La humanitat és una gran orquestra. Instruments grans, petits, lleugers, pesats, amb sons suaus o forts. A l´igual que en una orquestra cadascú té el seu instrument específic i partitura. Tots saben el que han de fer en el moment precís a fi que imperi l´harmonia i així els diversos sons siguin agradables a l´oïda. L´orquestra és el col-lectiu, els músics el conjunt d´individualitats. Hi ha una dependència mútua, i per al benefici comú és indispensable haver-se dotat d´aptituds per a exercir el rol específic assignat a desenvolupar. En una orquestra tots interpreten el seu paper pensant en el grup, i el talent adquirit permet assolir la finalitat en el que es toqui a cada moment. Traslladat a l´esfera quotidiana mundana, quan els plantejaments i objectius es fonamenten en interessos personals egoistes desmarcant-se de l´encaix apropiat en la vessant social, és quan comencen els conflictes que al final perjudiquen ambdues parts. L´orquestra és un bon referent de com hauríem de procedir, del que hauríem de voler i de com actuar per a guanyar tots plegats. L´egoisme i la ignorància són els elements obstaculitzadors, per al propi individu i aquells que es veuen esquitxats d´alguna manera pels procediments perjudicials. El pitjor és que no afinem ni sabem tocar l´instrument destinat a nosaltres, d´aquí les misèries, mancances i pobreses derivades dels comportaments incorrectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada