ON AVANCEM, ON ESTEM ESTANCATS, ON ANEM ENRERE

Podem estar en tres punts diferents. Estancats, anar enrere o avançar. Quants entre nosaltres sap observar-se i diferenciar on es troba ? En alguns punts qui més qui menys està estancat, bàsicament per la rutina diaria i el poc marge de maniobra centrant-nos en el més immediat i bàsic. Avançar requereix esforç, perseverànça i dotar-se de recursos, depenent del medi d´acció i les possibilitats que aquest pot oferir. Anar enrere és empitjorar les condicions respecte a èpoques precedents. Els factors poden ser diversos motivats per negligència, indolència, ignorància, o bé posant-nos a prova per anar a un nou context que pot ser més favorable amb prestacions diferents.                                                                                            Tant a nivell personal com social experimentarem els tres estats en algun moment. El moviment modifica l´establert, i les accions amb el seu resultat ens aniran situant. En l´àmbit col-lectiu les eines d´ús quotidià i laboral ens aporten unes prestacions impensables comparades amb dècades enrere. En canvi, ha empitjorat la contaminació general, l´alteració climàtica, grans desastres naturals, pobresa en augment, delinquència agreujada, relacions problemàtiques, així com múltiples reptes que ens mantenen en perill permanent. En segons què hem avançat, però també hem anat enrere. I el desequilibri és la constatació de com estem nosaltres. Si l´impuls vé motivat pels desitjos interessats egoistes, no hi haurà els plantejaments apropiats i els fets comportaran tensions. Hem d´alinear el que pensem amb el que sentim i volem per a que les accions condueixin a l´harmonia personal i social, només així l´avenç serà possible en les parts i globalment, del contrari o bé ens mantindrem estancats o anirem enrere.                                                       Molts de nosaltres podem estar avançant en unes àrees i al mateix temps anar enrere en altres i també estancats en alguna. La revisió del que fem i les consequències ha de ser constant, per que un cop els desencadenants es manifesten, aturar vendavals és complicat per a no veure´ns arrossegats. Allà on som ara és el reflex de l´efectuat, si volem canvis i millores caldrà implantar formes diferents i paciència per a constatar resultats.

ELS DOS TIPUS DE PASSAT

Hi ha dos tipus de passat : el que ha marxat i el que es queda. Han marxat les experiències, relacions, situacions, esforços d´una època. I es queda l´aportació derivada d´aquestes en una part, en ocasions petita i altres més notoria.                                                                                                                                           Immersos entre el transitori i l´etern. Els dies es succeeixen inalterablement, en una tònica constant d´activitats que es repeteixen per a un ordre.i la distribució de recursos. Cada jornada és diferent, única, per més similituds amb les precedents. Els esdeveniments transcorren en un fons estable, però l´execució és diferent. Ens recolzem en un escenari concret on l´acció porta a fluctuacions, que són els encarregats d´oferir-nos noves possibilitats i expansions segons el realitzat i el medi.                                                        De totes les vivencies en guardem uns records mínims. L´important és l´essència extreta per a eixamplar horitzons i millorar. Hi ha moments agradables que persisteixen en forma d´imatges, i altres que arrosseguem si en l´interior perdura la sensació d´amargor. Aquests últims són perjudicials a l´afectar el present per emocions no digerides.                                                                                                                   De tot plegat què volem preservar i què ens és indiferent ? S´ha de preservar l´útil, el que resisteix al pas del temps per les seves prestacions qualitatives. L´indiferent són els nombrosos moments intermitjos entre un context i un altre viscuts sense substància, així com situacions, relacions o esdeveniments que no desperten entusiasme.                                                                                                                                       La memòria és fonamental per aprendre, ens indica la forma de procedir i adaptació a circumstàncies diferents. Sense memòria hauríem de començar de zero cada dia, fent impossible el progrés on tots els esforços serien debades per que no quedaria el fonament on arrelar i projectar-nos. El passat és el referent de memòria per a edificar dia a dia, i en aquesta constant entre l´inestable i l´estable, entre el canvi i el permanent, factors exteriors s´encarreguen de deixar o mantenir segons què, així com les pròpies decisions al respecte en aquest sentit. No podem romandre enganxats a res concret, el més sòlid avui pot desaparèixer demà. Deixar anar el que no es pot retenir és saludable, centrant-nos en el present què és on la força vital ens manté ubicats. L´important és saber aprofitar el que  s´ha esvaït i el que perdura per a un profit en l´àmbit on fixem valors i algun tipus de propòsit.

LA NOSTRA INTEL-LIGÈNCIA, REFLEX DE LA INTEL-LIGÈNCIA CÒSMICA

Com més es purifica i perfecciona, més capta i comprèn la llum d´aquesta intel-ligencia. La inte-ligència és consequència de l´estat de les cel-lules, vetllant per a mantenir-les en equilibri en el físic i psíquic, del contrari estarà tancat a les més grans revelacions. Només millorant la forma de vida podrem millorar la intel-ligència, i per tant aquells amb inquietuds trascendents sempre han treballat en aquest sentit.              Què suposa/implica purificar ? Passar d´un context térbol on hi ha algun tipus de bruticia derivada de pensaments o sentiments expressats en accions disonants entre nosaltres i altres ocasionant discordia i males sensacions, al pol oposat.                                                                                                                                            Perfeccionar és refinar, millorar el que fem per a donar-li la expressió més òptima per al resultat més òptim. L´estat de les cel-lules és l´indicador de l´estil de vida, de l´emmagatzemat internament i mostrat externament per la concepció que tenim de les coses desembocant en un tipus d´actitud. Millorar la forma de vida és ampliar la visió en perspectiva veient els enllaços del que intervé en les situacions, tant personals com socials, facilitant l´adopció d´una postura més adient fluint amb les circumstàncies enlloc de veure´ns arrossegats per aquestes i les possibles consequències.                                                                Coneixements estrictament bàsics o de formació professional serveixen per a operar quotidianament a fi de nodrir-se en l´essencial. Si volem trobar sentit i profit més enllà del purament existencial, hem de forjar profundament aquesta inquietud en el més profund de nosaltres, despertant la via i els medis que facilitin la connexió entre el visible i l´invisible, el tangible i l´intangible, on cal anar més enllà dels sentits fisics i l´enteniment de les paraules que permetin descobrir l´amplitud i riqueses d´una immensitat accessible gradualment inabastable als objectius i propòsits imperants majoritaris.

VIURE LES TRES CONSCIÈNCIES : VENJANÇA, TOT ÉS PERFECTE, PAGAR DEUTES

No sabem quin és l´objectiu de les proves a les quals tots estem sotmesos. Per què tenim relacions difícils ? Per què alguns disposen de grans facilitats i altres moltes dificultats ? Per què hi ha temàtiques que ens resulten fàcils i algunes semblen impossibles ? Misteris que tots voldríem desvetllar, però a l´igual que la vida i el seu sentit elevat més enllà del purament subsistir se´ns escapa.                                                        Des de la reacció primària que tant abunda dissortadament quan algú ens fereix, ens castiga o ens sentim perjudicats, la majoria s´enutja i vol respondre amb venjança. El mal no arranja el mal. Si hem experimentat determinades experiències no és casual, és la supervisió individual on mitjançant uns personatges i situacions ens donen l´oportunitat de reflexionar, observar, i adonar-se quin és el missatge per a poder procedir amb major correcció. Si som capaços d´instaurar el seny enlloc de la rauxa, i enllacem interventors, el procés i a on condueix, entendrem el significat i el motiu.                                      Tot és perfecte es desvetlla a qui ja té una consciència desenvolupada i veu l´esdevingut amb una perspectiva més enllà de l´aparent i superficial. Sap que res succeeix a l´atzar, i que és necessari passar diversitat de sensacions, agradables i desagradables, sempre amb la finalitat d´eixamplar horitzons per a procedir amb més eficàcia i possibilitats executores. El que experimentem ha estat dissenyat especialment per a nosaltres.                                                                                                                                                  Pagar deutes. El que sentim com a malestars en contextos tensos, encallaments, deterioraments, pèrdues, si ho estem vivint no és per que si. No tenim consciència del nostre passat remot, i no podem donar respostes en consonància als cinc sentits. L´invisible incideix en el visible, a l´igual que l´intern ho fa amb l´extern.                                                                                                                                                            Enlloc de viure, pensar i actuar des de formes instintives amb respostes agressives estèrils, si ens exercitem a mirar en perspectiva i descobrir el per què, instaurarem la certesa de que tots els esdeveniments tenen un sentit i propòsit que veurem més clarament quan sigui el moment precís veient la trama invisible en fets tangibles. Les proves, la gent que ens irrita, són mitjans, intermediaris per a impulsar-nos a esdevindre successives versions millorades en les nostres manifestacions.

LA QUALITAT O NO DEL QUE COMPARTIM ( II )

És necessari una llavor, un fonament, un terreny adequat, i que aquesta llavor o fonament contingui uns bens a desenvolupar reportant un fruit quan sigui el temps oportú. Això ens indica que la qualitat no s´esdevé del no res, cal la substància amb un valor interioritzat i saber donar-li el tractament pertinent per a que en el moment oportú aporti un benefici. Això ho hem de fer extensible en tots els fronts. A nivell de pensament dotar-nos d´amplitud i equanimitat. En l´aspecte emocional observar amb desapegament per a que les pretensions i actitud no siguin perjudicials. I les accions han de conduir a l´utilitat, per que tot l´improductiu sense profit, és inútil.                                                                                                                  Segons siguin les idees i l´expressat, aproparà o allunyarà de la qualitat. La crítica és bona si millora a la persona o al context, si no ho fa en cap dels dos és estèril i carrega l´ambient. Les converses han de ser atraients, dotar-les de substància, per que si només és xerrar per a no anar enlloc és avorrit.                         Hi ha massa repetitivitat, un encallament generalitzat producte de l´estil de vida i la no ampliació del potencial, i això dificilment apropa la qualitat. Hem de fer cas al principi de " si les teves paraules no són millor que el meu silenci és millor callar ".                                                                                                      En relacions afectives podem estar implicats però no dependents. Mostrar-nos propers i també desapegats. No hem d´estar a disposició del que altres diguin o facin d´acord als nostres desitjos. La qualitat l´obtindrem amb una actitud madura de saber estar per algú si ens necessita sense quedar atrapats.               Trobar en tot moment les mesures òptimes entre l´intern i extern, el propi i aliè, el personal i col-lectiu, atents al que ens envolta, procedint amb cura, considerant al proïsme, així estarem en disposició d´assolir l´equlibri i la qualitat derivada del procés.

LA QUALITAT O NO DEL QUE COMPARTIM ( I )

Tothom vol qualitat, i això implica que hi ha uns estris, uns ingredients dotats d´unes peculiaritats i aportacions que s´han de saber combinar per a extreure´n un propòsit, i aquest ha de comportar un benefici i un benestar.                                                                                                                                                     El més pur, resistent, durador, són sinònims de qualitat, presents en tots els àmbits, per tant hem de diferenciar entre el que és òptim i el que no. Si disposem d´elements qualitatius hem de saber com tractar-los, com aplicar-los per aconseguir el millor rendiment en el seu ús.                                                              De forma voluntària o forçada compartim, i el tarannà, la sensibilitat i el tipus de vincle, ens inclinarà a mostrar-nos d´una manera específica segons el cas.                                                                                         La majoria associa qualitat a factors materials, i sens dubte són valuosos. Ara bé, la veritable qualitat emergeix de l´interior en forma de virtuts per a transmetre evidenciats en el comportament. Mostrar bondat, amabilitat, afectuositat, equanimitat, esperit de servei, rectitud, a la recerca d´harmonia individual i social, són factors generadors de qualitat.                                                                                                     Què compartim ? Què estem disposats a compartir ? Ho podem fer mitjançant paraules, bens i accions. El present actual és producte d´interaccions passades. El que tenim ho hem rebut per intercanvis. El que hem après ha estat per transmissions que han propiciat bases per a increments posteriors.                                   El que compartim són herències d´altres derivades de coneixements o recursos, amb enllaços successius per a noves continuitats. On radica la qualitat del compartit ? En el que mostra, en les sensacions que deixa. Qualitat són prestacions òptimes en els materials, en el que es diu, es fa i el que queda. ¿ Per què costa tant tenir relacions de qualitat ? Per que prevalen els interessos egoistes i no hi ha un anhel veritable de conèixer característiques de l´altre per a un encaix satisfactori. No hi ha qualitat per que no l´hem interioritzat en nosaltres per l´estil de vida superficial auto centrats en desitjos personals de baix perfil comparat amb el que podríem obtenir amb un desenvolupament espiritual. Si no hi ha suficient qualitat a dins es reflectirà a fora. La qualitat depèn de la matèria prima interna i/o externa i el desenllaç amb el resultat.

REPETICIÓ ASSÍDUA I AVORRIMENT

La repetició assídua és inevitable a l´estar atrapats en una cadena continua d´inicis i finals i tornar a començar. On podem i com forjar al-licients ? Encarant el nou dia amb atenció per a que les reiteracions ens mostrin noves visions i oportunitats. Els automatismes serveixen per actuar amb eficàcia, essent receptius a les novetats i imprevistos que eixamplin l´habilitat resolutiva.                                                     Repetició assídua i avorriment  és parlar sempre del mateix, ser previsible, monòton, amb una sensació d encallament que no va enlloc, limitant i empobrint els intercanvis. Actes reiteratius, temes tractats fins a l´extenuació convertits en xerrameca inútil, arrossegats per una inèrcia on la manca d´idees i renovació condueix inevitablement a l´avorriment.                                                                                                         Les relacions habituals necessiten un espai per a no esdevindre monòtones. És millor espaiar els contactes i que siguin d´una durada breu, per que posar-se al dia requereix uns minuts, i si a continuació no tenim material interessant per a transmetre, aleshores l´avorriment fa acte de presència.                                        El que nodreix, el que agrada, per més repeticions dutes a terme, no cansa per que hi ha un fons de valor i prestacions. Podem repetir accions infinitat de vegades i no avorrir-nos pel seu contingut. Per a ser atraients hem d´oferir bens sòlids o subtils que captivin els sentits, que facin vibrar. Fer de l´habitual o similar introduint factors diferencials.                                                                                                              Necessitem quantitat però és la qualitat que engresca, i costa de trobar per que és questió de seleccionar els millors ingredients tractats amb cura per a extreure´n el més preuat. En el que diem i en el que fem és on radica la diferència per apropar-nos o distanciar-nos envers l´avorriment o el gaudi.

PAREJ ( dos tipus de pena )

Hi ha dos tipus de pena : abatre i fragmentar. Una molt dura, física, i l´altra Parej, el punt de trencament que fragmentava, treia l´ànima, feia miques l´esperit. Una tasca on iniciaven, interrompien, reiniciavem i no acabava mai. En tenim exemples en política, en relacions, i en les bones intencions del que volem dur a terme i ja sabem com acaba.                                                                                                                            Quan no acabem el que comencem no hi ha satisfacció, la tasca perd el sentit, no té significat. La tasca física no és el problema. El procés d´afebliment física esdevé feblesa d´ànima, i és aquí on es genera el buit. Amb l´observat en aquest aspecte podem saber quin tipus d´oponent hem de deixar : els sense sentit, tasques sense significat, accions que no porten enlloc, les relacions que no creixen, treballs que alienen, pensaments inútils, obsessions que no resolen res.                                                                                         Hem vingut a ser creatius i creadors en tots els àmbits, necessitem el sentit de la vida quasi més que l´aliment físic, el repte és despertar l´anhel en nosaltres i saber com entrar en contacte. No estem aquí només per assistir a exàmens diaris repetitius i rutinaris centrats bàsicament en tenir i les demandes materials. El sentit i l´objectiu no és mantenir-se per mantenir-nos, és descobrir el que cal fer per a que aquesta repetitivitat d´inicis i finals tingui un propòsit significatiu més enllà de subsistir. Viure només per a estar presents inconscients del per què, o viure per a que els esforços vagin més enllà de nodrir el cos sense saber a on anem ni per què atrapats en obligacions, compromisos i limitacions, molts d´ells creats per la suposada sensació de satisfacció quan en realitat limiten i condicionen. Trencar el cercle viciós és la prova de foc diaria a la qual tots estem sotmesos independentment del nostre potencial ens trobem on ens trobem.

ELS DELICTES SÓN DESITJOS ERRONIS DE L´EGO

Delinquir suposa transgredir lleis adreçades a instaurar ordre i justícia creades per a evitar el caos.Tot el que ens envolta està sotmès a lleis per a que imperi l´harmonia, i si es vulneren la discòrdia trenca aquesta harmonia.                                                                                                                                                          Tots tenim el que necessitem a cada moment. Pretendre més és dir que hi ha un error en la supervisió individual assignada a cadascú. És un desig que sorgeix de la ignorància creient en uns drets a disposar de certes gratificacions. Res més lluny de la realitat, per què aconseguir uns objectius està en funció dels mèrits. Voler coses d´algú altre emprant mètodes coercitius, agredint, perjudicant o malmetent valors o l´integritat física, és un dels actes més menyspreables que denoten baixesa trencant regles bàsiques de convivència. Començant per apropiació indeguda seguint amb manca de respecte i pertorbació de la pau. A la recerca d´un tenir mesquí que deteriora al subjecte perdent virtuts diverses pel camí més valuoses que qualsevol botí aconseguit per força per a sadollar uns instints.                                                                         Una característica punible és que el delinqüent cerca el benefici personal a costa de la pèrdua d´un altre. ¿ Hi pot haver un fons més miserable que aquest ? El màxim exponent d´egoisme i desconsideració instaurador de negativitat pel que comporta el desig, l´acció i el resultat.                                                        Què es vol obtenir ? Satisfer un desig primari. Pot ser sexe, diners, afany de domini, venjança. El que no entenen o desconeixen aquests individus és que si no es té l´anhelat és per que no els hi correspon, per que si fos el contrari d´una forma o altra els hi arribaria.                                                                                       Es diu que un esperit de bogeria s´introdueix en la persona que l´impulsa a delinquir. I realment és així, per que no tan sols transgredeix diverses lleis, sinó que el peatge posterior a pagar és molt més gran que el suposat guany. No tan sols posa en perill la pèrdua de llibertat, multes o altres disposicions, és el deute a reparar amb les persones, mitjans o el medi que hagi perjudicat, a part del karma acumulat a pagar en la forma i temps que no sabem quan es presentarà.

L´APORTACIÓ MÍNIMA DE CADASCÚ ÉS QUI PERMET VIURE

Dins l´immens univers del qual només coneixem una part ínfima, estem envoltats de diversos regnes amb la seva evolució i aportació. Cadascun té unes funcions on participen en l´intercanvi per a una alimentació retroactiva. Com s´han forjat les peculiaritats de cada espècie és un misteri com molts d´altres, però observant dins una immensitat desconeguda, constatem que les nostres mancances i dependències que no podem cobrir individualment, les obtenim gràcies a la contribució de tots plegats en conjunt.                      Personalment només som capaços d´oferir mínimes aportacions, doncs la resta depèn de múltiples connexions que ens nodreixen en l´obtenció de recursos. Per a mantenir-nos físicament i actuar només ho podem fer per nosaltres mateixos, però respirar, menjar i beure ho aconseguim pel que l´entorn ens ho proporciona. Es pot dir que nosaltres fem el mínim esforç, per que el màxim esforç en la nostra continuitat prové de l´exterior. Som com una gota enmig d´un oceà, evidenciant que les pretensions de grandesa són una mostra d´ignorància i inconsciència per a inflar l´ego. Hauríem d´adonar-nos del que fem, de què volem, a on ens porta tot plegat, constatant el poc que som capaços d´aconseguir anant rere banalitats mentre´s se´ns escapa la substància del que hauríem de cercar.                                                                        La nostra insignificància dins l´immensitat es palesa en l´incapacitat de mostrar una evolució paulatina. Invertint temps en tasques buides de contingut no ampliem coneixements, impedint millorar en les àrees on tenim dèficits a corregir i així acumular dies que té l´objectiu de substituir el prosaic pel refinat, ni tan sols entra en els plans de la majoria. Anem contribuint a mantenir unes condicions adreçades a seguir vius, però això és només l´embolcall. El propòsit és la transformació qualitativa fent ús dels recursos i la capacitat executora que desvetlli de contingut els esforços de la nostra peculiaritat i funció enmig de la resta de contribuients divesos, on cadascú fa el seu paper i servei ho veiem o no.

