LES MENTIDES SÓN PER INTERÉS I PER POR ( també interés )

Veritat és exposar els fets amb paraules o altres mitjans. Mentir és tergiversar l´acontegut o crear relats alternatius sobre el que ha passat realment.                                                                                                      Què impulsa a mentir ? No sortir perjudicat d´acord a uns precedents, o mitjançant enganys obtenir beneficis. Sigui com sigui la mentida és impulsada per un interès. El context de fons potser no és prou favorable i per a revertir-ho mentir esdevé un comodí, i tant és el que es vol tapar o modificar, implica voler passar l´inexistent per que no és real, com a verídic.                                                                              Quan s´han comés actes punibles, la por a ser descobert i les possibles consequències posteriors en forma de multes o càstig, és també l´interès de no perdre diners o la llibertat, i en segons quins casos patiment físic. Mentir essencialment en relació a nosaltres, i en ocasions ho fem per a que algú proper no hagi de pagar el preu de no haver actuat amb la deguda correcció.                                                                              Veritat suposa responsabilitat, assumir les consequències d´haver comés errors. Mentir és voler escapar sobre el succeït préviament, o per suposicions del que pot produir-se si diem la veritat tenint en compte determinats contextos. Es pot mentir per negligències, per questions personals, per afers laborals o comercials, i també en relacions. Momentàniament potser es pot aturar el cop, però les invencions quan són descobertes acaben amb els possibles avantatges.                                                                                    El fonament de vincles amb l´intenció d´una projecció i durabilitat, requereixen la sinceritat. Si aquesta falla esdevé la desconfiança, i quan el més bàsic trontolla dificilment es pot sostenir la continuitat. La veritat aporta tranquil-litat, exposant la versió real tal vegada comporti algun cost segons les accions, i l´oportunitat de pagar i restituir ha de servir per a millorar en futures ocasions. Quan es menteix sempre hi ha el rerefons de no haver liquidat el tema de fons, i el neguit acompanya amb l´incertesa de no saber com pot incidir més endavant i de quina manera.                                                                                                  Veritat o mentida exposa la idiosincràsia personal. Els responsables i els irresponsables. Els honestos i els falsos. Els que mostren maduresa fent-se càrrec de les accions, i els que volen evadir-les. La veritat s´associa a la netedat, a la trasparència. La mentida és bruticia per a que no es vegi el que hi ha realment. Autenticitat o falsedat, un dilema sempre present que incideix en tots nosaltres.