LES 3 CLASSES DE PARLA

Per la boca en el que entra amb líquid i sòlid hem de nodrir el cos, i el que surt producte del pensat i sentit hem d´expressar l´aprés i conscienciat per als intercanvis i el llarg camí evolutiu individual.                       El millor o el pitjor, bondat o maldat, sensibilitat o insensibilitat, el que surti de la boca ens indica el nivell on ens trobem, que depèn de múltiples variants que configuren la nostra idiosincràsia.                                En les 3 classes de parla la primordial és la parla necessària. Temes pràctics per al bon funcionament, i paraules inspiradores per a eixamplar horitzons.                                                                                            La parla innecessària és tot el que no acompleix cap propòsit ni benefici com les converses banals o la xerrameca improductiva.                                                                                                                                 En el tercer lloc hi ha la mala parla. Calumnies, difamacions, comentaris insidiosos, un llenguatge arrogant generador de malestar ambiental. També s´inclou dir la veritat amb l´intenció de ferir.                   La gent deixa anar mots com si res sorgits des de l´ebullició interna, ja sigui impulsats per interessos o per altres motius, sense tenir consciència de les derivacions a on poden conduir tals comentaris. Hi ha alguns perills com : qui acostuma a parlar malament pot endeutar-se, i al no veure´s a l´instant les consequències, la majoria segueix deixant anar el que vol sense preveure resultats posteriors.                                              Abusar del poder de la parla és una transgressió. Qui parla amb objectius malévols, amb falsedats, amb tergiversacions, es deteriora mentalment. L´empobriment moral es pot estendre a més àrees. L´antídot es troba efectuant actes de bondat com donacions desinteressades.                                                                   Es pronuncien moltes bajanades i paraules altament nocives, i abans de dir el que no pot esperar hem de pensar en el possible perjudici personal al ser emissors i en els receptors. També corre perill encara que en sigui inconscient aquell que humilia en públic, on pot perdre diners o quelcom considerat de valor.            Les mentides desemboquen en pérdues. Crear relats falsos inventats per por o per interés, no aporta el suposat avantatge.                                                                                                                                            Encara que no tingui a veure amb les paraules, dormir massa és una forma d´evasió que alenteix el ritme de tasques quotidianes i acabarà comportant complicacions.                                                                           Cap on s´inclinarà la parla dependrà a cada moment on ens trobem en quant a consciència, la valoració de fons i l´harmonia o desequilibri que farà emergir un discurs determinat.