LA FINALITAT I EL RESULTAT

El que empeny a moure´ns pretén un objectiu, aquest pot ser imminent o a un termini més llarg. El fi és l´impulsor amb l´intenció d´aconseguir un resultat.                                                                                         Tots els dies en el seu inici hem d´omplir el buit amb activitats diverses, i en cadascuna el focus és obtenir una concreció que serveixi per a una continuitat, un manteniment o un increment.                                        La finalitat a vegades encaixa amb el resultat i altres no. En el que depèn de les nostres aptituds i recursos, sense la necessitat indispensable de tercers, la finalitat i el resultat poden anar en paral-lel. Quan intervenen factors externs no controlables per nosaltres, el resultat pot ser proper o allunyat d´acord al desitjat o imaginat.                                                                                                                                            Quines finalitats perseguim ? Quines necessitem i quines són prescindibles ? Qui s´ho pregunta abans d´embarcar-se en compromisos que poden condicionar i limitar en diverses àrees ? La superficialitat imperant, l´enfoc mundà, apunta habitualment a propòsits temporals, que en realitat no expandeixen el potencial ni ens fan millors. A part de les finalitats habituals de subsistència on tots estem immersos, la singularitat individual és qui ha de marcar diferències trobant el nostre encaix en l´entorn contribuint des de el particular al col-lectiu en el constant nodriment de les parts i el tot.                                                      Els esforços tenen l´objectiu d´aconseguir un benefici, del contrari no els faríem. I si tothom està d´acord en els successius processos des de la dependència i ignorància infantil fins a la màxima autonomia possible en l´adultesa, la finalitat d´assolir recursos per a la nostra continuitat no és la finalitat en ella mateixa, això és el mitjà per a descobrir el per què de totes les experiències i el veritable propòsit més enllà del dens i visible.                                                                                                                                     Estudiar és un pont entre una situació de mancança prèvia a una altra reportant recursos per a operar en el medi. Treballar és el mitjà d´intercanvi per a disposar del necessari que cobreixi els buits de les dependències. Les relacions són el gran repte de desenvolupament per aprendre com hem d´actuar en l´etern donar i rebre per a instaurar l´harmonia, on la trama esdevé a l´exterior pel que emergeix de l´interior, per a tornar a l´interior amb l´experimentat i el seu ressò per a seguir refinant-nos en les nostres expressions mitjançant l´increment de consciència que ha d´anar indicant-nos successives finalitats conforme l´avenç com a ésser es faci palès.

ANTÍDOTS PER A LES CRÍTIQUES I DESQUALIFICACIONS

Assistir constantment als comentaris desqualificadors pel fet de ser oposats als seus criteris, desitjos o forma de procedir, a part de no modificar el que voldríem, l´únic que comporta és embrutar l´ambient amb el que és catalogat com a mala parla.                                                                                                                Atacar, criticar per sistema, per que el context imperant els desagrada, sense propostes alternatives adreçades  a millorar l´existent, també és una mostra d´inutilitat al no aportar constructivisme, més aviat contaminació per insistir en expressions negatives.                                                                                         A tots aquests guerrers de paraules, creuen que l´estratègia revertirà en un guany constatable ? Segons les llavors seran els fruits, i si són amargs així serà la maduració. Voler canviar el que de moment no es pot ¿ la brillant idea d´anar abocant bilis aplanarà el camí envers el desitjat ? Davant d´una actitud estèril per que és improductiva, l´antídot són respostes constructives i una gestió eficient. Davant paraules nícies oïdes sordes. Per a contrarestar l´estupidesa, discerniment clar, ampli, i visió en perspectiva.                      Ens poden explicar aquests éssers tan perfectes el manual de les bones maneres, que pel que sembla els falla d´inici comprovant que l´únic que dominen són els exabruptes ? Pel fet d´insistir en menyspreus, en l´afany de desacreditar, creuen que els acostarà a l´objectiu que voldrien aconseguir ?                                   Queixar-se, emprar un to i llenguatge desagradable, el que fa és avorrir, cansar a qui escolta reiteradament una vegada i una altra ximpleries sense solta ni volta, que brollen directament d´una frustració no acceptada que no superen per la pròpia ineptitud que els delata com el que són realment, uns incompetents En la seva ceguesa no s´adonen que el contingut dels discursos amb expressions freqüents com humiliació, indignant, no complidors amb la llei, és justament el que venen fent ells mateixos com un segell distintiu marca de la casa. Una projecció monumental com un mirall incapaços de veure ocupats com estan en cercar els termes més barroers possibles.                                                                                    Què podem fer amb aquesta colla d´exaltats ? Sempre tenen raó i els oponents sempre estan equivocats. No es pot dialogar amb qui té a punt la visceralitat quan les coses no surten com vol. S´ha de ser responsable, de les paraules i la seva incidència, i de les accions i el que comporti. Ara bé, pendents de descarregar les impureses acumulades a l´interior, difícilment es faran responsables de tota la buidor manifesta que palesa uns arguments insostenibles. Ells no han de rendir comptes per que són impecables, i la responsabilitat la deixen per als que no paren de cometre errades d´acord als seus judicis.                       Tots aquests profetes d´un passat recent i els actuals, desapareixen d´escena, i després ningú es recorda d´ells. Les males maneres no els han dut a l´èxit, sinó als pou de la misèria, perquè la manca d´intel-ligència inevitablement desemboca en fracàs.

IRA I DEPRESSIÓ : DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA

Ira i depressió són dues cares de la mateixa moneda. Ambdues són expressions de frustració per que no passa el que es vol. La ira s´exterioritza amb soroll, agressivitat, i altres persones o bens poden rebre les consequències. La depressió s´interioritza, habitualment es porta en silenci i no se´n fa ostentació.              La ira palesa un desig insatisfet de l´ego que vol imposar per la força o amb males maneres les seves pretensions. Pot haver un suposat justificant que no és justificable al trencar l´ordre i l´harmonia automàticament perd qualsevol consistència.                                                                                                   La depressió interioritza un desencís del que es veu, sent o experimenta. Externament acostuma a passar inadvertit a diferència de la ira que pertorba la tranquil-litat ambiental.                                                         Al Bhagavad Gita versicles 62-63 pàgina 28 diu això : al cavilar sobre els objectes sensoris concep un apegament a aquests; de l´apegament sorgeix el desig ; del desig neix la ira ; de la ira procedeix l´il-lusió; de la il-lusió la memòria confusa; de la memòria confusa la destrucció de la raó; per la destrucció de la raó es sucumbeix.                                                                                                                                                    La ira fa que la saviesa l´abandoni, i el seu rostre perd l´il-luminació. És questió d´observar. Passa de la categoria humana a animal. La imatge humana i la no humana té a veure amb la intel-ligència superior que es manifesta com a llum al rostre. No es volen acceptar uns fets, unes aspiracions no acomplertes, i es perd l´oportunitat de veure el disseny implícit rere els esdeveniments.                                                                   Una manera per a vèncer la ira és el dejuni. Corregeix el rostre i instaura la saviesa, perque la ira és precipitació, irreflexió o no preveure les consequències. La persona pot veure injusticies, es vol sublevar, i empés només per un desig frustrat no podrà descobrir el motiu subjacent que el fa experimentar aquest context i la seva finalitat.                                                                                                                                 La depressió a l´igual que la ira, són expectatives no acomplertes.

LES FORMES DE REACCIÓ : MILLORAR O EMPITJORAR

Com reaccionem davant d´una situació ? Dependrà de la magnitud de la nostra possible implicació propera o llunyana, del valor atorgat al context, de la capacitat d´anàlisi, d´imparcialitat, dels criteris ideològics, del que sigui significatiu i important per a nosaltres.                                                                    Podem ser reactius o proactius. Si l´èmfasi recau en el que molesta, el que desagrada, no serem capaços de desxifrar el missatge de fons i l´oportunitat de l´experiència. Si observem en perspectiva amb visió de conjunt, podem accedir a un escenari que ofereixi possibilitats imprevistes que siguin més favorables que el panorama actual.                                                                                                                                           Reaccionem amb calma o exaltats ? Escoltant el seny racional o duts per emocions ? Segons ens decantem el desenvolupament anirà en un sentit o en un altre, i ens aproparem ja sigui a la millora o a l´empitjorament. El mateix tema desperta defensors i detractors. Com és possible aquesta divergència ? La diferencia radica en els conceptes, en la idiosincràsia individual empesa per uns ideals als quals se´ls hi atorga un valor, juntament amb una influencia cultural i sobretot de nivell de consciència que permeti ser equànim i amb amplitud de mires.                                                                                                                   Quins són els arguments per a creure que certes situacions milloren o empitjoren ? Són capaços d´exposar pros i contres des de la imparcialitat deixant de banda interessos particulars ? Algú que es mostra vehement, irracional, agressiu, pot dilucidar amb claredat sobre el què és apropiat o no, el que és convenient o no ? Des de la subjectivitat s´ha de ser objectiu. No per que creiem que allò és bo o dolent, és irrefutable, és senzillament l´opinió forjada des d´una perspectiva específica influenciada per factors diversos.                                                                                                                                                            Com es pot defensar la perpetuació de postures estàtiques pels segles dels segles quan el ritme vital ens empeny cap endavant constantment ? Com s´encaixa el desig perenne d´immobilisme amb el moviment permanent ? Preservar uns fonaments esquerdats de debò condueix a una situació ideal ? Quin és el veritable motiu de la por al canvi ? Per que no es volen afrontar reptes que condueixin a unes condicions més satisfactòries ? Disposem de lliure albir, i aquest depèn del coneixement que faciliti decidir en un sentit o en un altre. Com més primaris i reaccionaris, més tendència a empitjorar per les pròpies expressions negligents. La millora d´un context prové d´un discerniment clar i ampli, acompanyat del medi i recursos pertinents per a concretar-ho. Cada dia es presenten dilemes on podem millorar o empitjorar. Si les passions, exageracions i incongruències prevalen, no es pot ser resolutiu. Millorar requereix un compendi d´aptituds i bones maneres, acompanyat d´un anàlisi precís, equanimitat i enfoc de conjunt.

LA HUMANITAT I L´ORQUESTRA DEL TITÀNIC

En què s´assembla la humanitat a l´orquestra del titànic ? En que ambdós estan embarcats en una aventura amb l´intenció d´experimentar moments gratificants, però l aparició d´imprevistos generen problemes que al final condueixen a una situació desastrosa malgrat els esforços per a evitar-ho.                                         Tenia lògica i sentit comú anar tocant mentre´s el vaixell s´anava enfonsant ? Té lògica l´actuació humana degradant el medi a la recerca d´uns interessos, advertits de que s´ha de procedir de forma diametralment diferent per a no deteriorar encara més les fonts de nodriment vital ? De què serveix un enriquiment desmesurat que hauria d´aportar més qualitat si els perills assetgen en múltiples fronts fent trontollar aquesta qualitat ?                                                                                                                                              Volem satisfacció durable  i dolor momentani, però justament les accions ens condueixen en la direcció oposada, constatant dolor durable i satisfacció momentània. Si pretenem un objectiu i el resultat és el contrari, significa que el plantejament i l´execució no és l´apropiat.                                                               L´orquestra del titànic pensava en els passatgers, la seva actitud era altruista, en canvi, la humanitat, empesa pels propis interessos, no harmonitza el personal amb el social, que és la causa de les problemàtiques.                                                                                                                                                Immersos en la banalitat, auto centrats en els desitjos particulars, tenim un gran desconeixement de les pautes òptimes que hauríem d´adoptar per a una vida saludable i amb més possibilitats que les habituals. I segur que molt poca gent sap per exemple l´exposat en el volum VIII del Zohar secció Shemot 2 pàgina 8. Diu així : quan escollim caminar pel camí espiritual, els nostres moments d´aflicció i tristesa són misericordiosament breus. En canvi, si ens permetem desitjos egocèntrics, llavors el patiment és intensificat i perllongat. Aquest patiment intensificat i perllongat s´observa a diari en múltiples fronts i maneres. Caos i destrucció deriven de la foscor, són la consequència d´unes accions maldestres i uns propòsits erronis, per que és la llum qui aporta abundància, pau, concordia i benestar.                                 Els preceptes espirituals assenyalen que no passa res que no tingui a veure amb la nostra correcció. Per tant hauríem de preguntar-nos : per què hem d´experimentar aquestes degradacions ? com serem capaços de veure el missatge amagat en l´acontegut per a entendre i tenir la possibilitat d´esmena ?.                         Mala peça al teler amb el nivell imperant, la inconsciència generalitzada i els objectius estrictament mundans. Anar tocant impotents mentre´s el vaixell es va enfonsant.

LES QUEIXES VENEN DEL BUIT

Per què ens queixem ? Per que des de el nostre criteri no s´està procedint en un passat o en un present amb la correcció que hauria de ser entre les prestacions potencials i el que és. Ens podem queixar per raons diverses : per que falta quelcom; per un servei deficient ; per condicions en mal estat ; per no rebre una atenció acurada. En definitiva, mancances, baixa qualitat, no estar a l´alçada del que s´ofereix.                    Les queixes frequents s´adrecen a incompetències humanes o un mal funcionament de maquinària. Entre el que voldríem i el que hi ha, la protesta argumentativa indicant les falles i les possibles alternatives resolutories, paliant l´obstrucció amb les eines i mitjans que ho desencallin.                                                 Hi ha queixes amb fonament i també injustificades. Pérdues de temps, de diners, repeticions, per que en algun tram del procés s´ha trencat l´harmonia i l´encallament ha aflorat per evidències d´un deteriorament, negligència, desconcentració o ineptitud. Hi ha queixes individuals de tu a tu, i queixes col-lectives en forma de vagues i manifestacions. Les vagues són de caire laboral en demanda de millors condicions en un o més aspectes. Les manifestacions són de caire social pel que ja és en vigor o novetats que es volen impedir. Queixar-se indica que el fons de la questió no és correcte, no és apropiat, o potser si però no agrada a segons qui, i s´espera una millora que ho esmeni.                                                                             Tenen sempre raó els que protesten ? Depèn del que pretenguin, el marge de maniobra entre el possible o no, entre el més o el menys. Voler més o que sigui diferent per a un futur més satisfactori que el present és l´objectiu.                                                                                                                                                          Tothom vol el funcionament òptim permanent del que fem ús, del necessitat, del privat i compartir socialment, i l´extern és reflex de l´intern. El que a fora no funciona com cal, amb avaries, demores, inconvenients, és el que no funciona en un gruix considerable de persones, i només hem de fixar-nos en les relacions, en el medi, en el deteriorament de la natura i del comportament. Dissonàncies, conflictes, tensió, agressivitat, s´ha anat forjant progressivament al no encaixar els propis desitjos amb l´entorn. Aquests generalment són els que acostumen a queixar-se, incapaços d´adonar-se de la seva actitud i consequències posteriors. Rere el que no funciona a ple rendiment, impediments i errors, hi ha un toc d´atenció per a qui ho experimenta. Es tracta d´esbrinar la causa i aprofitar-ho efectuant els retocs oportuns.

LES BAIXESSES IMPEDEIXEN AVANÇAR

La dualitat està present per tot arreu, dues parts amb unes característiques singulars exercint una funció on la dependència empeny a establir nexes de connexió a la recerca d´un objectiu que comporti un resultat.    Hem d´efectuar encaixos constants, i hem de saber com. Ho podem fer empesos bàsicament pensant en satisfer desitjos de l´ego, o bé amb una amplitud d´horitzons que s´adona de la necessitat de vetllar per la globalitat per a uns beneficis recíprocs.                                                                                                           Què veiem habitualment en les pretensions imperants de moltíssimes persones ? El propi profit personal, sense una perspectiva àmplia de les possibles consequéncies del que es pretén i la incidència en altres.      La societat està dissenyada per a un ordre. Cada vegada que es comet una acció catalogada com a incorrecta, les normes i les lleis fan una valoració dirimint un veredicte. Si procedim d´acord al just no hem de tèmer perills o pérdues. Si transgredim el codi de comportament, tard o dora ens veurem immersos en tribulacions.                                                                                                                                                  Estafar, robar, segrestar, violar, matar, tot són manifestacions d´uns desitjos per a sadollar la naturalesa inferior primaria a costa d´altres amb métodes agressius on el guany momentani comporta consequències nefastes a llarg termini.                                                                                                                                     Aconseguir diners per diferents vies és l´objectiu. Aquests delinquents desconeixen que cadascú té una supervisió individual que ens ubica en un lloc concret amb unes característiques precises per a la nostra funció individual respecte al col-lectiu. Les transgressions empitjoren les condicions, d´aquí que sigui tan dificil sortir d´aquest cercle si no és mitjançant la conscienciació d´uns propòsits diametralment oposats amb tot el que implica el plantejament i la posada en escena.                                                                         Què impulsa a maltractar ? Des de el més lleu a les aberracions més grans. Com s´ha forjat la degradació en l´individu ? Res succeeix a l´atzar. Qui és robat és per que tenia un deute per conductes prévies desviades del considerat just. Qui rep una agressió encara que externament sembla casual no ho és. És dificil saber l´origen i la innocència de la victima en aparença. El delinquent s´ha sintonitzat amb una baixa vibració i exerceix d´avisador, no obstant, haver transgredit les lleis rebrà la sanció o càstig corresponent en la mesura i temps adient.                                                                                                      Cada dia esdevenen múltiples episodis d´agressors i agredits, la qual cosa mostra que anem desencaminats en les nostres pretensions, i que a base de violentar l´integritat d´altres persones no aconseguirem ni els recursos anhelats ni pau ni tranquil-litat ni llibertat. Les baixesses només condueixen envers el precipici experimentat en tots els fronts.                                                                                               

PURITANISME EXACERBAT

Ens queixem irritats fàcilment per insignificàncies que elevem a una categoria descomunal, reflex de l´estretor imperant d´uns conceptes valorats desmesuradament per manca d´amplitud. Tot es redueix al que penso, crec i valoro des d una òptica de l´ego.                                                                                          Què és punible ? Què es considera impur ? Qui sap distingir perfectament la diferència entre el correcte i l´incorrecte ? El que es pot fer i el que no, l´acceptable i l´inacceptable ? Unes paraules, uns gustos, una forma de vestir. Què ofèn ? Què és inapropiat ? Per quin motiu ? Cada paraula, cada expressió, cada acció, s´examina amb lupa, on l´insignificant pren dimensions desbocades. Es reacciona exageradament a foteses, i després es passen dies i dies donant voltes a anècdotes puntuals tractant el cas i els suposats infractors com dimonis.                                                                                                                                     Ens hem begut l´enteniment. Estem immersos en l´època del puritanisme exacerbat. Tot pot ser posat en entredit, i tant és que es sigui acurat, si no agrada el que diem o fem de seguida el dit acusador apunta i vol dictar sentència, i aquesta ha de ser exemplar, el més dura possible. Des de policies de la moral vigilant vestimentes, a defensors de la santedat o de la pàtria. Hem de vigilar i guardar distàncies, no posar les mans a segons quins llocs o fer segons quins gestos, no sigui que s´interpreti que forcem a algú a que faci el que no vol.                                                                                                                                                    D´un cantó no s´està disposat a tolerar el que es considera una infracció. I d´altra els que són de la mateixa banda ideològica poden mostrar autèntiques ximpleries però aquestes són apropiades on la llibertat d´expressió és el seu aval, i si els oponents fan com ells, aleshores censura, querelles i petició de càstig sever.                                                                                                                                                               Hi ha persones que traspassen límits quan la conducta és intimidatoria, envaeix el terreny de l´altre, posa en risc la integritat física, i cada cas s´ha d´observar individualment per a treure conclusions i emetre veredictes amb fonament.                                                                                                                                  Mai serà possible una unanimitat quan rere el punt de mira els criteris i valors es sostenen per la moral, l´ètica o una determinada religió. Costa molt ser equànim i imparcial quan s´està impregnat fins al moll de l´os d´uns conceptes arrelats amb una visió sovint reduccionista incapaç d´ampliar la perspectiva i mostrar més misericordia enlloc de la màxima severitat.                                                                                              Totes les lleis són justes ? Tots els jutges són infalibles ? Els perseguidors de les bones maneres, en tot moment, ara i sempre, el que diuen i fan és perfecte ? Si les lleis tenen mancances o són incorrectes, si els jutges sovint es mouen per les pròpies valoracions, si els integristes no són impecables, aleshores com s´ha de procedir per a instaurar la puresa ?

RESIGNACIÓ

Resignació suposa que teníem un objectiu delineat i quan ens posem en moviment per a concretar-ho, unes circumstàncies fora del nostre control impedeixen aconseguir-ho.                                                                  La resignació ens mostra en diverses ocasions que una cosa és el que volem i l´altra el que es pot. És la forma més eficaç per a domesticar l´ego i reforçar la humilitat.                                                                      Acceptar el que no es pot canviar. Constantment succeeixen fets on som impotents per a evitar el curs dels esdeveniments, on l´únic que es pot fer és prendre nota per a que les pèrdues o el nociu ens serveixin de referent per a més endavant.                                                                                                                            Per grat o per força és com podem respondre. Per grat sense resistir ni atorgar massa importància. Per força per no poder afrontar el context.                                                                                                              Resignació és impotència davant els fets. El desig era un i el resultat és un altre. També ens serveix per a no confiar en excés en el procés que va de l´inici al final, sobretot si depèn de la col-laboració externa d´altres o situacions imprevistes lluny del nostre abast de maniobra.                                                              A vegades potser és bo no aconseguir el que volem per les consequències posteriors. Hem de tenir clar l´objectiu i possibles desencadenants. Aparcar el propòsit temporalment si el context no és favorable, i insistir més endavant quan les condicions puguin reportar més possibilitats.                                                 Tothom viu episodis on s´ha de resignar. Els anhels personals suposen exteriorització i depenen del medi, d´aptituds, de recursos, de tercers i de si és adient o no assolir-ho d´acord al nostre tarannà i el que sigui més convenient.                                                                                                                                                Resignar-se suposa no haver culminat o no haver obtingut el resultat pretés. I si no s´ha materialitzat és senzillament per que no era per a nosaltres. Acceptar desenllaços amb pau reforça la maduresa. De les moltes coses que ens agradaria obtenir d´una manera determinada al final ho fan d´acord al necessari a cada moment tant en l´individual com en el col-lectiu.                                                                                  Si aconseguissim totes les pretensions ràpidament sense obstacles ni oposicions, seria molt perjudicial per al propi individu i els que poguessin esquitxar amb el desencadenat. Per aprendre, per ampliar la consciència, hem d´encaixar contínuament amb altres i el medi, i les ocasions que no es produeixen d´acord al desitjat, són grans oportunitats per a enfocar-nos en el convenient desvetllant-ho el fons de l´acontegut a fi d´abocar l´energia en vies més oportunes.