ATRACCIÓ O REPULSIÓ

L´atracció o repulsió és una questió de longitud d´ona. Allà on ens sintonitzem, on vibrem, on coincidim, generarà atracció o repulsió, i en la vessant oposada es mostrarà repulsió.                                                   Els sentits ens transmeten l´informació d´acord a la nostra idiosincràsia. Tot tracta sobre gustos i valors. El que ens agrada té un valor, i el que desagrada no. Ens volem apropar al que ens fa sentir bé i allunyar al que no congenia o irrita. El similar atrau al similar i el diferent separa. Necessitem estar amb gent amb qui ens entenguem, poder col-laborar mútuament, per això ens ajuntem per afinitats. ¿ Com podem relacionar-nos amb alguna perspectiva si els ideals són oposats, els objectius dispars i un codi de valors enfrontat ?    El nivell evolutiu, l´àmbit cultural, l´herència familiar, influencien en els conceptes que hem forjat sobre el que ens envolta. La diversitat fa que hi hagi criteris i tendències de tota mena, i així allò altament valorat i agradable per uns, resulta desagradable i sense valor per altres. ¿ Uns estan encertats i altres no ? Les connexions ens inclinen en una direcció o en una altra, i cal veure el desenvolupament i els resultats amb els possibles beneficis o pérdues per veure on s´adreça cadascú i el que es pot trobar tard o dora.                Hem de saber observar per adonar-nos dels pros i contres del que atrau. Temptacions sovint físiques i/o materials poden veure´s captivadores, però és precís eixamplar horitzons veient el quadre complet i els probables desenllaços.                                                                                                                                      Tant el que atrau com el rebutjat es ho indiquen els sentits. El que veiem, sentim, toquem, flairem o tastem, i la nostra singularitat s´inclinarà en un cantó o altre. Estem destinats a relacionar-nos amb les persones escaients en cada tram dels diferents processos. Qui és molt diferent ja no el coneixerem, per que l´important és l´utilitat. Hem d´apropar-nos al que revitalitza i ofereix oportunitats, i rebutjar el sentit contrari. És molt fàcil fer les eleccions per que tenim molt interioritzat el que s´ajusta a nosaltres i el que divergeix.

IMMOBILISME PER POR, COMODITAT O PRIVILEGIS

Si estem immersos en un món configurat per anar endavant, per què certes persones i en segons quins àmbits es pretén l´immobilisme ? Els enllaços són inevitables. D´una acció anterior es passa a una posterior, l´encadenament és constant i ningú escapa a aquest entramat. Tots els dies són semblants però cap idèntic, aleshores ¿ d´on sorgeix el desig de perpetuar situacions per por a suposades pèrdues, a gaudir d´una comoditat o mantenir uns privilegis ? Ens debatem permanentment entre dos fronts. Afrontar el desconegut pel que coneixem amb el que tenim per anar a cercar el que no es té. Una part de certesa i un fonament, i una part d´incertesa i de buit. El desconeixement del que pot passar i el seu resultat ens fa agafar-nos a l´experimentat i habitual per que sabem com procedir.                                                              Els preceptes espirituals ens diuen que tot és per al millor i hem de tenir certesa. Si sabem observar ho comprovarem a nivell individual. Esdeveniments que semblaven perjudicials en el seu moment oportú ens han dut a una situació més òptima. Costa molt més constatar-ho en l´aspecte col-lectiu, tenint en compte la dinàmica de crisis i caos que sempre ens acompanya.                                                                                      Per què volem aferrar-nos a relacions buides de contingut, avorrides, sense entusiasme ni un propòsit de creixement ? Per què no vetllem per a trobar un treball que permeti cobrir els recursos indispensables ? Per què ens conformem en un simple anar fent generalitzat en les diferents àrees habituals si l´encallament predomina en més d´un front ? Mantenir uns privilegis sovint a costa d´altres per uns desitjos egoistes materials que satisfan tenir però impedeixen millorar com a ésser.                                                                 Què guanyem i què perdem amb l´immobilisme ? Volem cobrir l´expedient i que sigui lleu desaprofitant oportunitats per a expandir-nos per pors imaginaries del pensament ? O volem instaurar satisfacció generalitzada mitjançant esforços, temps i paciència amb els beneficis pertinents en el moment precís ?     El que és immutable són els fonaments d´on brollen els principis bàsics expressats en virtuts eternes amb la finalitat d´instaurar un estat de benestar i harmonia continu.

INDULGÈNCIA O EXIGÈNCIA

Exigència és collar, indulgència afluixar. Exigència és rigor, indulgència és clemència. Exigència és ambició per a fer més i millor. Indulgència és rebaixar possibilitats per indolència, passivitat per manca d´entusiasme decantant-se per l´inacció.                                                                                                            Hem de ser exigents ? Si volem qualitat dotant-nos de prestacions més òptimes amb increment de recursos, és indispensable. L´exigència és per a mantenir o apujar el nivell. L´acció té un propòsit adreçat a un benefici, i són els resultats els que indicaran si obtenim un profit.                                                          La idiosincràsia i aptituds de cadascú apuja o baixa el llistó respecte a les pretensions del que perseguim. Dotar de més o menys importància els objectius determinarà l´implicació de l´intensitat. Preservar i seguir avançant en el terreny que sigui comporta una exigència d´atenció, unes accions específiques i disposar dels instruments adients. Tot és una questió de mesures. L´exigència és per a sumar, per a superar-se. però segons el context i la persona pot acabar essent contraproduent. La indulgència tendeix  a restar per inacció o deixar-se anar en excessos o en el no aconsellable, però pot ser útil en situacions concretes per a distensar. Si volem més hem de fer més, però no sempre més és sinònim de més satisfacció. Guanyar en certs aspectes a costa de perdre en altres, no reporta benestar. És aquí on hem de saber quines són les prioritats pel que acaben desembocant.                                                                                                            Hi ha qui és exigent envers altres i indulgent envers hom mateix. Just a l´inrevés del que hauria de ser, perquè indulgència respecte al proïsme és senyal de comprensió i benevolència, mentre´s la primera denota egoisme auto exalçant-se amb un desequilibri entre els valors personals i els aliens.                         Hi ha moments per a ser exigent i altres per a ser indulgent. L´harmonia radica en efectuar l´elecció pertinent en cada situació i això depèn de la perspectiva, de l´equanimitat, i saber valorar degudament els factors presents que entrin en escena en cada cas.

ELS ACTES FERIDORS NO S´ESBORREN

Res és casual, tot té un per què, i encara que no veiem el motiu de l´experimentat, obeeix a algun propòsit que en algun moment potser descobrirem o tal vegada mai. Tota causa tindrà el seu efecte, i el desencadenant ens pot retrotraure a un passat proper o remot sobre determinats comportaments. Paraules feridores, accions deshonestes, enganys, estafes, agressions, maltractes diversos que podem rebre, són per a reflexionar i mostrar-nos les formes idònies de procedir per a que forgem benestar enlloc de malestar.     Encara que prenguem consciència de que són senyals, advertències, missatges d´aprenentatge potencial, l´empremta generada en nosaltres romandrà impregnada en el més profund com a taques inesborrables. Les paraules no se les emporta el vent, es recorden, es perpetuen. L´intensitat de la ferida per comportaments incorrectes es minimitzaran, però es manté el record i la pèrdua de qualitat, de confiança, de proximitat que havíem tingut amb algú s´esvaeix.                                                                                                           Hem de pensar molt bé què volem dir o què volem fer per les consequències posteriors. Tot compta, i un cop s´ha exterioritzat no hi ha marxa enrere i queda registrat amb l´impacte que hagi deixat.                       Les formes egoistes i insensibles són l´origen de tots els desencisos provinents d´accions i/o paraules. Quan algú ha de demanar perdó és el reconeixement d´un error, i el millor és esforçar-se per a no haver d´arribar aquí. Diem que perdonem a l´infractor, però el fet deixa un record que perdura i queda com una taca en l´expedient i un deteriorament en la relació d´acord a la magnitud del fet i el resultat.                      Al llarg dels anys s´acumulen les decepcions, quan no són uns uns altres, quan no són relacions properes ho són altres, i al final es va perdent l´intensitat i el gaudi pel camí.

VEURE OBJECTIVAMENT O EL QUE VULL VEURE

Tots volem veure d´acord als nostres desitjos i al considerat important o valuós. Saber observar, adonar-se del que hi ha al voltant, requereix identificació. El que veiem en l´entorn és el que ens propulsa en la nostra conducta.                                                                                                                                               Els missatges que rebem poden venir de diferents maneres. Advertències subtils o evidents indicant-nos d´inconvenients si fem segons què. Empesos per desitjos egoistes i accions perjudicials, malgrat saber-ho en major o menor mesura, derivarà en unes consequències pitjors que el possible guany o satisfacció que ha empès el realitzat anteriorment.                                                                                                                  Hem de despertar dins nostre la força espiritual de percebre la diferència entre el bo i el negatiu i fer l´elecció correcta. Distingir el que empeny cap amunt o cap avall, el que fa emergir les bones maneres harmòniques o bé la crispació de les males maneres a la recerca de pretensions discordants.                       La civilització es manté en el caos per que preval la visió reduida impulsada per interessos personals sense adonar-se de l´impacte a gran escala. L´interacció entre l´individual i el col-lectiu és constant i interdependent, i si els plantejaments i l´actitud és marcadament individualista, és pel fet que l´essencial en la nostra continuitat vital depèn exclusivament de nosaltres.                                                                     Foscor és ignorància, llum és coneixement. A més visió més possibilitats de procedir encertadament. A més foscor més possibilitats d´equivocar-se. Abans d´actuar tenim el lliure albir per a decidir com donar sortida a certes idees o objectius. Una vegada en marxa, incidint en el medi i en altres persones, el desenllaç depèn de factors diversos no controlables.                                                                                       Veiem objectivament respecte a nosaltres o la visió envers altres ? Sabem veure en perspectiva i equanimitat ? Només ens enfoquem en el que interessa ? Obviem el que desagrada i fem veure que no existeix ? Tots els problemes deriven del no acoplament entre la part emissora i la part receptora, que en les relacions exercim les dues funcions. Això indica que hem de saber què volem, per què i quina és la forma idònia per aconseguir-ho pensant en la correcció final en el resultat.                                                    Allò que volem veure o voldríem veure té una connotació benigna o maligna ? Generarà benestar o malestar ? Per al benefici d´una part i perjudici d´una altra ?                                                                          La visió enfosquida prové d´objectius erronis empesos pels desitjos de l´ego que només veu el que vol veure. Veure amb claredat és una mostra de major civilització a l´ubicar les parts i el conjunt a la recerca del just, no mogut per interessos particulars.                                                                                                    Guanys a curt termini o pérdues a la llarga, o bé prudència i rectitud per a obtenir l´apropiat d´acord al mèrit efectuat. Tot dependrà de la visió i l´actitud adoptada.

CRÍTICA ESTÉRIL O CRÍTICA RESOLUTIVA

Quina és la finalitat de la crítica ? Millorar l´existent. Abans d´enumerar el que creiem incorrecte, hem d´estar segurs a qui adrecem la crítica serà receptiu i voldrà modificar expressions si és oportú.                    Els fonaments de la crítica requereixen la confluència de tres punts. Ha de ser bona en la seva finalitat. Ha de ser útil, o sigui aplicativa. I ha de ser necessària, per al benefici de l´al-ludit i la incidència en tercers.   El que impulsa a criticar és la percepció encertada o no de l´observador, que no s´està actuant com caldria d´acord al que es considera correcte. El crític en questió té al seu abast el quadre complet per a jutjar amb equanimitat ? Són valoracions d´acord als seus gustos i interessos ? La crítica és pensant en ell o en el criticat ? Què està malament ? Es pot demostrar què realment és així ? Què no agrada ? La crítica afirma amb arguments constatables o és una opinió ? L´afirmació ha d´aportar proves per a ser creible i acomplir la funció d´esmena. Si és una opció d´acord a unes idees i valors particulars, és subjectiva, i si el fons no és millorable, no exerceix l´objectiu que és polir al que es fa referència.                                                      El crític mostra descontent pel que voldria realment i no passa. El discurs s´ha de reformular per aconseguir el veritable propòsit reflexionador què és resoldre l´espatllat o certes conductes. La crítica vol corregir, optimitzar, és natural per que cerquem la perfecció. No obstant, si no influeix ni modifica el pretés no serveix i esdevé estèril.                                                                                                                    El crític ha de donar exemple. Les exigències envers altres primer les ha d´acomplir ell primer. Per a ser escoltat i creïble cal donar exemple. La crítica sempre ha de fonamentar-se en la positivitat posterior després d´observar i reflexionar que faciliti un canvi favorable a continuació. Tot el que no vagi en aquesta direcció serà inútil.                                                                                                                                        Veure el negatiu és molt fàcil, sobretot en una societat a la recerca de comoditat, del mínim esforç i poca responsabilitat, i si a més hi afegim l´egoisme amb els plantejaments i actituds desencadenades a continuació, el percentatge d´error en el comportament és altament elevat.                                                   Apuntem al dolent, veiem el dolent, mostrem el dolent. Qui s´expressa així pot demostrar què és impecable ? Insistir constantment en la foscor és justament l´incapacitat d´introduir més llum en nosaltres. El sol sempre brilla i és present, si no el veiem és per que amb la nostra negativitat hem anat posant cortines que ens impedeixen veure´l.

LES TRAMPES DELS AFECTES ( II )

Si el lligam d´una parella, d´un vincle persistent no facilita aflorar el millor, cal replantejar el sentit de la relació i a on condueix. Què motiva a voler la presència d´algú diariament ? El desitjat o el suposat que experimentarem amb la companyia d´algú, en quina proporció s´acompleix ? Cedir temps, espai, recursos, amb quina finalitat ho fem ? Per a què volem parelles i per a fer què ? Tenir fills és un acte social per que afecten socialment en múltiples aspectes. Qui pensa en això, a part de la responsabilitat dels possibles pares en la incidència col-lectiva ?                                                                                                                  Desitgem i volem creure que mitjançant algú que ens agrada degut a unes característiques, experimentarem sensacions de benestar, però això només són porcions d´un conjunt. Hem de saber observar àmpliament els pros i contres que determinaran l´apropament o distància, i la balança decantarà la viabilitat o no de la relació. Compartir quotidianitat limita i condiciona, només per unes hores tenint en compte el dedicat a treballar i dormir. Si la persona en questió no és realment encisadora per virtuts diverses, val la pena hipotecar-se per la companyia d´algú si no hi ha una tasca comuna de creixement sostingut ? De debò el teòric aprenentatge i ensenyament que ha d´oferir l´intercanvi s´arriba a produir, tenint en compte la preparació majoritària imperant focalitzada en el mundanisme i la superficialitat ?      La trampa dels afectes és donar prioritat a la vessant emocional que fa vulnerable en els sentiments, i aquests precisen la guia de l´intel-lecte per a discernir entre l´idoni i l´inconvenient. Per a sentir-se bé, el fet d´estar més temps amb algú no és sinònim de millor. L´avorriment esdevé per la repetitivitat, la previsió i l´estancament. Sacrifiquem el silenci, la pau, la tranquil-litat i recolliment, que són bens impagables, per una companyia a hores sense un objectiu definit ni un avenç individual ni en comú. La veritable joia no la poden aportar amb el que poden oferir.                                                                             Parella, fills, fan aflorar el millor de nosaltres o són senzillament part dels nostres interessos personals amb algun rerefons que té poc d´altruista ? Expressar i rebre afecte és la millor sensació a experimentar, però hem de saber com. I si costa tant tenir relacions gratificants és degut a plantejaments desenfocats producte que brolla de l´ego i les seves pretensions.                                                                                  Parella i fills són el repte més gran per la proximitat i per l´implicació. Estar preparat i capacitat per a que les diferències conflueixin per al bé comú és la tasca més difícil, d´aquí la problemàtica constant en trobar els termes i expressions apropiades.

LES TRAMPES DELS AFECTES ( I )

Estem el 100% del temps amb nosaltres mateixos, i la presència o companyia d´altres només és a estones. Això indica que les relacions són ocasionals, per aquest motiu hem de saber el per què les volem o necessitem.                                                                                                                                                       Què pot aportar determinada persona que tingui més valor del que podem executar per compte propi ? Allà on no arribem requerim la contribució aliena per aconseguir un propòsit. Les interaccions són indispensables per a cobrir mancances, i aquestes acostumen a ser breus, és un acostar-se i distanciar-se d´acord als interessos de fons.                                                                                                                            Per a la nostra formació i creixement tots necessitem el puntal familiar. No obstant, a mesura adquirim independència de moviments per a decidir i actuar amb responsabilitat per compte propi ¿ per a què volem limitar, condicionar i restringir els moviments que podem efectuar sense lligams, per la presència habitual d´algú ? Qui es pregunta en profunditat sobre el per què es vol tenir parella o fills ? Si ni tan sols en els afers personals i en el comportament social no ens mostrem amb la deguda correcció, com pensem encaixar dues entitats diferenciades amb les respectives àrees a millorar en un vincle a la recerca d´harmonia ? Imaginació, il-lusió, esvaïda al constatar que l´aportació d´ambdós no assoleix el nivell indispensable per a sentir-se satisfet en el transmès mútuament.                                                                     Converses, recursos i activitats és el que compartim. El llistó d´aquests és alt, mitjà o baix ? Si no és alt, val la pena hipotecar-se per una companyia esporàdica ? Si no hi ha una visió en perspectiva, un coneixement extens de l´altre, què podem esperar del lligam més exigent de tots els que hi poden haver ? Una inèrcia més. Només podem transmetre la nostra singularitat amb virtuts i defectes, i si el que preval és la mediocritat la dificultat d´encaix serà notòria on els intercanvis estaran farcits de disonàncies.        Depenem de tercers per a contraprestacions específiques, però no condicionen l´organització, l´espai i decisions diàries. La presència habitual d´algú només serà el que sigui capaç d´oferir en el que agradi o molesti, no podem esperar rebre el que no s´està dotat per a donar. Això és el que ha de quedar clar. La finalitat d´una parella és elevar-se pel que aprenem i ensenyem l´un a l´altre, però si no hi ha la maduresa indispensable ni desxifrarem els missatges ni els podrem aprofitar per a polir-nos i que la relació acompleixi la seva finalitat.                                                                                                                             L´estima sol no és suficient, la consistència del vincle és un conjunt de factors adreçats a un refinament progressiu en les expressions. La trampa dels afectes és deixar-se endur per emocions sense sintonitzar tots els fronts que entren en escena.

