El mostrat de forma visible i invisible, el tangible i intangible, és el que aportem. I exactament en la direcció oposada. El nostre desenvolupament depèn de l´intercanvi d´aportacions. Disposem dels recursos físics i mentals que serveixen per a la projecció i acostament a la realització de propòsits. Les diverses dependències ens obliguen a cercar en altres i la natura les cobertures indispensables, i així entrem en una roda constant de mútues aportacions. Les aportacions poden venir de tres factors. El que pensem, sentim i fem. Idees, paraules, forjades pel que hem après, per la visió particular i el potencial de veure amb perspectiva. El que sentim toca a les emocions, a l´identificació amb altres, la proximitat afectiva o ideològica, nexes de connexió. I les accions que són un compendi entre un plantejament, un desig i l´execució. Segons afinitats o dissonàncies, podem aportar benestar a algú pel que manifestem, i exactament el contrari amb qui pot estar a les antípodes del que expressem. El rebut per part d´altres pot apropar o separar, entrant a col-lació els gustos i valors personals. La resposta a les aportacions externes és una qüestió de sensacions. Si ens sentim còmodes o incòmodes, relaxats o tensos, i això depèn de la sintonia, de la proximitat entre ambdós del que pensem, sentim i fem o volem fer. Podem aportar benefici o pèrdues, avantatges o inconvenients. No obstant, el que en principi pot semblar advers, al llarg del camí sovint condueix a un context millor on prèviament s´havien de passar proves. Cadascú aporta una singularitat única, per tant és una oportunitat descobrir les aptituds i gaudir o aprofitar aquestes dins la diversitat oferta en tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada