FORMA, SENTIT I VALOR

Els objectius que anem fixant-nos han de tenir un sentit que impulsi a dinamitzar-nos, per tant un valor, doncs si no hi és implícit difícilment serà una motivació. I la forma podríem exposar-ho com el producte acabat dens o subtil del realitzat entre un inici i un final.                                                                              Com sempre, cadascú és diferent, té els seus criteris, immers en unes condicions i característiques per a donar prioritat a unes coses essent indiferent a unes altres, i l´oposat pot donar-se en persones molt diferents. Què te valor ? Quin sentit té o tindran determinats propòsits ? Quina forma acabarà prenent el posat en marxa ? El sentit vindria a representar formular-se el per què. L´utilitat i possible benefici del que neix com una idea en l´abstracció que pot concretar-se en fets. El valor és subjectiu, depèn del context, de l´aportació específica, de l´importància atorgada individualment. I la forma és densificar el que ha passat d´un pensament invisible a una evidència visible. A nivell particular hem de donar forma a l´après. D´una teoria a la pràctica, uns coneixements emmagatzemats per adquirir recursos i efectuar intercanvis d´oferta i demanda. El sentit és el que farem i ens servirà en el moment precís amb l´aprenentatge, que d´acord al resultat suposarà un valor. Els projectes s´enfoquen amb un sentit convençuts d un valor, i construir-los donant forma és el que manifestarà sentit i el valor. 

EL QUE APORTEM I ENS APORTEN

El mostrat de forma visible i invisible, el tangible i intangible, és el que aportem. I exactament en la direcció oposada. El nostre desenvolupament depèn de l´intercanvi d´aportacions. Disposem dels recursos físics i mentals que serveixen per a la projecció i acostament a la realització de propòsits. Les diverses dependències ens obliguen a cercar en altres i la natura les cobertures indispensables, i així entrem en una roda constant de mútues aportacions.                                                                                                            Les aportacions poden venir de tres factors. El que pensem, sentim i fem. Idees, paraules, forjades pel que hem après, per la visió particular i el potencial de veure amb perspectiva. El que sentim toca a les emocions, a l´identificació amb altres, la proximitat afectiva o ideològica, nexes de connexió. I les accions que són un compendi entre un plantejament, un desig i l´execució.                                                            Segons afinitats o dissonàncies, podem aportar benestar a algú pel que manifestem, i exactament el contrari amb qui pot estar a les antípodes del que expressem. El rebut per part d´altres pot apropar o separar, entrant a col-lació els gustos i valors personals. La resposta a les aportacions externes és una qüestió de sensacions. Si ens sentim còmodes o incòmodes, relaxats o tensos, i això depèn de la sintonia, de la proximitat entre ambdós del que pensem, sentim i fem o volem fer.                                                  Podem aportar benefici o pèrdues, avantatges o inconvenients. No obstant, el que en principi pot semblar advers, al llarg del camí sovint condueix a un context millor on prèviament s´havien de passar proves.    Cadascú aporta una singularitat única, per tant és una oportunitat descobrir les aptituds i gaudir o aprofitar aquestes dins la diversitat oferta en tots nosaltres.