SACRIFICAR ÉS SUBSTITUIR EL PRESCINDIBLE PER L´ÚTIL

Sacrificar deriva de SACROFACERE que significa fer-ho sagrat. Sagrat en el sentit d´elevat, pur, important. En el cantó oposat hi ha el profà, que són les accions habituals quotidianes mancades de trascendència.                                                                                                                                                    Efectuem més actes sagrats o profans ? Observant el codi de valors i comportament trobem la resposta sense dificultats. Voldríem experiències i condicions espectaculars, i si van en la direcció contraria és per que procedim de forma oposada per aconseguir-ho. Si preval la ignorància i la inconsciència per a substituir el prosaic pel refinat, és evident que estarem immersos en la densitat material limitada. Sacrificar, a diferència de l´entès majoritàriament, no consisteix en voler una cosa però refrenar-se, fer un favor a algú forçat per les circumstàncies. Tal i com expressa l´etimologia del mot és canviar un context que no aporta beneficis a nivell intern i extern, per altres mitjans, eines i ocupacions que permetin incrementar les possibilitats de desenvolupament i millora.                                                                          Quantes activitats duem a terme per costum, irreflexivament, sense aturar-nos a reflexionar sobre la seva conveniència i utilitat ? I així un dia rere un altre per a no anar enlloc ni extreure´n cap profit, amb la fantasia que és agradable, quan el fons és buit de contingut.                                                                          Enfocats bàsicament en el que tenim i el que manca, en els propis desitjos egoistes, perseguim bens mundans que van i venen, que depenen de l´intervenció de tercers, mentre´s l´esplendor que tots anhelem no arriba mai per que no es troba en el circundant. Hem confós el mitjà amb l´objectiu, quan l´únic que fa es d´intermediari entre l´evocat per nosaltres i el medi per a una realització. Tenallats per obligacions, per la necessitat de cobrir dèficits, no tenim temps ni s´ha forjat la base indispensable per a dotar-nos de la formació que ens catapulti a executar accions sagrades. Ens hem de conformar amb subsistir de la millor manera possible. I atrafegats esforçant-nos en allargar una presència transitoria, deixem de cantó el propòsit implícit que ens ha situat aquí per alguna cosa més profunda que mantenir les condicions físiques.

L´HABITACIÓ DE GUERRA, LA NOSTRA BATALLA CONSTANT

Desxifrar el què i el per què, saber com procedir per a encaixar el personal i l´impersonal, els interessos particulars i els col-lectius, ens sotmet contínuament a una anàlisi de mesures entre l´apropiat i l´inconvenient. Hem d´afrontar el repte constant d´acoplar dualitat i unitat. Formats individualment, les funcions essencials de subsistència depenen exclusivament de nosaltres. Ningú pot viure per nosaltres i a l´inrevés exactament igual. No obstant, el nodriment és a l´exterior, i l´obtenció de recursos radica en les pròpies habilitats per a oferir serveis i l´aportació de tercers en els intercanvis.                                              L´habitació de guerra és on s´esdevé la lluita entre el que voldríem i el que és, entre el possible i el viable. Entre la part provinent de nosaltres i el suport necessari extern per a culminar projectes. La consciència desvetlla l´instint de supervivència, sabent que hem de cercar l´oportú, i que això és una questió tan personal com del proporcionat pel medi. De l´aïllament individual a l´acoplament col-lectiu. Les mancances creen dependència, que és la clau per a realitzar esforços de superació, que han de ser el resultat d´intercanvis constants de donar i rebre.                                                                                            La visió egocentrista ens inclina a mirar i vetllar pels propis interessos, i aquests estan en estreta relació a les accions comeses i el que se´n deriva. Si la balança en les interaccions està desequilibrada, els guanys es poden produir al principi, però a la llarga el deteriorament conduirà a les pèrdues.                                   Nosaltres amb les nostres pretensions portem el caos a les nostres vides, no l´entorn. Si no mirem dins, el que ens ha impulsat a voler i fer el que fem o hem fet, no podrem eliminar la font d´on ha emergit. L´origen de les disonàncies i conflictes és no harmonitzar els desitjos personals amb el d´altres i el medi on es produeix l´acció.                                                                                                                                          Si no hi ha pau a l´interior hi ha guerra a l´exterior. L´observat fora brolla de dins. Ens hauríem de preguntar com s´ha forjat la disconformitat entre el que pensem i volem i el que succeeix.                            Si pesa més l´egoisme que l´altruisme les polèmiques persistiran, per que la desconnexió impedeix la fluidesa i l´obtenció del pretés. Hem de donar més, compartir més, per al benefici de tots els implicats. La negativitat és el resultat de les nostres eleccions, constatat en els desequilibris entre uns grans avantatges d´una minoria i les grans dificultats d´una majoria. Els plantejaments egoistes donen prioritat absoluta als bens materials i cap importància als bens espirituals, quan en realitat els valuosos són els bens espirituals. I si arriben a adonar-se d´això, potser serà tard per que al final el transitori no es pot mantenir.  

LES MENTIDES SÓN PER INTERÉS I PER POR ( també interés )

Veritat és exposar els fets amb paraules o altres mitjans. Mentir és tergiversar l´acontegut o crear relats alternatius sobre el que ha passat realment.                                                                                                      Què impulsa a mentir ? No sortir perjudicat d´acord a uns precedents, o mitjançant enganys obtenir beneficis. Sigui com sigui la mentida és impulsada per un interès. El context de fons potser no és prou favorable i per a revertir-ho mentir esdevé un comodí, i tant és el que es vol tapar o modificar, implica voler passar l´inexistent per que no és real, com a verídic.                                                                              Quan s´han comés actes punibles, la por a ser descobert i les possibles consequències posteriors en forma de multes o càstig, és també l´interès de no perdre diners o la llibertat, i en segons quins casos patiment físic. Mentir essencialment en relació a nosaltres, i en ocasions ho fem per a que algú proper no hagi de pagar el preu de no haver actuat amb la deguda correcció.                                                                              Veritat suposa responsabilitat, assumir les consequències d´haver comés errors. Mentir és voler escapar sobre el succeït préviament, o per suposicions del que pot produir-se si diem la veritat tenint en compte determinats contextos. Es pot mentir per negligències, per questions personals, per afers laborals o comercials, i també en relacions. Momentàniament potser es pot aturar el cop, però les invencions quan són descobertes acaben amb els possibles avantatges.                                                                                    El fonament de vincles amb l´intenció d´una projecció i durabilitat, requereixen la sinceritat. Si aquesta falla esdevé la desconfiança, i quan el més bàsic trontolla dificilment es pot sostenir la continuitat. La veritat aporta tranquil-litat, exposant la versió real tal vegada comporti algun cost segons les accions, i l´oportunitat de pagar i restituir ha de servir per a millorar en futures ocasions. Quan es menteix sempre hi ha el rerefons de no haver liquidat el tema de fons, i el neguit acompanya amb l´incertesa de no saber com pot incidir més endavant i de quina manera.                                                                                                  Veritat o mentida exposa la idiosincràsia personal. Els responsables i els irresponsables. Els honestos i els falsos. Els que mostren maduresa fent-se càrrec de les accions, i els que volen evadir-les. La veritat s´associa a la netedat, a la trasparència. La mentida és bruticia per a que no es vegi el que hi ha realment. Autenticitat o falsedat, un dilema sempre present que incideix en tots nosaltres.