OBRIR-SE A, TANCAR-SE A

Obrir-se pot indicar iniciar, tancar pot indicar acabar. A què ens volem obrir ? A què ens volem tancar ? En ocasions obrir-se té connotacions favorables, i d´altres no d´acord al context i al que pot ocasionar. I el mateix passa amb tancar-se, en ocasions és aconsellable, i en segons quines no.                                            Ens hem d´obrir al que pugui representar una millora, a possibles guanys saludables, a expandir horitzons, a provar noves maneres que ampliin les possibilitats actuals. I a l´inrevés en quant a tancar, en allò que ens posa en perill, que desemboqui en pèrdues, que ens dugui a malalties, a deterioraments. Obrir-se és sinònim d´exterioritzar, tancar d´interioritzar. Hem d´estar oberts a incrementar el nostre potencial constantment, i amb el discerniment saber quan no convé obrir-se a segons què on l´experiència pot ser més perjudicial que avantatjosa.                                                                                                                       L´interiorització és fonamental per a desvetllar el que ens impulsa a dir, a fer o al que volem i on ens condueix. Al matí quan ens llevem encarant un nou dia comença l´exteriorització, el contacte social, l´execució d´activitats. Al vespre, retirats a casa després d´acomplir les obligacions, és el temps idoni per a l´introspecció, on és aconsellable revisar el comportament diari per a esbrinar possibles encerts o errors i com millorar-los.                                                                                                                                              Obrir-nos a determinades relacions i tancar-nos a altres. Els diversos canvis d´època, d´amistats, d´ocupacions, suposa un obrir i tancar. Els inicis van suposar obrir-se, i els finals tancar.                              Amb els anys canvien els gustos, els criteris, els valors, i això implica obrir-se a certes questions en un temps determinat, i posteriorment tancar-se. Aquelles activitats rellevants, amistats asidues que semblaven encaixar tan bé amb nosaltres, de cop i volta desapareixen i es veuen substituides per altres tendències i altres contactes que marquen noves etapes. Tot forma part del procés de cadascú, alguns estancats i altres renovant-se, depenent del tarannà i les inquietuds dels implicats. El que va estar bé en un periode per a obrir-se, d´acord al desenvolupament posterior i objectius després és millor tancar-se. I el que havia estat inconscient o desconegut en un temps comença a formar part del que valorem obrint-nos a experimentar el que s´adequa a les característiques del moment. Saber obrir.nos a o tancar-nos a, és el repte que ens acompanya cada dia per a escollir el més convenient.

MOLTA VISCERALITAT I POCA INTEL-LIGÈNCIA

Uns aspirants a governar municipis o un país poden tenir un nivell tan baix de preparació, amb discursos impresentables, agredint contínuament als adversaris que no combreguen amb els seus punts de vista, on l´únic que saben fer és embrutar l´ambient crispant a tort i a dret ? On és la capacitat dels ciutadans de recolzar una colla d´energúmens semblant pintxos de bandes de suburbis, amb sobrats antecedents previs de corrupció i gestions desastroses ? Com és possible defensar projectes que en un passat van suposar censura i dictadura, eliminar drets, anar en contra de les necessitats del moment, i tenir un ampli recolzament de la població ? En què pensen els votants ? Aquesta és la seva capacitat de discerniment ? Donar poder a una colla de trinxaraires amb una manca evident de cultura i civisme, hipersensibilitzats pels seus símbols i el que exalcen a la categoria de sagrat, mentre´s en la mateixa proporció frisen per a eliminar tot el que no poden suportar amb les formes més dèspotes possibles ? De boca diuen unitat indivisible, i les accions s´encaminen constantment a dividir. El separatisme és el culpable, si, el que ells malden a diari per a imposar la voluntat d´una part sobre una altra.                                                                Es pot retenir a algú per a que estigui amb tu a la força i només fas que repetir-li que tu no te´n pot anar per que ho dic jo. El segrestador fixa la llei, les normes, i el segrestat les ha d´acatar, per que si es rebe-la hi haurà castig, agressions i persecució. Aquest és el panorama existent des de temps immemorials ni canvia ni s´albira a curt termini, per que massa gent es mou per la visceralitat sense veure el fons i les consequències per que senzillament s´ha deixat de cantó la intel-ligència

LES PERVERSIONS RERA ELS MOTS UNITAT I LLIBERTAT

Els tresors de la perversitat no aporten profit. Una persecució narcicista auto gratificant, de riquesa, poder i posició, condueixen finalment a la ruïna en alguna àrea.                                                                               L´edificat sobre una base tòxica pot durar algun temps, però en el seu moment s´hauran de passar comptes. Unitat a la força no és unitat, només ho és amb la voluntat d´encaix i afinitat. Fer lleis a mida, una estructura de poder amb múltiples tentacles per a reduir i diluir els dissidents amb agressions verbals i físiques, mai pot ser unitat per que les mateixes accions ho desmenteixen.                                                    Llibertat per a mi, imposició per al diferent que no m´agrada. Llibertat per a parlar la meva llengua a la pròpia casa i a la del veí que té una cultura i llengua diferent, fent-la a més obligatoria, mentre´s els autòctons no poden exigir el respecte bàsic en el més indispensable. Els oprimits a expenses dels opressors, quedant com a forasters en el propi territori.                                                                                   Els supremacistes tenen llibertat d´imposar idioma i costums en llocs aliens, no estan obligats a saber la llengua dels subjugats, i els nadius si han de saber per decret la del ocupant, aquesta és la seva llibertat.     Llibertat per a l´opressor és dir i fer tot el que vulguin sense consequències. Ara bé, segons el que digui o faci l´oponent pot catalogar-se com a delicte d´odi o el que decideixin.                                                          Grandesa no és tenir un gratacel i que et molesti una petita botiga de la cantonada fent tot el possible per a carregar-te-la. Grandesa no és tenir un plat ple a vessar i voler agafar la quantitat esquifida del plat del veí. Grandesa no és vexar, humiliar, insultar, desqualificar per a que et parlin en la llengua que tu vols fent ús de la força de l´autoritat i poder.                                                                                                                       Com es pot qualificar que no puguis suportar a algú però no el vols deixar anar ? Quan algú o quelcom no t´agrada el més lògic és allunyar-te´n. Com es pot entendre que vols sotmés a l´oponent per que te n´aprofitaràs econòmicament, i al mateix temps l´ofegues econòmicament ? Tot plegat és una mostra de perversió enorme i també un profund desequilibri estar obsessionat amb el que és diferent i el vols sotmés a que sigui com tu i si no s´ha d´eliminar com sigui.                                                                                        Anar presumint de quantitat, de que són més, que tenen més, perseguint a aquells que quantitativament són menys o tenen menys. On és la lògica d´aquesta obsessió ? Quin sentit i quina finalitat hi ha més enllà de les aparences per a que una part faci d´agressor i l´altra hagi de suportar-ho ?                                          Segles i segles de les mateixes idees, el mateix objectiu, on el resultat és el sotmetiment i un profit econòmic, a canvi d´un malestar permanent que converteix el dia a dia en un fàstic. Al cap i a la fi perseguint uns fins miserables amb procediments mesquins. Guanys materials a canvi de pérdues espirituals que amb la seva ceguesa per la bruticia mental i emocional ignoren la repercussió que acabarà tenint.

