SOCIETAT EN FALLIDA

Tot té un origen, un per què. Res passa a l´atzar. Per tant, si hem arribat a una situació extrema és per una concatenació d´actes precedents.

El desajustament comença al cos mental en forma d´idees o pensaments confusos. A continuació s´estén al cos emocional en forma de sensacions, i si no són harmòniques desemboca en el cos físic en afliccions de salut.

La reiteració al llarg del temps d´incorreccions ens ha dut on som. La natura fa molt que ens avisa cada cop amb més força i frequència amb episodis devastadors. I pels que són neófits, han de saber que les advertencies sempre són graduals. Primer hi ha un toc petit. Si no es fa cas en vé un altre de més impacte, i així es va pujant l´intensitat fins que les senyals són tan besties que si no ens percatem és que hem perdut la connexió amb els sentits.

Amb el nostre procedir maldestre se´ns ha retirat temporalment el lliure albir per a escollir. Tenim hipotecada aquesta possibilitat per no haver fet el que calia, i finalment l´ordre còsmic s´ha sublevat per acumulació d´errades confinant-nos a casa sense marge de maniobra com sería el nostre desig. Tots plegats sense distincions ens hem convertit en nens que hem d´obeïr limitats a un espai reduit.

Recollim el que sembrem. Segons les llavors seran els fruits. Aleshores hem de preguntar-nos : què hem sembrat ? quines llavors hem plantat ?

Les malaltíes són producte de bloquejos i desconnexions. Connectats al desgavell en molts aspectes, la desconnexió a la font, al primordial, és el que finalment ens ha bloquejat, produint el desequilibri que trenca l´harmonia.

Tot el que passa s´ha gestat a dins, constatant els efectes posteriorment. I la contaminació atmosférica i degradació ambiental és la part visible del que hem anat fent amb insistència al llarg dels anys.

Un entorn cada cop més degradat ha acabat amb la màxima drasticitat per a que d´una vegada ens aturem a observar què estem fent i a on anem si seguim obrant igual sense posar-hi remei.

Amb aparells cada cop més sofisticats, amb càmares de seguretat i un afany de control com mai, hem quedat fora de joc, tota la societat, d´ahir per avui.

Vulnerables, fràgils, dependents, limitats, condicionats, restringits. Molt a observar, molt a reflexionar, molt a conscienciar, molt a aprendre, i sobretot immenses lliçons d´humilitat per a tothom que ens haurien i han de canviar per sempre més de tantes ximpleries, de pretensions absurdes i comportaments tan perjudicials