consistència, on la mateixa indolència immergeix al subjecte en la mediocritat, doncs aconseguir excel-lència en el camp que sigui va acompanyat forçosament d´unes aptituds, de disciplina.
Saber com actuar ho extreiem del coneixement, i aquest només té valor quan és aplicatiu i aporta un resultat.
Es tracta de guanyar, anar a més, o almenys no perdre. La desidida és una comoditat momentània que acaba generant una gran incomoditat al no executar els moviments periòdics que reportarien benestar i condicions més òptimes.
Aquest és un món d´acció, i voler evitar-la és contraproduent per què els mecanismes d´engranatge deixen de funcionar per un ús insuficient.
La disciplina no ha de comportar esgotament, això seria perjudicial. Trobar el terme apropiat en cadascú per a un benefici, aquest és l´objectiu.

AMBICIÓ VITAL

L´ambició està supeditada a un conjunt de factors, i cap allà on apunti ens indicarà característiques de la persona.
L´ambició pot adreçar-se envers objectius externs o interns, materials o espirituals, però no es tracta de decantar-se per un i deixar l´altre, doncs això ens faria incomplets, hem de voler abarcar ambdòs sentits. L´un ha d´acompanyar l´altre, ja que continuament estan interaccionats.
Anem a cercar nutrients a fora per a nodrir-nos a dins, i pel bagatge intern ens adrecem a l´exterior. Els materials i les experiènces són elements de la perifèria, servint-nos per a connectar amb el centre.
L´ambició vital no consisteix en el fet d´accedir a un treball, uns diners, una casa, parella, etc. Aquests ítems poden fer d´intermediaris, on l´objectiu ulterior va més enllà. L´ambició a perseguir és convertir-se en algú cada vegada més perfeccionat en totes les expressions, i primer s´ha de desitjar amb molta força des de el més profund de nosaltres, per a que a continuació atraiem els instruments apropiats que facilitin la deguda preparació.
La majoria, condicionada per la necessitat d´obtenir recursos. s´aboca bàsicament a objectius mundans, però aquests depenen de tercers, estan sotmesos a oscil-lacons, i mai sabem amb qui i amb que podem comptar. En canvi, la recerca de perfecció només depèn de nosaltres, és acumulativa, ningú ens ho pot prendre, i el seu abast és infinit i etern, no hi ha limits.
Vivim vides insubstancials, perquè anem darrere de l´efímer, de valors fràgils, moguts per l´inercia, sense reflexionar a on anem, que fem i la finalitat de tot plegat a on ens portarà.
Enfocats només en el material mai trobarem satisfacció duradera, perquè sempre hi haurà mancances, dependències i frustració. Es tracta de tenir per a ésser, i ésser per a tenir, omplir-nos a dins per a omplir-nos a fora, i en aquesta doble direcció saber com procedir a cada moment instaurant l´harmonia.

ENVEJA

Si estem on hem d´estar, i tenim el que hem de tenir, l´enveja és una postura errònia, doncs suposa voler el que no som i tenir el que no tenim. Pretendre el que és d´altres sense que comporti esforç, desitjant el fruit estalviant-se el treball previ, això és infantil.
L´envejós en questió ha fet mèrits per a disposar del que voldria ? Li convé ? Li serà útil, o només és per a satisfer desitjos de l´ego ?
L´enfoc positiu és valorar el que tenim i no les mancances, mostrar gratitud pel servei que ens reporta cadascú i cada cosa per a encaixar dins d´un ordre immens, i a través de les diferències realitzar una funció específica com a contribució particular en el conjunt.
Voler ser o tenir el d´altres és violentar els esquemes còsmics, una presunció focalitzada en "suposats" plaers que si no hi tenim accés és perquè no estan fets per a nosaltres. I si els volem aconseguir no se´ns donaran gratuitament, haurem de forjar aptituds, voluntat, disciplina i constatar si ho obtenim o no, i després comprovar si la suposada panacea era com imaginàvem.
Res del que ens envolta en aquest moment s´ha produit com un miracle o un joc de mans, és consequència d´enllaços previs, i enlloc de fixar-se en els bens dels altres hem de vetllar pels nostres amb les eines de que disposem.
Per a executar el treball personal precisem uns recursos en consonància, unes relacions determinades, i un lloc apropiat per actuar. El que serveix a uns no servirà a uns altres, i amb aquesta comprensió no desitjarem el que no necessitem o allò no convenient, centrant-nos en la nostra parcel-la i peculiaritats.
Només podem ser nosaltres amb tot el que implica, fixar-nos en algú per les seves virtuts i voler-les adquirir està bé, però encara que ens instruim i entrenem a tal fi, el segell distintiu serà el nostre amb les diferències inevitables.
Hem d´anhelar la nostra millor versió, preparant-nos per assolir-ho, i la resta ja vindrà en la forma, mesura i temps oportú.

PROJECTES

Viure és un projecte permanent, anar afrontant cada nou dia implica omplir-lo amb activitats destinades a mantenir en segons quins casos, a adquirir en altres i augmentar el que convingui.
Els projectes poden ser de continuitat o innovació, preservar unes bases o crear-ne de noves en l´afany de renovació.
No podem romandre estàtics, el moviment es indispensable, i el que hem fet ara o l´aliment ingerit d´un àpat, serveix només per un moment específic, on tot seguit diferents necesssitats empenyen cap endavant a la recerca de nous recursos i tendències.
Projectar és allò que voldriem, que ara és una idea i més endavant pot ser una evidència concreta. En el camí de la seva preparació es creuen altres projectes, doncs l´etern present és un enllaç d´accions entre el deixat enrera i el que serveix en els nous i diferents contextos que es generen.
Els projectes passen diverses fases amb l´intervenció dels 4 elements. L´aire és la llavor en forma de pensament. L´aigua el desig d´experimentar-ho, la sensació. El foc l´empenta que ho posi en acció. La terra la concreció sòlida final.
Cada etapa té unes connotacions que condicionen els interessos d´acord al requerit en el moment. Els projectes sempre ens acompanyen per la mateixa força vital i l´anhel de persistència. Deixar el que ja ha fet el seu servei i agafar noves eines, nous camims per a recarregar-nos, recomençar i perpetuar la pròpia existència.
El tarannà de cadascú, formació, inquietuds, recursos i el medi d´ubicació amb les seves possibilitats, marcaran les inclinacions del que ens agradaria experimentar. Alguns, amb preparació, determinació i viabilitat, aconseguiran concretar en fets els projectes. Altres, més teòrics, poden imaginar mentalment que faran moltes coses i al final quedar diluits per què el pensament si no s´acompanya d´acció s´esvaeix com el pas d´un núvol.
L´objectiu és que la idea s´impregni de desig, a fi de dinamitzar l´invisible convertint-ho en visible. Si els projectes ens porten a progressar haurem fet l´oportú. Si comporten pérdues serà questió de revisar les causes per a revertir-ho en futurs guanys mercès a l´aprenentatge.