Lligams evidents, habituals, ocasionals, propers o distants

Què decidim realment ? Quin grau real de llibertat tenim per a escollir ? Per què cadascú té unes relacions específiques  ? Pares, fills, germans, parella, tots són intermediaris. Cadascú fa una funció amb unes característiques, on la proximitat i asiduitat fa aflorar la nostra veritable essència. Som posats a prova contínuament per a desenvolupar el potencial que passi de l´inconscient al conscient, de la defensa dels propis interessos a donar i compartir.                                                                                                               El fracàs de les relacions i la baixa qualitat d´aquestes és per que impera l´egoisme i l´estretor de mires. Així ni uns ni altres fan el paper de missatgers desaprofitant el contingut del que anem mostrant.                Els lligams són inevitables, ningú pot viure aïllat, i si ho fa respecte a les persones, no pot defugir la dependència de la natura. Les mancances ens forcen a exterioritzar-nos, a establir connexions, i si cerquem bones condicions ¿ per què adoptem postures desagradables, agressivitat, sabent que necessitem suports per a cobrir dèficits ?                                                                                                                                         La necessitat d´adquirir recursos ens fa establir lligams. Primer a l´escola per a un nodriment mental. Després en la formació laboral per a un sosteniment material. I no obligatoriament alguns cerquen parella i fills per a omplir la vessant emocional.                                                                                                            Els vincles poden durar més o menys, i tard o dora tots acaben essent transitoris, d´aquí la necessitat de desapegament per a evitar frustracions, doncs les companyies que entren i surten del nostre escenari vital hi són per a exercir un paper destinat a expandir les nostres facultats.                                                            Les relacions són necessàries per a l´acoplament entre l´individual i el col-lectiu, i al mateix temps cap és imprescindible. Què hem extret dels diferents contextos i etapes ? Què hem aprés d´aquelles persones que ens cauen bé i de les antipàtiques ? Hem sabut comportar-nos en el tu a tu i en les relacions jeràrquiques ? Hem aprofitat el pas pels diferents àmbits i époques per a millorar les nostres expressions ?                        Els lligams són connexions, i a l´igual que les màquines funcionen si hi ha el degut encaix, exactament a nivell humà. Si hi ha desavinences, tensions i malestar, hi ha un desajustament, i hem d´esbrinar on és per a que el vincle acompleixi la seva finalitat.

Lligams. Home i dona han estat creats esquena amb esquena. ¿ Es giraran ?

Tots som producte de la unió dels principis masculí i femení, per tant encara que externament en la vessant física ens distingim per un sexe determinat, l´altre principi també és en nosaltres.                                         Home i dona han estat creats esquena amb esquena. Cadascú mira en direccions oposades i no es veuen les cares. El treball d´ambdós consisteix en girar-se i veure´s frontalment per a identificar-se i establir acords des de les diferències implícites i que aquestes treballin per a l´unitat dins la diversitat.                                Som iguals en l´essencial, però diferents en la resta. Encaixar les diferències és una tasca constant d´homes i dones tenint en compte el respectiu codi de valors, els criteris i les concepcions bastant oposades en diversos fronts significatius. El primer que cal és adquirir un coneixement profund arquetípic del propi gènere, i després fer el mateix amb l´altre oposat al nostre. Saber el per què som com som i la causa, dotant-nos d´unes possibilitats relacionals molt més grans i satisfactòries.                                          Els homes són emissors a nivell mental i físic, i receptius en l´aspecte emocional. Les dones són emissores en l´emocional i receptives en el mental i en el físic. Conscients d´aquests punts bàsics, es tracta de bona disposició sorgida d´un discerniment ampli coherent i l´afectuositat indispensable que apropi per a establir nexes. El repte consisteix en internalitzar les qualitats de l´altra polaritat en nosaltres per a no tenir dependències externes. I com que aquesta tasca és feixuga i requereix un gran afany i disciplina, difícilment incorporem en la magnitud òptima els atributs de l´altre sexe. D´aquí que la majoria cerqui el complement que creu cobrirà buits o mancances.                                                                                            L´amor lliga, la saviesa deslliga. Per a què volem lligams ? Per amor a algú o pel nostre propi pel que pot implicar el lligam. Lligar-se és limitar-se, i és precís que hi hagi un motiu de pes i un propòsit. El nivell evolutiu social en totes les cultures no està suficientment desenvolupat per a que una relació de parella que és la més exigent, permeti tant el progrés individual com en conjunt degut als interessos personals, manca de profunditat en hom mateix i per tant en l´interacció, i una sensibilitat refinada que expressi amor altruista.                                                                                                                                                            Abans de condicionar-nos amb les responsabilitats que vindran incorporades en el lot al complet hem de formular-nos preguntes primordials. Per a què vull aquesta relació ? Em pot conduir a transmetre el millor ? Hi ha autèntic entusiasme en el que sento ? El que suposadament puc guanyar pot tenir més valor del que gaudia abans del compromís ?                                                                                                                  Hi ha massa fantasia, suposicions i imaginació respecte a l´idealització del que pot suposar la relació més condicionant de totes les existents per acoplar-se mentalment, emocionalment i físicament. Triar parella en l´àmbit occidental acostuma a ser per amor, però aquest ha d´estar guiat per la saviesa, i que ambdòs encaixin sincronitzadament, per que és l´única manera d entendre´s i tenir possibilitats d´una continuitat que s´haurà de vetllar constantment.

PER A QUÈ VOLEM LLIGAMS ( II )

El punt essencial per a que un nexe reporti profit és l´encaix. Ho comprovem en l´interior d´un rellotge, en un circuit, o la clau i la porta. Cadascú té una singularitat, no trobarem ningú exactament igual manifestant-se en tot com nosaltres, per tant en les diferències radica l´esforç si es pretén conjuntar les aportacions de cada part. Si volem intercanvis fluids hem d´esbrinar el propi tarannà per a saber on es troben els punts forts i febles a efecte de procedir adequadament en cada relació i context que permeti la postura més ajustada per als objectius pretesos.                                                                                               Sempre hi ha d´haver un interés que empeny a sortir de nosaltres i tenir ponts de proximitat amb algú. Què cerquem ? Què volem exactament ? Què pot proporcionar-nos l´altre que pròpiament no podem ? I nosaltres que podem oferir en l´intercanvi ? Per a efectuar un plantejament idoni l´auto coneixement com més ampli sigui millor pot ser el resultat favorable en el cercat. Si no sabem definir per què som així ni distingir si anem ben encaminats o no, acoplar-se amb algú tindrà poques possibilitats de prosperar. Dissortadament és el constatat una vegada i una altra.                                                                                    De forma inconscient adquirim lligams per alguna característica que ens agrada, retrotraient-se a un marge molt estret respecte al conjunt, i un cop immersos en l´aventura del compromís, el dia a dia ens desvetlla " el lot " de cadascú, el paquet complet del que som, aflorant les desavinences, tensions i malestar, i allò que semblava tan bonic ens fa aterrar de cop.                                                                                                        La sensació de benestar no l´hem d´esperar de l´exterior d´una sola persona amb les seves impureses i mancances, perquè els bens més preuats són intangibles, i la pau, el silenci, tranquil-litat i recolliment provenen del propi interior.                                                                                                                              Quin progrés real han experimentat parelles després de varies décades de convivència, individualment o en comú ? Hem desxifrat el que havíem d´aprendre, polir, esmenar a través de l´altre per a millorar les nostres expressions ? De les imaginacions prévies de suposada satisfacció, quin percentatge s´ha evidenciat ? Quantes vegades hem pensat desfer el vincle per avorriment, estancament i sense un propòsit que justifiqui la continuitat ? És el còmput de varis factors que impedeix la fusió i el progrés dels intercanvis. La superficialitat que impregna la relació priva experimentar qualitat, i si afegim la part egoista i una immaduresa considerable, no és possible assolir la finalitat que ha d´aportar l´encaix de dues identitats diferenciades treballant unitariament.

PER A QUÈ VOLEM LLIGAMS ? ( I )

Per a què volem canvis ? Per a millorar l´existent substituint-ho per una altra cosa. Per a què volem lligams ? Per a establir unes condicions més satisfactòries no aconseguides abans del lligam. Aquest és un plantejament coherent, i en tota modificació significativa cal observar el context i prestacions que ofereix estar desvinculat d´obligacions condicionants, i les restriccions de mobilitat, temps, espai i recursos que comporta adquirir un lligam habitual o de convivència diaria.                                                                        La idiosincràsia de la persona i anhels poden decantar envers l´interiorització o exteriorització. Si és envers l´interiorització, sens dubte la presència constant d´algú és un obstacle per a disposar d´estones de silenci, pau i recolliment per a la pràctica d´exercicis, instrucció i reflexió. Viure en parella requereix el màxim acoplament, un encaix que comença a nivell mental amb similitud d´idees, emocionalitat complementaria que generi proximitat, i propòsits en una direcció semblant. Tots els factors conduents a l´unió, perquè en definitiva es tracta d´això.                                                                                                   Què observem sovint ? Persones atretes pel físic, per una singularitat, algun talent que captiva a l´inici, i a mesura passa el temps i es van descobrint característiques i sobretot mancances, l´entusiasme inicial decau si no hi ha una solidesa que ho pugui sostenir.                                                                                               Tot radica en paraules i accions. El que es diu, el que es fa, el to, la manera, ens inclinaran envers el que agrada o desagrada. La questió de fons és : què agrada de certes paraules o accions que captiven i a partir d´aquí pensar en lligar-se amb aquesta persona ? Tenint en compte la mediocritat social imperant, la sobrevaloració fa més especial, més valuosa a l´altre on segurament és una exageració, però a l´estar mancats de poca gent remarcable, la més mínima cosa que sembla despuntar ens sembla sensacional.        Els buits que no sabem omplir per nosaltres mateixos desconnectats del nostre centre pendents de la periferia i amb la creença que des de fora una sola persona específica amb els seus dèficits, egoisme i immaduresa frequent ens ompliran, és enganyar-se amb fantasíes irreals.                                                     De forma inconscient volem lligar-nos a algú per que en el fons sabem que estarem posats a prova, i que el vincle depararà les experiències i situacions precises per a un aprenentatge adreçat a esmenar-nos i sotmetre l´ego per a ser capaços de donar i compartir. Però això només serà possible amb la consciència desvetllada i amb el desig de perfeccionar les nostres expressions i conducta, si no hi ha aquesta motivació, aleshores compartirem converses, diners, potser activitats, però sense un propòsit definit de creixment, el lligam no ens farà millors ni la suposada satisfacció es produirà com l´imaginàvem.             Lligams per anar a on, per a fer què ? Per a perpetuar rutines i avorriment, o per assumir reptes que empenyin a l´esforç per a expandir el potencial individual i en comú ? Limitar-nos per a un treball de desenvolupament, o bé tenir una companyia a hores que hipoteca la vida.

LES 10 FORMES DE DISCURS NEGATIU

Pot semblar que només hi ha una for d´expressió negativa que ho engloba tot, però com tantes coses hi ha matisos i distincions.                                                                                                                                       1- Parla maliciosa. Aquesta és una de les pràctiques més perjudicials, ja que afecta a qui van adreçats els comentaris, a l´emissor per la negativitat escampada, i l´ambient que s´impregna de les vibracions.            2 - Murmuris. Quin profit s´extreu dels mateixos ? Millora el fons, a les persones implicades ? Al propi subjecte ?                                                                                                                                                          3 - Mentides. Les mentides suposa dir el que no és, i pot ser per diferents motius. Per por, per interés, per amagar fets i les possibles consequències. Sigui com sigui, el que es desvia de la veritat mai té éxit per que es vol fer passar l´inexistent com si tingués existència i consistència.                                                             4 - Adulació. Quina finalitat persegueix l´adulador ? La falsedat amb motius ocults és sovint el detonant. No cal ensabonar davant les evidències, els fets són l´exponent més clar.                                                      5- Ximpleries. Les ximpleries provenen d´un baix nivell cultural, d´un discerniment defectuós, d´una capacitat intel-lectual reduida. Malversar energia amb converses inútils no aporta benefici.                         6- Controversia. És una barreja de maldat i interés, i assenyala impureses, tant mentals com emocionals producte d´una estretor i unes pretensions que no poden prosperar.                                                               7 - Ira. Sempre present quan els desitjos no es satisfan en la forma o mesura anhelada, quan els esdeveniments no succeeixen com volem. Enlloc de fluir amb la situació pretenem imposar el nostre guió, i les circumstàncies, les relacions i tot l´implicat no depèn de la nostra voluntat exclusiva.                          8 - Observacions orgulloses. Auto bombo per petiteses, per que això és el que és realment. Els talents de cadascú són només prèstecs per a un propòsit, afany de superació personal i un compartir social.               9 - Engany. La sinceritat és la base de tota relació, i si no ho és desapareix la confiança, i sense confiança no es pot edificar res sòlid ni consistent ni amb perspectiva. L´engany pot suposar algun tipus de guany momentani, però com els fonaments no són consistents, tard o dora desemboca en fracàs.                          10 - Humiliació. Creure´s més que algú per questió de diners, posició social o es disposa d´algun avantatge o privilegi respecte altres, adoptant un llenguatge o un to de menyspreu per a rebaixar a qui considera inferior d´acord a les seves creences de comparació que eleven a uns i redueixen uns que no reuneixen certes característiques. Tot plegat és consequència de la ignorància, de l´egocentrisme, d´insensibilitat envers el proïsme i el que és diferent, envers el que no agrada, i només es pot canviar introduint el refinament de la naturalesa superior desfent-nos de les formes nocives de la naturalesa inferior.   

