dissabte, 14 de novembre del 2026

SATISFACCIÓ MÍNIMA MALESTAR MÀXIM

Volem experiències aportadores de satisfacció, però aquestes s´han de crear. La repetició quotidiana ens immergeix en l´immediat, i el considerat o valorat com a satisfacció demana uns fets concrets.                    Cadascú té els seus gustos i prioritats, per tant la satisfacció és subjectiva. Per a sentir la sensació hi ha d´haver la constatació d´un èxit, una millora respecte al precedent, la culminació d´un procés d´esforç, l´encert en proves experimentals, així com afers externs realitzats per altres persones significatives o temes socials i el seu ressò. La majoria s´inclina per qüestions bàsicament personals. Satisfaccions producte d´un talent que comporta un resultat favorable, sigui estudis, treball, investigació, esport, etc. La proporció de moments satisfactoris és reduïda enmig de situacions irrellevants i altres de tensió o problemàtiques.          Mai hem d´estar satisfets de nosaltres mateixos. Bona part de les insatisfaccions que ens acompanyen, és per abocar-se a temàtiques mundanes depenent de tercers sempre oscil-lants. El veritable propòsit vital és endinsar-nos en nosaltres per a eixamplar el nostre potencial a fi de manifestar la millor versió expressiva, això és el que donarà satisfacció. constatar com anem canviant substituint formes anteriors rudimentàries per altres més subtils.                                                                                                                                        El malestar és un desajustament. Pot ser físic o psíquic, per accions pròpies o alienes. Segons la sensibilitat, les causes proporcionadores de malestar seran més o menys altes.                                              Hi ha el propi malestar personal per motius diversos, i el malestar ambiental per comportaments negligents que pertorben la pau i tranquil-litat. El malestar social és una batalla d´interessos entre les parts implicades en cada cas motivat pels habituals desitjos egoistes. Difícilment s´erradicarà per que primer hem de reacondicionar objectius i plantejaments.                                                                                            Les satisfaccions són mínimes per que requereixen aptituds, voluntat i disciplina, i massa gent vol facilitats. I el malestar és màxim per que el nivell de consciència és baix, els propòsits són materials, i la visió reduïda impedeix adonar-se de les solucions.