PARAULES I ACCIONS ( II )

Paraules i accions són el mitjà de relació entre nosaltres i altres, entre nosaltres i l´entorn. La concepció que tenim del que ens envolta, les idees i conviccions s´elabora a través del pensament en forma de paraules, i a continuació part d´aquestes es quedaran en teories expositives, i altres es voldran concretar en accions. Abans d´actuar hem de saber què volem i què cal fer extreient el procés de paraules que serveixen de referent i suport per a saber com procedir. Així com les paraules sorgeixen de dins, l´acció sempre s´esdevé a l´exterior. Les paraules volen expressar amb un component mental i emotiu en segons quins casos. Les accions donen forma a les indicacions prévies aportades per paraules. Les tendències d´una época d´acord a gustos i preponderàncies, si es modifiquen al cap del temps també ho faran en paraules i accions. El que diem i fem avui indica el que pensem, sentim o volem ara, i demà pot ser diametralment diferent segons les circumstàncies. Les paraules són elàstiques, podem estendre o comprimir les expressions, però les accions són les que són. En les paraules hi poden intervenir dos sentits ( oïda quan s´escolten, i vista al ser llegides ) Les accions, segons el context, poden participar de tots els sentits. Les mans participen en les paraules escrites i les accions. La boca ho fa en la part oral. Els dos llavis i les mans indiquen els dos principis en moviment essent emissors i receptors. La boca i els ulls són la part activa en les paraules, i les mans en escriure i actuar. L´oïda és la part passiva que escolta. L´acció passa a l´exterior, prévia elaboració interna del pensat. La funció de les paraules és enllaçar el que brolla de dins per a una aplicació externa. Les accions densifiquen el que signifiquen les paraules. Hi pot haver paraules sense acció, tot i que parlar ja és un fet dinamitzador, però no és possible actuar sense un precedent indicat per paraules. Les paraules poden dir veritats o mentides, les accions són evidències. En el que es diu o no, en el que es fa o no, mostrem tot el conglomerat de factors distintius, i cada dia i a cada moment hem de tenir clar què volem dir i què volem fer per que les empremtes deixades marcaran l´esdevenir.