ASHIR ( adinerat ) ulls, dents, mans, peus

Ashir significa adinerat, no en el seu significat literal, sinó en els recursos físics que disposem per a realitzar tot tipus de propòsits per al nostre desenvolupament.                                                                       Tenim ulls per a veure, que serveixen per a identificar el que ens envolta i saber com ubicar cada cosa i a ubicar-nos en el lloc oportú per a encaixar de forma òptima.                                                                          Estem dotats de dents per a que els aliments a digerir siguin triturats degudament abans de passar per l´estòmag i aparell digestiu, quedant-nos amb els nutrients abans de que s´elimini l´inservible.                    Les mans són les nostres eines d´acció. Cinc dits a cada ma que indiquen que hem de posar els cinc sentits abans d´iniciar un moviment i siguin precisos per a obtenir el resultat pretés. Les dues mans amb el total de deu dits, palesen que la finalitat és aconseguir la completitud en els propòsits. I els peus ens permeten desplaçar-nos. No podem romandre quiets, establir connexions implica els ulls per a saber on adreçar la vista, les dents per a mastegar quedant-nos amb l´essencial per al bon funcionament orgànic, les mans per a forjar els diferents actes a cada moment.                                                                                                     És una questió de treball conjunt. Dos ulls, maxilar superior i maxilar inferior, dues mans i dos peus. Els dos principis emissor i receptor, els dos géneres masculí i femení. L´ull esquerra s´associa a la lluna, l´ull dret al sol. El maxilar superior a l´home, el maxilar inferior a la dona. La ma dreta, el peu dret a l´home, la ma i peu esquerre a la dona. Si volem extreure les millors aportacions, hem d´ajustar les dues polaritats constantment. Quan introduim l´harmonia s´ha produit l´encaix. Les distorsions, les problemàtiques físiques o psíquiques, són consequència de no haver acoplat degudament els dos principis.                          Ulls, dents, mans, peus, quatre tipus de recursos, suposa un treball de concreció a nivell pràctic per les connotacions numériques del quatre. Al ser dobles en l´actuació els quatre esdevenen vuit, que seria elevar les accions i el seu propòsit a una esfera més refinada. Segons les pretensions i forma de procedir quedarem en l´esfera del quatre o ho podrem doblar en l´àmbit del vuit.

PRESUMPCIÓ D´INNOCÈNCIA ? NO, LINXAMENT !

Aquesta és la tendència si es vol apartar els adversaris, si els oponents fan nosa es tracta d´escampar rumors, difondre suposades irregularitats, crear un relat on l´assenyalat sembli molt dolent, i llençar la carnassa públicament per a que s´hi afegeixi a continuació el populatxo cavernícola de sempre, i en questió de poc temps feina feta. En ocasions el centre de la diana apuntarà a polítics, que si tenen diners a paradisos fiscals, que si han malversat. Altres a aquells que poden posar en perill el deep state, no dubtant a mobilitizar tot l´aparell repressor que a més actua amb impunitat sense capacitat de rèplica ni de contraatac. Persones rellevants que molesten pel que diuen, pel ressò, per que posa en evidència uns fonaments corcats i unes formes putrefactes derivades d´uns interessos que alimenten el més baix.             Clubs, institucions, presidents, tot allò que no agrada i és un destorb, s´engega el ventilador amb difamacions per a que quedi ben escampat i qualli en la massa que no sap distingir bona fe de la mala fe, o la veritat de la mentida, amb l´objectiu de desempallegar-se del que no es vol, el que no agrada i posa en risc l´estatus. Ja és culpable l´acusat o acusats abans de presentar evidències, sense judici, sense demostracions contundents de les afirmacions que s´imputen, a punt per a que la barbàrie en forma de comentaris, d´accions i peticions severíssimes de càstig, facin aflorar la bestialitat impregnada dissortadament en una gran capa social. Només falta imitar els antics romans i girar el polze cap avall per a que es carreguin aquests suposats malfactors.                                                                                              Aquesta societat inculta, insensible, exalçant el que no té valor i menyspreant el que si ho té. Envoltats d´eines sofisticades però amb un comportament primari, agressiu, dèspota, violent, irrespectuós, que s´apunta amb alegria al linxament gratuït per a sadollar la vessant instintiva. No importa si és veritat o no el fons de la questió el que compta és arraconar, desfer-se, diluir, impulsats per uns desitjos que no aportaran finalment satisfacció per que es fonamenten en l´odi, en mentides, en venjances, que per la seva característica estan condemnades al fracàs

L´AFANY ENSINISTRADOR DEL GÈNERE HUMÀ

Si alguna cosa en comú tenim tots plegats sense excepció és l´afany d´ensinistrar als altres al nostre gust. Des de la nostra visió particular auto centrada, tenint en compte el baixissim nivell de coneixements respecte a una immensitat desconeguda, estem convençuts de que els nostres arguments, idees, codi de valors, forma de procedir, objectius, etc, són els idonis, quan la realitat insisteix persistentment en desmentir tot un cúmul de postul-lats observant la conducta i els molts dèficits evidenciats en tantes i tantes persones. Els polítics són els campions de les desqualificacions, tractant els oponents com si no fessin res de bo i en canvi ells sempre tenen raó i tot el predicat supera les més grans excel-lències. El summum de l´egocentrisme, minimitzant l´adversari maximitzant-se ells com els veritables posseïdors de la veritat suprema i de les formes més exquisides. I aquest procediment no és exclusiu, constantment volem que altres siguin els nostres titelles per a que diguin i facin el que desitgem. I això passa entre homes i dones, en les parelles, pares i fills, amistats, en l´àmbit laboral. Volem modelar als altres al nostre gust i conveniència quan nosaltres mateixos som incapaços de transformar vicis, de mostrar respecte, d´expressar bones maneres. I tot plegat assenyala el fracàs social per que aquest s´origina en el propi fracàs individual al tenir una consciència molt reduida que creu saber, entendre, veure-hi clar, quan en realitat la ignorància és qui ens fa adoptar aquestes postures inquisitorials.                                                   Hi ha una distorsió molt gran entre el que creiem estar convençuts i el que és realment degut a l´enfoc egocentric hipersensible amb el que toca d´aprop i insensible envers el proïsme, i així és impossible arribar a una entesa, un tracte digne i una convivència pacífica. La prova és que sempre hi ha conflictes, i sempre per uns interessos mesquins que és l´origen, i la batalla dels oprimits envers els opressors que persegueixen objectius miserables. I així serà si no hi ha un profund desvetllament de consciència que ens faci sortir de la letargia que ens manté estancats com a espècie mentre´s les eines habituals si que evolucionen.

ESFORÇOS AMB GUANYS O PÉRDUA

L´esforç és per a obtenir un benefici. Si no hi hagués l´oportunitat d´un profit no ens plantejaríem l´esforç. Aquests poden estar motivats per questions puntuals, altres a curt o llarg termini. Els esforços físics i mentals són els prominents, i entremig la part emocional ha d´equilibrar ambdòs des de la idea a la concreció. El desig que és l´impulsor ha d´aportar claredat gràcies a un discerniment correcte que permeti veure pros i contres i possibles desenllaços.                                                                                                     Sens dubte els esforços pretenen algun tipus de guany, de resolució, de millora respecte a precedents. Hi ha esforços per ampliar l´existent, per a mantenir o bé per arranjar el que no funciona degudament. Entre el que posem d´inversió de temps, recursos i acció, hem de perfilar si valia la pena tot el dinamitzat i el resultat. Hi ha inversions enfocades en el personal, i altres compartides i de caire social.                              De tot el que arribem a realitzar pèrdues i guanys es repartiran, inclinar la balança dependrà de la preparació, aptituds i agilitat en encaixar components diversos. Els esforços s´han de fer pensant en introduir qualitat. Des de el més trivial al més rellevant, marcar la diferència és el que aporta profit. Ningú vol miseries, tothom anhela benestar, condicions satisfactories, però això demana esforç i cal saber com procedir per a obtenir el pretés.                                                                                                                        Sortir d´un context difícil per mancances, per poca preparació, envoltat d´adversitats, sovint ni amb esforços és possible desfer-se d´un medi i circumstàncies incapaç de redereçar diversos fronts que requereixen una transformació profunda.  Esforços per a guanys transitoris i esforços per a guanys perennes. L´extern, material, mundà, serveix per a una temporadaa, uns anys, i tard o dora es dilueix. Si fixem un pla consistent a llarg termini d´estudis específics connectant amb la nostra vessant subtil, interna, ampliant la consciència per a entendre i captar més enllà del visible i superficial, incrementarem la comprensió, estarem en disposició d´entendre´ns més profundament a nosaltres i al proïsme. Uns bens intangibles que poden expandir-se sense límits si la consagració és constant i que sempre ens acompanyaran. Si només vivim per a treballar, per a cobrir l´elemental, si els esforços no desemboquen en alguna millora que es preservi, al final els esforços hauran estat debades. El dedicat al transitori subjecte a canvis, no ho podrem retenir. Només obtindrem guanys sòlids persistents quan les accions i els propòsits girin al voltant d´acomplir els preceptes espirituals en la seva màxima extensió.

