Estem influenciats pel que anomenem cos mental, cos emocional i cos físic, expressat en pensaments, sentiments i accions. De la idea inicial abstracta a la seva concreció hi ha un procés curt o llarg, i la dinamització depèn del desig, de la importància que pugui tenir assolir unes pretensions. Les idees són el detonant, l´impuls, el valor que hi donem, i l´acció és concretar dotant de contingut i profit l´esforç. L´harmonia depèn de conjuntar aquests tres factors. Massa immers en qüestions intel-lectuals amb una baixa emotivitat mostrant-nos freds i distants requereix reequilibri. Un excés de sensibilitat que no modifica el fons ni a les persones, requerirà el reforç del pensament a fi d´adquirir perspectiva. I ocupats en l´acció, en els beneficis, deixant de cantó les demandes del cos mental i emocional que també s´han de nodrir, hi haurà un desequilibri. Tots els enfrontaments, conflictes, agressivitat verbal o física, impossibilita les vies d´entesa. Les crisis perpètues diàries, són l´exponent de no pensar, sentir o actuar correctament. Per tant, si disposem de tres fronts de recursos i estan desajustats, enlloc d´avançar ens estanquem, enlloc de resoldre espatllem, essent l´indicador evident que hi ha molt a polir i corregir. A vegades seran pensaments egoistes disonants, altres la sentimentalitat impedirà veure amb claredat com afrontar el que sembla grandiós però realment no ho és; o bé les accions perjudicials, tant per al propi individu com l´abast d´influència. Quan ens posem malalts, quan es repeteixen problemàtiques en àrees concretes, quan les dificultats es centren en temes específics, són els desajustaments interns exposats en l´intern, i si volem resoldre-ho, hem d´esbrinar on i què cal polir i corregir per a que les obstruccions donin pas a la fluïdesa.
dijous, 23 de juliol del 2026
divendres, 10 de juliol del 2026
DIFERÈNCIES I SIMILITUDS ENTRE FÀSTIC I ODI
De forma natural ens apropem a l´agradable i ens allunyem en el sentit contrari. Associem fàstic i odi com a factors generadors de malestar, però són conceptes diferents. El fàstic té a veure amb els sentits físics. El que veiem, escoltem, toquem, flairem o tastem de forma directa, són sensacions constatables. L´odi és producte d´esquemes mentals comparats amb patrons interioritzats relatius a costums, formes, maneres de procedir, peculiaritats diferents. Odiar és intolerància, no acceptar el que pot molestar, forjat per uns criteris que no suposen estar en el cert. La multiplicitat és present en tots els àmbits, i si les nostres característiques tenen dret a manifestar-se, les oposades també si el procedir és acord a les lleis i reglaments i no alteren la convivència. Podem escollir la vessant constructiva d´apreciar i respectar altres malgrat discrepar o no encaixar, o la negativa que menysprea, agredeix i vol eliminar tota dissidència per l´actitud supremacista de qui es creu superior, on el propi és qui té valor, els que fan el correcte. I aquells que surten del guió estan equivocats i necessiten reconvertir-se o desaparèixer. Què és el que molesta. quins són els fonaments, on és la lògica ? Si els diferents no incideixen directament en nosaltres, si no ens obliguen a imposar les seves maneres, si no comporten cap perjudici. on és el sentit d´odiar ? Ni les nostres idees, costums i criteris, tenen la veritat suprema, ni els diferents estan equivocats i són un perill. Sants o pecadors es troben en tot tipus d´estaments. El comportament i el resultat de les accions és qui determina l´encert o error de l´expressat. El fàstic és objectiu i constatable. L´odi és subjectiu, producte d´unes valoracions personals que exalta el que sintonitza amb nosaltres i menysté qui pensa i procedeix de forma ostensiblement contraria. Sempre hi haurà situacions generadores de fàstic, en canvi, podem estar lliures de qualsevol odi acceptant la diversitat i mostrant-nos neutre per a preservar la pau.