IGUAL I DIFERENT, NECESSITAT RECÍPROCA

Igual i diferent estan presents al nostre voltant. En tota creació es parteix d´un punt incorporant nous elements, el diferent adreçat a una finalitat.                                                                                                    Si només hi hagués un sol aspecte sense altres aportacions no hi hauria moviment ni propòsit, i tal com tenim concebuda la vida no tindria sentit. Per a dotar de significat les nostres respectives existències individuals, requerim interaccions amb altres. Les mancances ens fan dependents, obligant-nos a efectuar intercanvis, i en les constants ofertes i demandes podem accedir al pretés. El diferent ens proporciona cobrir buits i construir el que es projecti per a nous fonaments i una continuitat.                                          Iguals en l´essencial i diferents en la resta. Concebuts igual però diferents en l´expressió per que ningú pensa, ni sent ni fa exactament de forma idèntica a ningú més. El nivell evolutiu ens ubica en un lloc i condicions per a que duem a terme unes tasques concretes, i en consequència no és possible l´igualtat per les divergències ostensibles que ens ubiquen en l´àmbit pertinent que permeti les condicions adients.         Igual i diferent es poden acoplar o ajustar treballant conjuntament on cadascú aporti el que l´altre necessita a fi d´obtenir un benefici. Si les diferències són molt grans, l´entesa per arribar a acords és difícil, i l´encaix inviable per les disonàncies. Aquí és on es constata que el similar atrau al similar i el diferent separa.                                                                                                                                                              L´afany impositiu d´alguns humans reflectit en la política o religió, vol que la ciutadania sigui una extensió del pensament únic. Les formes totalitaries no es poden obligar quan tots tenim la pròpia capacitat de discernir i formular idees des de les respectives posicions i peculiaritats. Pretendre que tothom sigui igual quan tothom és diferent, és una de les distorsions de l´ego que tants conflictes i problemes ha provocat i segueix causant amb caos i destrucció com a resultat. 

VISIÓ LIMITADA, ACCIONS LIMITADES

Si no canviem la nostra consciència o la manera de viure les nostres vides no poden canviar a millor.         Anar més enllà dels límits traspassant la comoditat de la zona de foscor és el desafiament, però només amb uns reptes constants tindrem opcions d´aconseguir condicions no imaginades si ens conformem en anar fent sense un horitzó clar ni cap propòsit definit.                                                                                     El camp d´acció per a una concreció requereix uns límits, doncs si no hi fossin hi hauria una dispersió i no es podria plasmar la densitat en obres que han d´aportar valor a l´esforç.                                                       D´un context limitat com l´alfabet i els números es poden fer combinacions infinites. El potencial és immens, i no obstant expressem una part ínfima. Les habituals dependències ens submergeixen en el més immediat de caire material, i el que podríem desenvolupar es queda en un estat latent.                                L´entusiasme per a desitjar un estil de vida dotat de contingut ha de brollar de dins. Enfeinats en cercar el bàsic deixem de banda la finalitat existencial. Poca gent s´atura a reflexionar, a preguntar el per què. Fixem l´atenció en banalitats, i el que ens envolta gira entorn a produir, consumir i aconseguir beneficis, i així passa el temps sense saber qui som i a què obeeixen les nostres característiques amb les relacions i els reptes que contenen. ¿ Quina proporció del realitzat reverteix en un veritable profit ? Fixem el llistó molt baix, i el valorat com a gaudi pel nivell de consciència imperant, en realitat és força inferior al que creiem Hem vingut a marcar diferències qualitatives, que significa dotar els nostres instruments d´expressions més refinades. Quines vibracions emeten les idees, pensaments i paraules en el medi ? Generen benestar o fàstic ? Les emocions i sentiments ens apropen o allunyen de qui ho manifesta ? Les accions són edificants o van al deteriorament i les pèrdues ?                                                                                                              L´extern va i ve, ara hi és i després no, ja sigui diners, vincles, estris d´ús. No ho controlem, van enllaçant una situació anterior amb una posterior per a conservar una base. El que és material no sabem fins quan pot durar. En canvi, si ens interioritzem a la recerca de respostes que per a entendre fruit d´observacions i percepcions, veurem el que la densitat no veu.                                                                                                 Quanta gent vol dotar les experiències de trascendència ? La minoria que ja porta incorporat en el més profund l´anhel de superació, no el que permet aconseguir recursos físics, sinó aquell que ens apropi a una pulcritud expressiva continua en benefici propi i de qui influenciem.                                                             Les limitacions en un o més àmbits priva d´expandir-se i accedir a més oportunitats i condicions més benestants. Cada dia el que se´ns presenta ens mostra en el què hem de conformar-nos i allò on mai hem de limitar-nos, i només el desvetllament de consciència, un gran discerniment i equanimitat ens ho indicaran.

MATEIXA LLIÇÓ , MATEIX CURS

Volem romandre estancats indefinidament repetint una vegada i una altra la mateixa lliçó del mateix curs ? Ens esforcem per a introduir pautes més òptimes on calgui ? Empalmem una activitat amb una altra empesos per la inèrcia, i la finalitat és continuar presencialment, la questió és per què.                                Del nucli familiar dependent hem de passar a la màxima autonomia possible. De la ignorància al coneixement. El creixement físic s´atura quan assoleix el seu desenvolupament, en canvi, l´aprenentatge pot ser permanent si ho volem.                                                                                                                         Tots estem immersos en la periferia, la trama s´esdevé a l´exterior i ho hem d´afrontar per l´acumulat internament. Els dies es succeeixen de forma similar però mai identics, i el nostre desafiament consisteix en generar variants per a enriquir les experiències a fi d´incrementar majors possibilitats expressives.          Estem contents amb el que fem ? El nostre comportament és l´adequat en tot moment ? Com hauríem de millorar les relacions ? Fem quelcom al respecte per a substituir les obstruccions per a instaurar més fluidesa ?                                                                                                                                                          Passen els anys però perduren les mateixes idees, la mateixa actitud. Quin profit s´extreu d´anar sumant dies ? Es transformen els defectes en virtuts ? Adquirim més consciència al llarg del temps ? Incrementem la visió en perspectiva per a ser més comprensius, dialogants, sensibles, equitatius ? No elevem el nivell per que nosaltres no ens elevem. Converses repetitives, arguments inalterables, i això fa que les trobades enlloc de ser atraients siguin avorrides. Més del mateix, sense un horitzó diferent, sense entusiasme, amb ocupacions i vides insípides. No hi ha un pla per a traspassar límits i no és possible convertir-se en el que hauríem de pretendre, que seria posar-nos al servei de l´acompliment dels preceptes espirituals. El sentit i profit existencial només el podem trobar d´aquesta manera.