La sensatesa s´ha d´expressar en les tres formes de manifestació : en el que diem, en el que sentim i en el que fem. La sensatesa respon a unes valoracions culturals, el punible en un indret amb possibles conseqüències perjudicials, és indiferent en altres. Es tracta de trobar els termes apropiats. Els sinònims associats a sensatesa són seny, prudència, mesura o seriositat. Si el comportament respon a aquests termes mostrarem sensatesa a fi de preservar el considerat bones maneres. Sensatesa suposa claredat, sospesar mínims o màxims del que volem o pretenem. No excedir-se, ser equànim,que imperi la correcció. Els antònims de sensatesa són ximpleria, estupidesa, absurditat, bogeria. Per això quan algú diu sigues sensat significa que pot estar mostrant aquests atributs. Sensatesa és una barreja d´harmonia i equilibri, i si no és present esdevé la discòrdia amb perills i perjudicis segons cada cas. En un context social farcit de conflictes i problemes, hem de preguntar-nos com no som capaços de veure les conseqüències de certs plantejaments i objectius que ens aboquen a un estat d´amenaces quan no per un motiu per un altre. On és la sensatesa dels que pertorben la pau ? On és la sensatesa de governants empitjorant enlloc de millorar amb les seves decisions ? On és la sensatesa dels especuladors i de grans corporacions arrossegant a la pobresa a un gruix important de població ? Si se´ns ha dotat d´intel-ligència com no és possible distingir pros i contres del que s´ha fet, es fa i els seus desencadenants ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada