CENSURA PURITANA

Segons l´época apertura o tancament, i es veu que ara toca ser purità. D´un cantó pregonen llibertat d´expressió, i de l´altre censurar portades, fotos, cartells, cançons i el que faci falta a aquests demòcrates dictatorials. El proper pas consistirà en anar a museus i tapar els quadres que considerin indecents, i quan es comença per aquestes ximpleries i es va cedint, s´estan forjant uns precedents perillosos que sabem per experiències passades on desemboquen. En els estats dictatorials es persegueix tot el que no s´hauria de perseguir, mentre´s els opressors fant tota mena d´accions criminals que haurien d´estar prohibides i castigades, però això és legal. Molts d´aquests puritans escandalitzats per insignificàncies, acostumen a ser provocadors amb un llenguatge sovint ofensiu, però això és llibertat d´expressió i no s´ha de vetar. Estem arribant a un punt on l´espontaneitat, mostres efusives, segons quins acudits o bromes, fregaran la tipologia de delicte. Entre la invenció de paraules inclusives i la prudència extrema de segons quines paraules i quins moviments no sigui cas que en sortim mal parats, si ja de sempre les relacions han estat plenes de conflictes, amb les precaucions actuals l´únic que es genera és inhibició, fredor, distància, indiferència i un rerefons d´individualisme abans de complicar-se la vida amb gestos considerats punibles sota la visió i judici d´aquesta croada de nous sants i santes. Amb tantes precaucions per la que ens pot caure a sobre amb els inquisidors actuals, el millor per a no entrar en polèmiques és mostrar-se com un autista i mostrar-nos només obertament amb qui tinguem confiança. Tot plegat és una mostra més de tantes de l´idiotisme social que lluny de minvar creix, per que és el pòsit acumulat internament durant anys d´un nodriment erroni que impedeix discernir amb amb claredat i saber distingir on radica el correcte i on radica l´incorrecte.