EL QUE EXPRESSEM ARA

El que expressem ara és el reflex d´experiències prèvies i com incideixen en nosaltres. Anem de la ignorància al coneixement, del desconegut al conegut, la questió és si sabem aprofitar les oportunitats per a eixamplar el potencial dotant-nos de més possibilitats per a procedir amb més eficàcia en tot el que afrontem.                                                                                                                                                          El que mostrem ara és el mateix de fa dècades  ? Els dèficits, la inconsciència, immaduresa, continuen formant part del nostre comportament ? La funció del temps és proporcionar-nos experiències acumulatives per a contrastar el que pensàvem, sentíem i fèiem en una època i el seu resultat, i observar si ara seguim exactament igual o hem aprofitat la diversitat de situacions i de relacions per a procedir amb més harmonia.                                                                                                                                                 Ens hauríem de formular diverses preguntes per a esbrinar si anem ben encaminats : estic fent el que es suposa haig de fer ? amb el realitzat a dia d´avui estic millorant en part o globalment ? puc fer molt més del que faig ? amb els objectius actuals, capacitat de comprensió i característiques personals, m´adreço envers una millora respecte a un passat més o menys proper o llunyà ? soc critic en la mateixa mesura amb mi que amb altres ?. Dissortadament l´expressat ara en un gran percentatge és el mateix de dècades o segles enrere. No hi ha ni més coneixement ni més empatia ni més sensibilitat. Això succeeix a títol personal i en la singularitat dels països. Hi ha un ADN identificatiu que ens marca i condiciona a seguir repetint esquemes i patrons de conducta, i si aquests són improcedents i perjudicials acaben incidint en l´emissor i receptor.                                                                                                                                         Hem incorporat nous estris, nous estils, les possibilitats actuals d´acció no tenen res a veure amb el passat, i en canvi, ni els països ni massa persones no segueixen aquest exemple per que cada nou ara és el mateix de sempre. Si l´expressat ara és igual al de fa una eternitat no estem avançant, i quan l´estancament es perllonga desemboca en decadència.

INDIFERÈNCIA I FREDOR NO GENERA QUALITAT

Indiferència i fredor és l´oposat a entusiasme i calidesa. Quan quelcom no atrau, no agrada o no desperta cap interés, s´adopta una postura distant per que no impregna la sensibilitat ni els gustos personals ni forma part dels valors particulars.                                                                                                                    La indiferència i fredor pot produir-se de nosaltres envers factors externs, o bé d´altres persones envers nosaltres. La manca de connexió genera la distància, i d´aquí la indiferència.                                               No atorgar importància a paraules, accions, opinions, esdeveniments, estar al marge per que el manifestat no vibra amb les nostres característiques. No implicar-se. adoptar una postura neutral, un terme mig que en ocasions pot ser útil i convenient i en altres potser no segons del que es tracti i la posterior trascendència.                                                                                                                                                  Activitats, temes rellevants en una época passada, relacions significatives, es veuen sovint modificades amb el pas del temps degut a un canvi d´interessos per que l´atraient d´una etapa es substitueix per altres tendències a mesura madurem i la perspectiva es va adoptant gradualment d´acord a la expansió de coneixements i consciència.                                                                                                                            De l´atracció a la indiferència, de l´asiduitat al no contacte, ens indica que l´extern és subjecte a variacions, i per a mantenir vincles, ocupacions que perdurin en el temps, és precís una base sòlida on recolzar-se i projectar-se contínuament amb nous nodriments que s´encarreguin de preservar el fonament.  L´allunyament en relacions on anteriorment hi havia una confluència que s´ha anat esvaint, és degut a camins que es desvien per inquietuds diferents i característiques singulars que dificulten mantenir la mateixa proximitat.                                                                                                                                         A què o a qui som indiferents i per què ? La resposta ens indicarà bona part de la nostra idiosincràsia i cap on adrecem el considerat important.                                                                                                               Indiferència o fredor no genera qualitat per que s´adopta una postura distant i de poc valor al fons del que es tracti. L´excel-lència en les obres executades presents i del passat, són producte del talent desenvolupat amb disciplina i amor pel que es fa, amb un afany de superació que porta implícit l´entusiasme. Si no hi ha entusiasme sorgeix la indiferència, i aquesta no aconsegueix ni millora ni satisfacció, i en consequència no hi ha qualitat.                                                                                                                                                    A les nostres vides per a generar qualitat és precís entusiasme a més de preparació i recursos, i el que és segur és que amb indiferència i fredor és inviable.

EL PROPÒSIT DE LES NOSTRES VIDES

QUIN ÉS EL PROPÒSIT DE LES NOSTRES VIDES ?                                                                                Una vida completa i profunda que només és o serà possible amb una transformació espiritual amb la deguda formació de coneixements i aplicació pràctica en el dut a terme dia a dia.                                        QUIN ÉS EL SIGNIFICAT DE DOLOR I PATIMENT ?                                                                              Dolor i patiment estan presents en les nostres vides per dues raons. Ja sigui per accions incorrectes, o bé per un procés de neteja per alliberar-nos d´una influència negativa.                                                               QUINES ELECCIONS ESTAN AL NOSTRE PODER, I QUÈ ÉS MÉS ENLLÀ DE LA NOSTRA ELECCIÓ ?                                                                                                                                                       Les nostres eleccions fan tota la diferència al món. Decantar-se envers la fluidesa o l´obstrucció, facilitats o dificultats depèn de l´executat i el que es pretén                                                                                           COM PODEM TROBAR PAU I SATISFACCIÓ ENMIG DEL CAOS HABITUAL I PERILLS DIVERSOS ?                                                                                                                                                    Pau i satisfacció només són possibles quan veiem clar pros i contres, disposem d´una amplitud de mires, i el propòsit és procedir amb rectitud per a nosaltres i en relació a la resta.                                                     COM PODEM FER UNA DIFERÈNCIA POSITIVA EN EL PERSONAL I SOCIAL ?                               La transformació individual és el primer pas. Adquirir una gradual expansió de consciència replantejant-nos actituds, valors i objectius, per a que enlloc de fer-ho des d´una perspectiva dels desitjos de l´ego que generen discordia i conflictes, ho fem amb la finalitat de procedir correctament per que el repte és harmonitzar constantment el particular i el col-lectiu.