EL CANSAMENT DE TOTS PLEGATS

Ideologies polítiques d´un cantó o de l´oposat, les eternes polèmiques de gènere sense entendre´s respectivament en les diferències ni tenir interès  per l´especificitat de l´altre a fi d´encaixar millor i fer possible l´harmonia.                                                                                                                                      Cadascú amb la habitual influència de l´ego es creu posseïdor de la veritat, i aquells que són diferents naturalment segons ells, estan equivocats. No hi ha manera de posar-se d´acord per que no tenim ganes d´escoltar i menys d´incorporar arguments que poden semblar antagònics però que podríem  incorporar si estem oberts a eixamplar la perspectiva.                                                                                                       La mediocritat impera per tot arreu, per això problemàtiques de fa dècades segueixen vigents incapaços de redreçar els desgavells generats per les decisions dels governants i la contribució del poble. Xerrameca d´uns i altres, soroll, però poques solucions envoltats de múltiples situacions pendents de resoldre, que per incapacitat o interès ens mantenen encallats amb uns serveis deficients.                                                    Tots desitgem prestacions òptimes, però la societat és el reflex dels ciutadans que la conformen. No hi ha la qualitat desitjada per que no tenim la capacitat d´oferir-la. Des de els càrrecs més rellevants fins a qui ocupa la posició menys influenciable, no hem adquirit la formació indispensable per a que el funcionament impecable anhelat es concreti en fets.                                                                                      L´individualisme, els interessos materials, la inconsciència col-lectiva de no veure les conseqüències d´accions i propòsits, és qui contamina l´ambient, no tan sols amb paraules, sinó amb el menyspreu per la natura, pels altres i totes les expressions que ens immergeixen en el fàstic diari a nivells insuportables.

LA GRAN ORQUESTRA

La humanitat és una gran orquestra. Instruments grans, petits, lleugers, pesats, amb sons suaus o forts. A l´igual que en una orquestra cadascú té el seu instrument específic i partitura. Tots saben el que han de fer en el moment precís a fi que imperi l´harmonia i així els diversos sons siguin agradables a l´oïda. L´orquestra és el col-lectiu, els músics el conjunt d´individualitats. Hi ha una dependència mútua, i per al benefici comú és indispensable haver-se dotat d´aptituds per a exercir el rol específic assignat a desenvolupar.                                                                                                                                                  En una orquestra tots interpreten el seu paper pensant en el grup, i el talent adquirit permet assolir la finalitat en el que es toqui a cada moment. Traslladat a l´esfera quotidiana mundana, quan els plantejaments i objectius es fonamenten en interessos personals egoistes desmarcant-se de l´encaix apropiat en la vessant social, és quan comencen els conflictes que al final perjudiquen ambdues parts.       L´orquestra és un bon referent de com hauríem de procedir, del que hauríem de voler i de com actuar per a guanyar tots plegats. L´egoisme i la ignorància són els elements obstaculitzadors, per al propi individu i aquells que es veuen esquitxats d´alguna manera pels procediments perjudicials. El pitjor és que no afinem ni sabem tocar l´instrument destinat a nosaltres, d´aquí les misèries, mancances i pobreses derivades dels comportaments incorrectes.