dissabte, 24 d’octubre del 2026

LES TRES CATEGORIES DE PERSONES

Les tres categories de persones té a veure amb el nivell de consciència, percepció i concepció social d´acord al respectiu potencial de desenvolupament. La 1ª inclou els que estan contents amb les lleis existents. Són ciutadans que s´amotllen a regles i normes preponderants. La 2ª categoria inclou els que no estan contents amb l´estat present de les coses i volen que la humanitat ascendeixi a un nivell més elevat. Son els Iniciats que han vingut amb l´objectiu d´ajudar als humans per a desvetllar la consciència que permeti ascendir a un pla on hi ha una justícia més gran i amor. La 3ª categoria  són els destructors, anarquistes, els que trenquen la concòrdia. De les 3 categories, una respecta l´ordre establert, i dos volen canviar-lo. Un d´ells vol canviar-ho per a un ordre diví, i l´altre per a un ordre diabòlic.                              Les tres categories les podem observar en l´entorn per com pensen, com es mostren i quin objectius o pretensions tenen. El grup més nombrós és el conformista amb les lleis existents. Lleis mundanes dictades per ajuntaments, hisenda o el govern. Viuen en i per a les qüestions materials, i no entra en els seus plantejaments anar més enllà dels guions previstos. La categoria més perjudicial són aquells que empesos per uns desitjos personals egoistes que trenquen l´harmonia, pertorben l´ambient, molesten o perjudiquen a altres. Hi ha una distorsió entre el que volen i la correcció del que volen a l´incidir negativament en el medi i en les persones que puguin quedar afectades..                                                                                      La categoria dels descontents no tan sols pel que no funciona en el dia a dia en qualsevol àmbit, és la que  anhela una vida amb sentit, propòsit i profit traspassant la simple manutenció. I això només és possible anant més enllà constatant els lligams i enllaços entre la part visible i l´invisible, el dens i el subtil, i aquest és un treball immens que s´ha de desitjar amb totes les forces i que només uns quants estan disposats a fer per que involucra tot l´ésser al complet a cada moment i per sempre. 

dissabte, 10 d’octubre del 2026

A LA RECERCA DE LA SENSATESA

La sensatesa s´ha d´expressar en les tres formes de manifestació : en el que diem, en el que sentim i en el que fem. La sensatesa respon a unes valoracions culturals, el punible en un indret amb possibles conseqüències perjudicials, és indiferent en altres. Es tracta de trobar els termes apropiats.                        Els sinònims associats a sensatesa són seny, prudència, mesura o seriositat. Si el comportament respon a aquests termes mostrarem sensatesa a fi de preservar el considerat bones maneres. Sensatesa suposa claredat, sospesar mínims o màxims del que volem o pretenem. No excedir-se, ser equànim,que imperi la correcció. Els antònims  de sensatesa són ximpleria, estupidesa, absurditat, bogeria. Per això quan algú diu sigues sensat significa que pot estar mostrant aquests atributs.                                                                    Sensatesa és una barreja d´harmonia i equilibri, i si no és present esdevé la discòrdia amb perills i perjudicis segons cada cas. En un context social farcit de conflictes i problemes, hem de preguntar-nos com no som capaços de veure les conseqüències de certs plantejaments i objectius que ens aboquen a un estat d´amenaces quan no per un motiu per un altre.                                                                                      On és la sensatesa dels que pertorben la pau ? On és la sensatesa de governants empitjorant enlloc de millorar amb les seves decisions ? On és la sensatesa dels especuladors i de grans corporacions arrossegant a la pobresa a un gruix important de població ? Si se´ns ha dotat d´intel-ligència  com no és possible distingir pros i contres del que s´ha fet, es fa i els seus desencadenants ?