EL REFLEX DEL QUE SOM

Res del que ara ens envolta ha aparegut sense més ni més. Hi ha un origen, un primer moment que forjarà a continuació una situació a curt o llarg termini, de petit o gran abast. D´acord a la llavor serà el fruit, i l´evidència natural és exactament igual en el gènere humà. Amb la inconsciència d´un cantó, els desitjos personals d´una altra, i no preveure les consequències de segons quines pretensions,es va configurant l´entorn. El reflectit a l´exteior és producte de l´acumulat, de la incidència o impacte causat, i de l´habilitat o maldestreria en les accions comeses. Cadascú és únic i té una funció particular, però aquesta unicitat es forja per les influències rebudes de les interaccions, de l´àmbit cultural i el propi segell disitntiu que s´encarrega de tamisar tot plegat. Trobem tot tipus de combinacions en l´àmbit social : gent amb una bondat natural i altres inclinats a la maldat. Treballadors o ganduls. Qui vetlla per altres per empatía, i el que es desentén. Intel-ligents i curts de gambals. El manifestat, l´evidenciat externament, aflora des de l´interior, i només podem expressar el que sabem i el que tenim. Per què hi ha tants episodis caòtics ? Per què no aprenem de la història ? Per que no sabem resoldre el més senzill ? Per què cercant benestar es genera malestar ? De què serveix tanta tecnologia i tantes eines al nostre abast mentre´s milions de persones passen gana, s´han de desplaçar per a trobar condicions més favorables, refugiats, minories perseguides, guerres inacabables, contaminació, atur, i moltes altres questions manté la majoria de la població en un context precari. El dia a dia i el que succeeix és reflex del que som. I si preval més la pobresa que la riquesa, és per que en el fons, nosaltres, els humans. som més pobres que rics. Pobres per ignorants, per no saber veure en perspectiva la implicació de les nostres pretensions, per pensar en termes egoistes enlloc de vetllar pel conjunt. I els rics materials també són pobres si es desentenen i no contribueixen a paliar el desori que ens acompanya, perquè no són aquests bens transitoris els que s´han d´acumular.